Resultats de la cerca

Fundador del Teatre Líric Català 1901 i collaborador, en ple modernisme, de Joventut  i El Poble Català Deixeble d’Eudald Canibell a l’Institut Català de les Arts del Llibre, fou un dels primers a reprendre les edicions en català després de la guerra El 1944 fundà, amb el seu fill Jaume Aymà i Mayol , l’ editorial Aymà , i el 1947, el premi Joanot Martorell de novella, que després es convertí en el premi Sant Jordi 1960 La “Collecció Literària Aymà” 1947-51 fou una de les que més incidí en aquell moment en la recerca i recuperació d’un públic català culte

Fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Catalunya de l’època republicana —on treballà amb Pompeu Fabra i Andreu Carrión— i membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català Collaborà en La Publicitat , Meridià  i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’ editorial Aymà  1944, des de la qual impulsà, entre d’altres, la collecció “El Club dels Novellistes” en collaboració amb Joan Oliver 1952-58 Des del 1967 dirigí les Edicions…

S'establí a Barcelona, on fou editor de publicacions com El Bien Público 1849, òrgan de l’Institut Industrial de Catalunya, La Colmena 1842-45 i La Razón Española Intervingué en la creació del ferrocarril de Barcelona a Mataró, i fou un ardent defensor del proteccionisme El 1876 publicà El aceite español de olivo

Desenvolupà una gran activitat de promoció de la llengua i la cultura catalanes Collaborà en la installació de llibreries dedicades a temes autòctons, com ara Can Boïls, Concret, 3 i 4, i en la distribuïdora Brot Fou editor i director de la revista Gorg Publicà En defensa del regionalismo proceso a la revista Gorg 1976, Els xiquets i la circulació 1971 i, juntament amb Maria Àngels Martínez Castells, València 1970

Graduat per la Universitat Reformada de Pápai 1950, fou editor i redactor de revistes i publicacions literàries Del 1968 al 1988 fou dramaturg i guionista dels estudis estatals MAFILM El seu primer volum, Felröppen a madár ‘L’ocell alça el vol’, 1954 presentà ja els dos trets fonamentals de la seva poesia sensibilitat davant les injustícies que des del punt de vista polític es traduí en una crítica a la falta de llibertats de l’Hongria comunista, cosa que li valgué represàlies i una segura tècnica de la rima Publicà els reculls Második születésem ‘El meu segon naixement’, 1967,…

Vida i obra Estudià ciències a la Universitat de Madrid Fou cofundador de l’editorial Dalmau Carles, Pla, que durant molts anys controlà la producció del llibre escolar a l’Estat espanyol i Amèrica És autor de manuals per a l’ensenyament de la llengua, la geografia i les ciències, com també de biografies dels pintors de l’escola castellana Vinculat al moviment literari del primer terç del segle XX conreà la crítica d’art i publicà proses literàries en revistes gironines i llibres com Terra de gestes i de beutat Girona 1917, escrit amb la collaboració de Xavier Monsalvatge Fou acadèmic…

Fou fundada el 1969 amb el nom de  Hara-Kiri  i des de l’inici destacà per una gran causticitat, que feu de l’ordre establert, sobretot la política i la religió, el blanc de les seves sàtires El 1970 fou suspesa per la publicació d’un fals anunci de mort del general De Gaulle Represa pocs mesos més tard amb el nom actual, entre el 1981 i el 1992 se n’interrompé la publicació L’any 2006 reproduí les portades de la revista danesa  Jyllands-Posten  amb la caricatura de Mahoma, fet que li valgué dures crítiques de sectors musulmans Acusada de racisme pels imams de París, els tribunals donaren la…

Vida i obra Orfe de pare, el 1823 es traslladà amb la seva família a Palma, on residí Estudià fins a 14 anys al collegi de Monti-sion, dels jesuïtes Després ingressà al seminari 1832-35 Durant el 1836 visqué de prop l’exclaustració dels jesuïtes i el tancament del seminari, fet que l’impactà profundament Les dificultats familiars el dugueren a catorze anys a treballar com a escrivent a la Diputació Provincial Aquella feina, que es perllongà fins el 1841, coincidí amb el període en què s’organitzà l’arxiu provincial que aviat esdevingué l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou aleshores, segurament,…