Resultats de la cerca

S'especialitzà en cinema publicitari, documentals de divulgació científica i títols de crèdit de films com West Side Story, Bonjour Tristesse, Around the World in 80 Days, Exodus , etc El 1968 rebé un Oscar al millor curt documental per Why Man Creates Altres films seus notables són Notes on the Popular Arts 1977 i The Solar Film 1979

Format a Llotja, fou un gran amic de Picasso i assidu d’Els Quatre Gats Aglutinà al taller El Guaiaba un bon nombre d’artistes, que hi feien penya Participà en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 i en la del 1907, on presentà el pirogravat Vallcarca en nit de lluna Museu d’Art Modern de Barcelona, obra de serena simplicitat que el situa ja entre els pioners del Noucentisme Integrat als serveis tècnics dels Museus d’Art de Barcelona, se centrà posteriorment en la fotografia documental

És considerat un dels pares del còmic europeu i el creador de l’anomenada ‘línia clara’, estil de dibuix caracteritzat per la nitidesa i la precisió, que ha tingut una gran influència posterior en el gènere Començà a publicar historietes vers l’any 1923, en un ambient molt relacionat amb l’escoltisme catòlic El 1929 Hergé creà el personatge de Tintín, protagonista d’una nombrosa sèrie d’aventures a les quals dedicà gairebé la totalitat de la seva vida professional Les primeres historietes, de dibuix espontani i una certa matusseria, són d’estructura narrativa molt simple i presenten uns…

Cursà estudis a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, inacabats, i s’incorporà a l’estudi del seu germà Alfons Milà i de  Frederic de Correa El 1958 s’establí per compte propi com a dissenyador industrial i d’interiors Amb André Ricard , Antoni de Moragas , Oriol Bohigas i altres fou un dels fundadors de l’ ADI-FAD 1957, de la qual fou president del 1974 al 1984 Fou membre permanent del jurat dels premis FAD fins el 1986, i professor de disseny de l’escola Elisava 1961-70 i de l’ Escola Eina 1970-75 Des de la seva empresa, Tramo, dissenyà mobles i làmpades que tingueren gran…

Advocat de professió Influït per la nova mentalitat revaloradora de l’art medieval introduïda pels natzarens, es dedicà a la recerca documental d’aquest tema i d’història general Fou sotsarxiver de l’Ajuntament de Barcelona des del 1867 i més tard cap de l’arxiu fou també vocal i després secretari de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1861, corresponent de San Fernando 1866 i president de l’Associació Artística i Arqueològica de Barcelona, a la qual donà un important impuls Publicà treballs a El Museo Universal i en altres revistes…

Format a Lleida i a Barcelona, a l’Escola Massana Els seus primers treballs es publicaren a la revista Star 1974 Amb el també dibuixant  Juan Mediavilla Burgos 1950-7 d’octubre de 2022 fou el creador del personatge Makoki 1977, que aparegué per primer cop a la revista musical  Disco Expres , i que posteriorment tingué una revista pròpia, el còmic Makoki 1982, del qual Gallardo fou el director de la primera etapa Amb Mediavilla també impulsà la revista  El Víbora  1979 Tingué una prolífica carrera com a illustrador en revistes i diaris com Cairo , La Vanguardia , El País ,  Herald Tribune ,…

Deixeble de Nolasc Valls i de l’Escola de Belles Arts D’un purisme a l’estil d’Ingres, després de passar per un expressionisme exaltat evolucionà vers un constructivisme que derivà cap a l’abstracció, sempre, però, dins una organització d’intuïció matemàtica Pintà frescs a l’església de Betlem de Barcelona, a Santa Maria de Cubelles, a Sant Jaume de Tortosa, a l’Assumpció de Vinaròs, a Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, a Sant Domènec de Puigcerdà, a la facultat de Belles Arts de Barcelona, etc, i feu també vitralls En el camp de la ceràmica, dugué a terme diverses obres, com les dels…

Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer  i germà de l’arquitecte i escenògraf  Arcadi Artís-Gener  Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur  Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia  i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…

Reflex d’innovacions artístiques i inquietuds socials, d’ençà del perfeccionament de la litografia al darrer tram del segle XIX foren molts els productes, els actes, les convocatòries, etc, que s’anunciaren mitjançant el cartellisme, que aleshores viuria la seva millor època, i l’esport, naturalment, no quedà al marge d’aquell nou i vistós sistema de cridar l’atenció sobre les coses En temps del Modernisme, Alexandre de Riquer feu cartells de tema ciclista Salon Pedal Carreras diarias , vers 1897, com també ho feu Adrià Gual Fiesta benéfica Velódromo de Barcelona , 1898 Antoni Utrillo…

Vida Fill del notari Salvador Dalí i Cusí, amb el qual tingué una relació difícil que influí en la seva trajectòria posterior, ell mateix atribuí la seva personalitat singular a l’existència d’un germà mort tres anys abans del seu naixement a qui els pares havien posat el seu mateix nom Estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1923 i el 1926 Freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s’integrà en el grup que seria conegut més tard com Generació del 27 i entrà en contacte amb el futurisme Tingué una…