Resultats de la cerca

Arribà a Barcelona el 1898 després d’haver estat a Cuba Recopilà unes importants estadístiques socials per als anys 1903-14, que publicà amb el títol genèric de Las huelgas en Barcelona y sus resultados 1904-10, 1915 S'adherí a l’obrerisme de Gabriel Palau i participà en les Setmanes Socials celebrades a València 1907 i Barcelona 1910 Publicà diverses obretes doctrinals, entre les quals es destaquen Las huelgas Sus causas Sus efectos 1908 i Rasgos fisonómicos del problema social 1920 Assistí, com a conseller tècnic per Espanya, a la Conferència Internacional del Treball del 1919…

Demòcrata revolucionari, dirigí el periòdic Russkoje Slovo Abans de l’empresonament a Petropavlovsk 1861, tenia idees moderades que anà radicalitzant Tractà el tema del socialisme en els Očerki po istorii truda ‘Articles sobre la història del treball’, 1863 i a Posmotrim ‘Ja ho veurem', 1865, on considerava, però, la revolució irrealitzable Les seves idees estètiques, polítiques i socials, bé que amb certs errors, influïren notablement sobre la intellectualitat de l’època Morí ofegat

Va ser fundador del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport 1988 i el seu director fins el 2009 Entre els seus llibres publicats a l’entorn de l’esport i l’olimpisme destaquen Els Jocs de la comunicació 1992 Cultura, símbols i Jocs Olímpics 1992 Television in the Olympics 1995 Les Claus de l’èxit impactes socials, esportius, econòmics i comunicatius de Barcelona’92 1995 i Olympic Ceremonies historical continuity and cultural Exchange 1996

Es llicencià en dret a Barcelona el 1878 Afiliat al moviment regionalista català Fou redactor de La Renaixença des del 1882 i de L’Art del Pagès , on publicà estudis sobre legislació agrària i temes econòmics i socials Esdevingué molt popular a Barcelona en defensar gratuïtament el 1882 els industrials embargats arran d’uns conflictes tributaris Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència Publicà alguns opuscles sobre temes com el Tribunal de les Aigües de València o el laude arbitral a l’edat mitjana

Es llicencià en ciències socials, polítiques i econòmiques internacionals a l’Institut Catholique de París i cursà la carrera eclesiàstica, bé que se secularitzà després de la guerra civil Periodista, signant Víctor Montserrat , fou corresponsal a Espanya de La Croix i L’Aube i denuncià amb gran ressò l’estat dels camps de concentració franquistes Empresonat a Burgos el 1937, pogué ésser alliberat i s’establí a París, on publicà Le drame d’un peuple incompris 1937, sobre els bascs Hi fundà l’editorial Pharos, dedicada a diccionaris i texts documentals Establert a Madrid vers el…

Fou el creador líric formalment i temàticament més original de les lletres hongareses de principis del s XX Sojornà a París, on el coneixement de l’obra dels simbolistes francesos del vuit-cents li confirmà la validesa de les seves idees artístiques inicials Utilitzà com a eina poètica preferentment el símbol, però, contràriament als models francesos, se'n serví també per a revelar les connexions més profundes de la realitat i per a expressar una posició política radical, professada al llarg de tota la seva vida Escriví poemes dedicats a problemes socials, però també a l’amor, a…

Enginyer industrial Havent militat al Frente de Liberación Popular entre el 1956 i el 1962, el 1970 ingressà a Bandera Roja i n'impulsà la incorporació al PSUC 1974 Més tard fou membre dels comitès executius del PSUC i del PCE com a portaveu dels catòlics partidaris de la revolució i, parallelament, promogué des del 1973 el moviment de Cristians pel Socialisme Fundador i director de la revista “Taula de canvi” 1976-80, poc abans de morir fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Collaborà en la direcció de diverses editorials barcelonines Entre les seves obres destaquen…

El 1897 intervingué com a voluntari en la guerra de Cuba En sortir de l’exèrcit el 1902, havia aconseguit la graduació de segon tinent, i dotze condecoracions de guerra En retornar a Catalunya, el 1903, s’establí a Tarragona, on es dedicà al periodisme Hi fundà el setmanari bilingüe Fraternidad Republicana Després passà a Valls per dirigir El Porvenir  1905, i finalment tornà a Reus, on fundà El Consecuente , òrgan del Partit Republicà Radical, que organitzà a la província Escriptor prolífic, feu nombroses collaboracions a diverses publicacions, tant en prosa, com en poesia És autor de…

Tècnic de publicitat i diplomat en ciències socials i administració d’empreses, el 1966 creà la primera empresa de publicitat, que dugué a terme una reeixida campanya de promoció de les maquinetes d’afaitar de l’empresa de la seva família El 1975 creà Bassat Associats, que s’uní a la multinacional Ogilvy & Mather i es convertí en una de les agències publicitàries capdavanteres de l’Estat espanyol, i de la qual és president des del 2007 En el curs de la seva expansió ha creat noves divisions especialitzades, entre les quals Bassat, Ogilvy & Mather Comunicación 1991, Ogilvy & Mather…