Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Jan Baptist Vrients
Disseny i arts gràfiques
Economia
Edició
Gravador, comerciant i editor flamenc, conegut també amb els noms llatinitzats de Vrints, Vrintius i Vrientius.
Establert a Anvers, hi adquirí 1601 dels successors d’ A Ortelius els materials i els drets de publicació del Theatrum Orbis Terrarum , i en publicà les darreres edicions impreses per la casa Plantin És autor i editor dels tres primers mapes impresos coneguts del Principat de Catalunya, els dos primers dels quals per encàrrec de la generalitat 1602-03, a la qual són dedicats l’un, mural, és format per sis fulls, i l’altre aparegué incorporat a set edicions del Theatrum Orbis Terrarum , juntament amb la Descripción de Cataluña de Francesc Diago , també encarregada per la generalitat
Léonard Fujita
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès d’origen japonès.
Canvià els seus noms Tsuguharu i Tsuguji pel de Léonard el 1959, en fer-se cristià Estudià a l’escola de belles arts de Tòquio i viatjà a París 1913 Conreà un art realista paisatges, nus, natures mortes, retrats de tall minuciós, i féu una síntesi molt particular entre l’art japonès i l’occidental, de la qual resultà un art ingènuament expressiu, que evolucionà vers un manierisme de colors forts Decorà el pavelló japonès de la ciutat universitària i el Cercle Interallié de París Exposà a Barcelona el 1953 gairebé un centenar d’obres, a La Pinacoteca
Wagava Hiroshige
Goyu, de Wagava Hiroshige
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i dibuixant japonès.
Conegut també amb els noms d’Utagawa o Andō Hiroshige, és considerat el paisatgista nipó més important del segle XIX Hom li atribueix prop de 8000 estampes, entre les quals es destaquen les Cinquanta-tres vistes de la ruta de Tōkaidō 1833, els Vint-i-vuit paisatges sota la lluna i les Cent vistes d’Edo 1853-56 també en feu algunes de tema històric Fou un mestre a copsar amb un dibuix precís i un color ric i matisat, les característiques d’un lloc determinat a qualsevol hora del dia i els fenòmens de la natura, especialment la neu i la pluja Vers el 1865 foren conegudes a Europa…
Francesc d’Assís Galí i Fabra

Francesc d’Assís Galí i Fabra (1900) en una imatge de Baltasar Solà Guardiola (?-1921)
© Col·lecció Arxiu Imbert - MNAC
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Educació
Pintor, dibuixant i pedagog.
Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra Començà estudis d’arquitectura i passà per Llotja i per l’acadèmia Hoyos de Barcelona Molt amic des de jove del seu futur cunyat Joan Llongueras —la seva primera obra d’envergadura fou un gran retrat seu—, compartí amb ell un taller al qual s’afegí Manuel de Montoliu i, esporàdicament, Ricard Opisso En aquesta època fou influït pel Modernisme de Casas i Rusiñol, que l’encoratjaren però poc més tard acusà la influència d’Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat, i conreà un Modernisme més simbolista Fou soci del Cercle Artístic de…
majúscula
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Dit de cadascuna de les lletres de l’alfabet, en especial del grec i del llatí, que han conservat la forma bàsica de les inscripcions d’època clàssica.
Les majúscules es distingeixen de les minúscules minúscula per un mòdul més gran en general, per l’altura uniforme de les lletres, que poden ésser incloses pràcticament totes entre dues línies paralleles, i sobretot per la forma diferent de les lletres A, B, D, E, F, G, H, L, M, N, Q, R i T les restants són pràcticament iguals que les minúscules El concepte de majúscula i minúscula no és originari de les escriptures respectives La diferenciació es produí en transformar-se la forma bàsica a causa de la velocitat ràpida i sobretot del canvi d’angle de l’escriptura esdevingut cap a la fi del…
cartell
cartell propagandístic xinès per al control de la natalitat
© Corel Professional Photos
Art
Disseny i arts gràfiques
Comunicació
Gran full manuscrit o imprès que hom fixa en llocs públics per a anunciar alguna cosa.
És un mitjà plàstic amb una finalitat eminentment utilitària Pel seu caràcter de comunicació de masses ha de respondre a unes condicions de simplicitat, de força suggestiva i d’originalitat que el facin atractiu a l’home del carrer i comprensible de manera fàcil i ràpida Hi té una importància cabdal el colorit, compost d’un nombre limitat de tintes planes que el fan ésser més o menys visible a distància segons els tons emprats i llur distribució dins la composició El cartell té uns precedents històrics molt antics, que es remunten a Egipte i a Mesopotàmia, així com a Grècia i a Roma Igualment…
grafisme
Art
Disseny i arts gràfiques
Especialitat de les arts gràfiques en la qual hom atén d’una manera particular a les tècniques i a la composició d’elements gràfics que intervenen en la pàgina impresa i en tots els processos de reproducció i estampació que directament s’hi relacionen.
La creixent importància quantitativa dels productes impresos i la moderna evolució de les diferents arts de l’estampació han exigit la presència d’un especialista dedicat al disseny dels originals que després seran reproduïts com a cartells, catàlegs, fullets, sobrecobertes, llibres, marques, logotips, alfabets, etc Si, com a tècnica professional, el grafisme té origen en el dibuix litogràfic, el retoc i la illustració publicitària, modernament té un caràcter prou independent per a diferenciar-se de qualsevol d’aquestes especialitats Després del cubisme són el constructivisme rus, el dadaisme…
Foment de les Arts i el Disseny
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Entitat constituïda a Barcelona el 1903 amb el nom de Foment de les Arts Decoratives, que canvià l’any 2006 per l’actual.
El seu objectiu inicial era cooperar al cicle d’exposicions d’arts industrials patrocinades pel municipi Formada inicialment per industrials i per menestrals, sota la presidència de Santiago Marco des del 1921 amplià i diversificà les seves activitats A partir del 1923, que organitzà l’Exposició del Moble per a la Llar Popular, es dedicà a promoure certàmens, entre els quals es destaca el de la Taula Parada 1933 En establir-se a la Cúpula del Coliseum 1936, inicià els Salons d’Artistes Decoradors En 1935-36 i 1942-47 feu cursets anuals de tècniques de decoració Des del 1951 any que celebrà…
Josep Maria de Casacuberta i Roger
Disseny i arts gràfiques
Edició
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i editor.
Llicenciat en dret 1917 i en filosofia i lletres 1921 cursà estudis de filologia romànica a Montpeller i a Zuric Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1958 i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1962 El seu interès per la història de la literatura i per la historiografia es feu palès ja de ben jove, amb l’article “Índex de noms propis de la Crònica d’en Muntaner”, aparegut als Estudis Universitaris Catalans 1914 Incorporat a l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, exposà la seva tasca en una Memòria dirigida al…
, ,
impremta
Disseny i arts gràfiques
Art de reproduir sobre paper, pergamí, etc, la marca en tinta d’un escrit, un dibuix, etc, gravat sobre una planxa metàl·lica o compost ajuntant peces de metall o fusta cadascuna de les quals té gravada una lletra, una figura, etc.
Els testimonis més antics de reproduccions de l’escriptura són unes rajoles d’argila cuita, estampades per mitjà de formes de ferro o metall, trobades en unes excavacions prop de Nínive i que daten del segle VII aC A la Xina, la xilografia ja era coneguda molts anys abans de Crist, i al segle XI dC hom començà a substituir les planxes gravades per caràcters independents, que primerament eren de terra cuita, després foren de plom i finalment de coure El sistema xilogràfic fou emprat a Europa al segle XIV pels fabricants de cartes de joc i, tot seguit, adoptat per a la realització d’estampes…