Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, milità a la Unió Catalanista, de la qual fou secretari general, i a Estat Català Fou sotsdirector i fundador del setmanari Nosaltres Sols  1931-34 També fundà Edicions Mediterrània 1935, Editorial Dalmau i Jover 1945, juntament amb Joan Jover i Rafael Dalmau, Editor 1959, juntament amb la seva filla Maria Carme , editorial que té com a eixos principals la publicació de llibres sobre geografia, folklore i història Treballà des de la clandestinitat per mantenir la llengua i la cultura catalanes Com a editor cal destacar-ne la sèrie “Episodis de la Història”, que es…

Féu estudis d’arquitectura i treballà com a dissenyador gràfic, però es donà a conèixer pels seus còmics realitzats amb traç elegant i economia de mitjans El seu personatge més conegut és Valentina , protagonista d’episodis on l’erotisme és un dels principals elements

Es donà a conèixer a les planes de Matarratos , Interviu i La Vanguardia El 1977 intervingué en la fundació d' El Jueves —on continua collaborant— i durant els anys vuitanta publicà a El Periódico una tira diària del seu personatge Quico, el progre , que l’ha fet molt popular, i del qual àdhuc hom n'adaptà una sèrie d’episodis per a la televisió, en la qual participà com a guionista

Filla de Rafael Dalmau , començà a treballar a la Llibreria Dalmau 1945 i a l’Editorial Dalmau i Jover 1946 El 1959 fundà, juntament amb el seu pare,  Editor , editorial de llarga tradició a Catalunya que, entre d’altres, publica la collecció “Episodis de la Història” des del 1954  El 1978 signà el manifest fundacional de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, l’única dona entre els signants El 2021 fou guardonada el Premi Nacional de Cultura per la seva trajectòria al capdavant de l’editorial Estigué casada amb el fotògraf i historiador  Pere Català i Roca

A la fi de la Segona Guerra Mundial s’installà als EUA, on, l’any 1947, inspirant-se en les pellícules de l’Oest, començà a publicar a la revista francesa Spirou les aventures humorístiques del cowboy  Lucky Luke, una figura que esdevingué un dels grans personatges del còmic belga del s XX L’any 1955 tornà a Bèlgica i conegué René Goscinny, el guionista d’Astèrix, que des d’aleshores i fins a la seva mort, el 1977, es féu càrrec dels guions de Lucky Luke durant els anys que marcaren l’èxit del personatge Publicà un total de 87 àlbums de les aventures d’aquest personatge, editats en trenta…

S'inicià professionalment el 1930 als estudis de Walt Disney, i el 1933 collaborà en curtmetratges d’animació dirigits per Walter Lantz Novament amb Walt Disney 1940, el 1952 passà a treballar als estudis de Tex Avery, el creador de Bugs Bunny La seva projecció, però, no arribà fins el 1959, quan signà pels productors William Hanna i Joseph Barbera, amb els quals al llarg dels anys seixanta va crear una sèrie de personatges per a la televisió que assoliren una enorme popularitat, molt especialment The Flinstones “Els Picapedra”, el primer episodi dels quals s’emeté el 1960, i l’os Yogi 1961…

Acabats els estudis de disseny 1977-79 començà a treballar en publicitat El 1985 guanyà un premi per a nous dibuixants de manga i dos anys més tard es professionalitzà amb creacions per a la revista Manga Action El 1990 començà a publicar la sèrie Crayon Shin-Chan, centrada en Shinnosuke, un nen de cinc anys desvergonyit, ingenu i hiperactiu que converteix la vida dels adults que l’envolten en un malson per les situacions d’incomoditat en les quals els posa el seu caràcter desinhibit Els episodis protagonitzats per aquest personatge prop dels 600 aconseguiren un èxit…

Aparegué el 1959 en el periòdic infantil Pilote El primer àlbum d’una aventura completa fou Astèrix el gal , publicat el 1961, al qual en seguiren d’altres, fins a un total de 23 a la mort de Goscinny 1977 Posteriorment, Uderzo n'ha continuat la publicació 10 més fins el 2011 Obtingué un gran èxit, no tan sols a França, sinó també internacionalment, i ha estat traduït a nombroses llengües prop d’un centenar l’any 2011, entre les quals el català Les aventures tenen sempre com a punt de partida un poblet de la Gàllia romanitzada els habitants del qual, posseïdors d’una poció màgica que els fa…

Abandonà els estudis de dret pels de belles arts i s’especialitzà en escenografia Després de treballar tres anys a l’Instituto del Teatro de Santiago, el 1962 anà a Nova York, on visqué fins el 1968 i publicà dibuixos humorístics en la premsa The New Yorker , Horizon , Atlantic Monthly i The Reporter , entre d’altres i el seu primer llibre de dibuixos, The Possible Worlds of Fernando Krahn 1965 El 1968 tornà a Xile, d’on s’exilià després del cop d’estat 1973 Establert a Sitges, continuà publicant, entre d’altres, a Triunfo , Por Favor , El País i, especialment, La Vanguardia , on regularment…

Vida i obra Destacà especialment com a ninotaire i dibuixant El 1922, a catorze anys, publicà els seus primers dibuixos i textos a l’editorial El Gato Negro, que esdevingué l’Editorial Bruguera, on collaborà durant més de cinquanta anys Com a dibuixant professional començà el 1924 a La Gralla  de Granollers, i els seus primers dibuixos humorístics els tragué a L’Esquella de la Torratxa Durant els anys trenta, dirigí la revista d’humor L’Esquellot  de Granollers També collaborà a  En Patufet , Virolet , Sigronet , TBO , El Papitu , Tururut ,  Diari de Granollers , I nquietud , L’Esquellot ,…