Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cultura ciclàdica
Prehistòria
Cultura prehistòrica de les illes Cíclades, que es desenvolupà des de la meitat del tercer mil·lenni fins vers l’any 1000 aC, en temps de les invasions dòries.
És important com a pont entre el món asiàtic del Pròxim Orient, sobretot Anatòlia, i el mediterrani Creta, la península grega i extensions cap a la Mediterrània central i occidental Cronològicament és l’equivalent de la cultura minoica a Creta i de la cultura hellàdica al continent grec A les Cíclades, els precedents neolítics no són gaire clars, i l’època de la florida correspon als temps de l’Eneolític i de l’edat del bronze Les possibilitats del comerç marítim, en el qual tingué un paper important l’obsidiana de l’illa de Melos com a matèria d’exportació per a fabricar…
Badarià
Prehistòria
Període de la prehistòria egípcia corresponent al Calcolític inicial.
La cultura badariana s’estengué per una part de l’Egipte mitjà, tot l’alt Egipte i la zona nord del Sudan El jaciment epònim és El-Badari, a la vora dreta del Nil, a l’Egipte mitjà Són, sobretot, conegudes les necròpolis, amb els cadàvers arrupits i amb amulets de vori d’hipopòtam o estatuetes femenines de ceràmica Els poblats eren de cabanes de fibra vegetal o de paravents Els badarians conreaven el blat i l’ordi, que conservaven en sitges excavades a terra i revestides de fang La caça i la pesca eren importants encara hom troba hams d’os i puntes de fletxa Sembla…
Mesolític
Prehistòria
Fase del desenvolupament econòmic de certes societats, en la qual s’efectua la transició de les formes de subsistència paleolítiques a les neolítiques, és a dir, el pas de l’economia depredadora a la de producció d’aliments.
Aquest fenomen només es pogué produir en aquelles zones que oferien recursos naturals permanents, que permetien als grups humans de convertir-se en veritables sedentaris Es donà per primera vegada en un sector del Pròxim Orient i posteriorment en unes altres zones, com per exemple a Mesoamèrica, on eren en estat salvatge tant els cereals com les principals espècies d’herbívors propícies per a ésser domesticades, la qual cosa féu que s’establissin noves relacions entre l’home i el seu entorn, les quals portaren als dos grans descobriments del Neolític, l’agricultura i la ramaderia Les restes…
vas campaniforme
vas campaniforme
© Fototeca.cat
Arqueologia
Prehistòria
Tipus de ceràmica del final de l’Eneolític i de l’edat del bronze.
El nom prové del fet que aquesta ceràmica sovint té una forma que recorda vagament la d’una campana invertida, però n'és l’element més característic la decoració geomètrica, incisa, que hom pot trobar en peces que no tenen forma de campana Hom la troba en territoris molt extensos, des de la península Ibèrica fins a l’Europa central Bohèmia, Polònia, etc, també a Mallorca i, esporàdicament, a les illes de Sardenya i Sicília, i fins i tot al litoral de l’Àfrica del nord Marroc, Algèria Esdevé, doncs, un document excepcional que permet de relacionar cronològicament cultures de…
cultura megalítica
cultura megalítica El dolmen de la Roca d’en Toni, prop de Can Boquet, a Vilassar de Dalt
© Fototeca.cat
Prehistòria
Cultura prehistòrica definida per la presència de megàlits.
Bé que existeixen megàlits en altres zones, el concepte de cultura megalítica és aplicat només a Europa i a algunes zones del Pròxim Orient Hom hi distingeix alhora diversos centres, amb matisos propis, estesos a la península Ibèrica, França i les illes Britàniques, principalment En diverses illes mediterrànies Balears, Còrsega, Sardenya hi ha també una fase megalítica anterior a llurs civilitzacions més característiques Quant als orígens de la cultura megalítica, una hipòtesi els situa a l’occident d’Europa, mentre que una altra els fa derivar de corrents orientals El màxim floriment d’…
sepulcre de fossa

Sepulcre de fossa del Pujolet de la Moja (Olèrdola, Alt Penedès)
Josep Mestres
Etnografia
Art
Història
Prehistòria
Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.
És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os per als cabells i collarets, entre els quals són…