Resultats de la cerca

Aprengué l’ofici a Barcelona amb l’impressor Diego de Gumiel i, quan aquest se n'anà a Valladolid 1502, s’establí a València El 1510 imprimí la versió de Narcís Vinyoles Suma de todas las crónicas , una de les primeres edicions en llengua castellana a València Seguiren, entre altres, les impressions dels actes de les corts de Montsó del 1510 1511, Lo quart del Cartoixà 1514, versió de Roís de Corella, el Flos Sanctorum 1514, profusament illustrat, la Vita Christi , d’Isabel de Villena 1514, la segona edició del Cancionero general 1514 i el Libro del juego de las suertes 1515,…

Rebé també formació artística d' Antoni Comerma , amic de la família Posteriorment es formà a Llotja, amb professors com Gerard Carbonell i Pasqual Capuz Treballà a la productora Balet i Blay, on el 1945 fou dibuixant de Garbancito de la Mancha , el primer llargmetratge de dibuixos animats fet a Europa, al qual seguiren, entre d’altres,  Sueños de Tay-Pi 1952 Interrompé la dedicació al cinema d’animació per treballar en historietes illustrades, en les quals utilitzà el pseudònim de Maite Novament tornà al cinema als Estudis Buch-Sanjuán, especialitzats en animació Posteriorment…

Aparegué el 1959 en el periòdic infantil Pilote El primer àlbum d’una aventura completa fou Astèrix el gal , publicat el 1961, al qual en seguiren d’altres, fins a un total de 23 a la mort de Goscinny 1977 Posteriorment, Uderzo n'ha continuat la publicació 10 més fins el 2011 Obtingué un gran èxit, no tan sols a França, sinó també internacionalment, i ha estat traduït a nombroses llengües prop d’un centenar l’any 2011, entre les quals el català Les aventures tenen sempre com a punt de partida un poblet de la Gàllia romanitzada els habitants del qual, posseïdors d’una poció…

A la mort d’aquest, estigué a les ordres de Gian Lorenzo Bernini, amb qui rompé el 1632 per discrepàncies sobre la concepció de l’arquitectura La seva obra, no gaire abundosa, s’oposava a la concepció renaixentista de l’arquitectura —masses proporcionades però passives— i a la barroca —eminentment escultòrica— per a atènyer una concepció orgànica i moguda, segons la qual tots els elements estructurals, i no solament els petris, actuaven i assolien la complexitat d’una immensa membrana articulada L’ellipse, els murs còncaus o convexos, les inesperades i originals fonts de llum, la sinuositat —…

Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les obres,…

La primera edició, en 15 volums 1969-80, inclou un Atles universal català 1983 reeditat els anys 1987, 1991, 1993, 1994 i del qual hom feu una versió totalment renovada el 1999 i set suplements d’actualització 1983, 1989, 1993, 1997, 2001, 2005, 2009 i 2012 L’obra començà a càrrec d’Edicions 62 sota la direcció de Jordi Carbonell i de Ballester entre el 1965 i el 1971, i des d’aquest any fou dirigida per Joan Carreras i Martí, ja dins del Grup Enciclopèdia Els responsables de l’edició foren el polític, historiador de la cultura i fundador d’Edicions 62 i de Curial Edicions Catalanes Max…

Vida i obra Fill de l’artista  Josep Palau i Oller , collaborà en la premsa catalana abans del 1936 Estudià filosofia i lletres 1939-43 i fou un dels capdavanters de l’acció clandestina —Amics de la Poesia— i de la represa cultural a la postguerra Fundà i dirigí la primera revista en la clandestinitat, Poesia  1944-45, i fou cofundador i collaborador d’ Ariel  1946-51 També fundà l’editorial La Sirena, on, entre d’altres, es publicaren obres de Salvador Espriu El 1945 marxà becat a París i hi restà fins el 1961 Del 1962 al 1975 menà una vida solitària a Grifeu La seva poesia —…

Vida i obra Cursà dret a València i belles arts a l’escola de Sant Carles En una primera etapa es dedicà a la caricatura amb el pseudònim de Folchi Publicades en diferents revistes humorístiques i artístiques, li valgueren medalla d’or a l’exposició regional del 1909 Dirigí les revistes Arte Moderno 1900, Valencia Artística 1903 i Impresiones 1909, i fou crític d’art a El Mercantil Valenciano i Las Provincias , de València, i a  La Esfera i Museum , de Barcelona Fou president dues vegades de l'associació cultural Lo Rat-Penat 1928-30 i 1948-58 Practicà la pintura i la docència A partir de…

Vida i obra Estudià humanitats, filosofia i teologia alseminari de Menorca 1912-20a Entre el 1915 i el 1920 publicà alguns poemes al diari “El Iris” de Ciutadella A partir del 1921 s’installà a Mallorca i treballà al costat d’Antoni M Alcover en la preparació del Diccionari català-valencià-balear S’inicià en la filologia romànica Ajudat per Alcover mateix, per Bernhard Schädel i per Wilhelm Meyer-Lübke, feu àmplies enquestes dialectals pels Països Catalans i collaborà al Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana   Amb AM Alcover i Joan Riutort fundà 1930 l’Editorial Alcover SL, de la…

Reflex d’innovacions artístiques i inquietuds socials, d’ençà del perfeccionament de la litografia al darrer tram del segle XIX foren molts els productes, els actes, les convocatòries, etc, que s’anunciaren mitjançant el cartellisme, que aleshores viuria la seva millor època, i l’esport, naturalment, no quedà al marge d’aquell nou i vistós sistema de cridar l’atenció sobre les coses En temps del Modernisme, Alexandre de Riquer feu cartells de tema ciclista Salon Pedal Carreras diarias , vers 1897, com també ho feu Adrià Gual Fiesta benéfica Velódromo de Barcelona , 1898 Antoni Utrillo…