Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Florence Knoll
Disseny i arts gràfiques
Dissenyadora i interiorista nord-americana, de nom de soltera Florence Schust.
Estudià arquitectura i disseny a la Cranbook Educational Community de Michigan, a través de la qual conegué Eero Saarinen , que l’influí profundament, i a l’Architectural Association de Londres El 1940 es graduà pel Chicago Armour Institute actualment Illinois Institute of Technology sota la direcció de Mies van der Rohe , el qual, juntament amb altres representants del Bauhaus, marcà també la seva obra El 1941 començà a treballar com a interiorista i dissenyadora en un despatx d’arquitectes de Nova York, on conegué Hans Knoll, amb el qual s’associà el 1943 i el 1946 es casà i creà Knoll…
Moebius
Disseny i arts gràfiques
Pseudònim del dibuixant i guionista de còmics francès Jean Henri Gaston Giraud.
Emprà també el nom artístic de Gir Pràcticament autodidacte, a disset anys començà a collaborar per a revistes de còmics en sèries de westerns Durant el servei militar fou destinat a Algèria i collaborà en una revista de l’exèrcit Juntament amb el guionista Jean Michel Charlier, l’any 1963 creà per a la revista Pilote l’antiheroi de western Blueberry , el seu primer personatge d’èxit, que continuà publicant fins a la mort i, després de la mort de Charlier 1990, n'assumí també els guions Ja conegut pel dibuix hiperrealista i d’un gran virtuosisme, l’any 1975 creà, amb altres dibuixants i…
Eugeni Sierra i Ràfols
Disseny i arts gràfiques
Botànica
Botànic i dibuixant.
Recollector de la càtedra de botànica de Pius Font i Quer, s’incorporà a l’exèrcit republicà durant la guerra civil de 1936-39 L’any 1950 se n'anà a Xile, on féu exposicions individuals de pintures i dibuixos de flors endèmiques 1952 i es diplomà en biologia 1961 Participà en l’expedició xileno nord-americana a l’arxipèlag Juan Fernández L’any 1968 exposà a la “20th Century Botanical Art and Illustration” de Pittsburg EUA Exposà també a Washington i fou professor a la Universitat Catòlica de Xile fins el 1973, que retornà a Catalunya Illustrà importants obres de…
Marcel·lí Antich i Camprubí
Disseny i arts gràfiques
Edició
Pedagog i editor.
Obtingué el títol de magisteri a Barcelona i des del 1915 fou mestre d’escola a Terrassa, a la Casa de la Caritat de Barcelona i a l’Escola del Treball de Badalona A causa de l’afer Dwelshauvers , l’any 1924 fou sancionat per la dictadura de Primo de Rivera i, poc després, a suggeriment de Pompeu Fabra , fundà a Badalona una escola catalana i de mètodes moderns, que rebé el nom d’Escola Catalana Fou també director de l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat i fundador d’una biblioteca itinerant de llibres en català L’any 1928 fundà Edicions Proa juntament amb Josep Queralt , empresa que tingué…
Xavier Coma i Sanpere
Disseny i arts gràfiques
Crític i especialista en còmics, més conegut per Javier Coma
Després de llicenciar-se en dret es dedicà fins els anys vuitanta a la creació publicitària, que compaginà amb collaboracions en publicacions com Tele-expres , El Viejo Topo , Camp de l’Arpa , Fotogramas o Totem , en les quals s’ocupà de temàtiques com el jazz i l’anomenada cultura de masses cinema, novella negra i, sobretot, el còmic, gènere al qual dotà d’una historiografia abans inexistent a Espanya Publicà una cinquantena de llibres, entre d’altres, Los cómics Un arte del siglo XX 1978, Del gato Félix al gato Fritz 1979, La novela negra 1980, Y nos fuimos a hacer viñetas 1981, Luces y…
Fernando Krahn Parada
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant, il·lustrador i humorista xilè.
Abandonà els estudis de dret pels de belles arts i s’especialitzà en escenografia Després de treballar tres anys a l’Instituto del Teatro de Santiago, el 1962 anà a Nova York, on visqué fins el 1968 i publicà dibuixos humorístics en la premsa The New Yorker , Horizon , Atlantic Monthly i The Reporter , entre d’altres i el seu primer llibre de dibuixos, The Possible Worlds of Fernando Krahn 1965 El 1968 tornà a Xile, d’on s’exilià després del cop d’estat 1973 Establert a Sitges, continuà publicant, entre d’altres, a Triunfo , Por Favor , El País i, especialment, La Vanguardia , on regularment…
Fèlix de Pomés i Soler
Disseny i arts gràfiques
Cinematografia
Esport general
Teatre
Cineasta, esportista i dibuixant.
Nebot del comte de Santa Maria de Pomés Estudià medicina i farmàcia però es llicencià en dret Dedicat al periodisme, collaborà a El Día Gráfico de Barcelona i a Fígaro de Madrid Practicà diversos esports atletisme, natació, boxa i a partir de l’any 1910 jugà, tant de porter com de migcampista, a l’Universitari Després formà part del Casual 1912-13, el Futbol Club Barcelona 1913-14 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1914-16, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1915 Disputà dos partits amb la selecció catalana Practicà l’esgrima al Casino Militar, i es proclamà campió individual de…
,
Josep Bartolí i Guiu

Josep Bartolí i Guiu
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cinematografia
Pintor, dibuixant i il·lustrador gràfic.
Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja Fou deixeble de Salvador Alarma i Tastàs, i collaborà en diverses publicacions — La Veu de Catalunya , Papitu , Solidaridad Obrera , La Rambla , El Noticiero Universal , Última Hora , La Humanitat , L’Opinió , L’Esquella de la Torratxa — com a dibuixant de temes polítics Creà, amb Helios Gómez, la revista de les Joventuts Comunistes Iscra Illustrà llibres, feu maquetes i edità revistes Treballà ajudant al seu germà Joaquim, que era escenògraf Entre els anys 1933 i 1934 presentà, a Barcelona, una exposició de dibuixos, que tingué…
,
Salvador Dalí i Domènech

Salvador Dalí (1929)
Arts decoratives
Pintura
Literatura catalana
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintor, escultor, escriptor, escenògraf, dissenyador i celebritat.
Vida Fill del notari Salvador Dalí i Cusí, amb el qual tingué una relació difícil que influí en la seva trajectòria posterior, ell mateix atribuí la seva personalitat singular a l’existència d’un germà mort tres anys abans del seu naixement a qui els pares havien posat el seu mateix nom Estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1923 i el 1926 Freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s’integrà en el grup que seria conegut més tard com Generació del 27 i entrà en contacte amb el futurisme Tingué una…
,