Resultats de la cerca

Aquest esquema, creat a la primeria del segle XIX, fou desglossat en una primera fase dita Eneolític o Calcolític per a indicar la primera etapa de l’ús del metall, el coure, abans que fos descoberta la lliga del bronze Els arqueòlegs dels països mediterranis continuen en general acceptant aquest matís i emprant el nom d’Eneolític El concepte d’edat del bronze com un graó dins el procés de la civilització no és vàlid, puix que els països creadors de les grans cultures històriques del Pròxim Orient no empraren el ferro d’una manera general fins després de 1500-1400 aC El terme, però, continua…

Dins la prehistòria catalana, l’edat dels metalls es pot dividir en dues grans etapes La primera, fins a la introducció del ferro, ocupa tot el segon millenni aC i l’inici del primer, i es pot identificar per l’ús del coure, primer, i tot seguit del bronze Correspon a la fase eneolítica equivalent a la civilització megalítica, entre poc abans del 2000 i el 1500 aC i l’edat del bronze, particularment destacada al País Valencià cultura del bronze valencià A Menorca, la fase del bronze antic, amb covetes sepulcrals artificials, correspon a la primera etapa del…

El concepte d’edat del ferro, nascut a la primeria dels estudis de la prehistòria primera meitat del segle XIX, fou resultat d’una visió purament tipologista, aleshores inevitable, puix que es tractava primordialment d’ordenar les troballes d’objectes Avui, bé que aquest nom es manté, ha perdut valor com a etapa històrica, puix que només és aplicable a Europa L’ús del ferro com a metall d’utilització artesana fou un fet tardà Les grans civilitzacions del Pròxim Orient Egipte, Mesopotàmia, Creta, etc empraren bàsicament el bronze L’ús del ferro sembla que començà a generalitzar-se a partir de…

El terme, molt emprat durant el segle XIX, ha decaigut, car l’edat de la pedra no correspon a un mode únic de vida Ha estat substituït generalment pels termes de Paleolític edat de la pedra tallada, d’economia de caçadors i recollectors, i Neolític edat de la pedra polida amb economia agropecuària, amb un període entremig, el Mesolític o Epipaleolític

Els camps d’urnes coneguts també amb el nom alemany urnenfelder , corresponen a la cultura de Hallstatt, i tenen com a època de plenitud els segles IX-VI aC són cementiris d’incineració amb les cendres del mort posades dins de gerres o urnes, sovint voltades d’ofrenes, en clots fets un prop de l’altre, sense elements constructius a les tombes i sense cap signe exterior sobre la terra L’origen fou al sud d’Alemanya i s’estengueren cap a França i Itàlia seguint les immigracions dels grups indoeuropeus sovint identificats amb els celtes o preceltes, bé que d’altres els han lligats també amb els…

És la cultura de l’edat del ferro més antiga d’Itàlia apareix vers l’any 900 aC, portada per elements indoeuropeus del centre d’Europa, i acaba cap a l’any 700 aC, amb l’arribada d’immigrants orientals, que a la Toscana són coneguts amb el nom d’etruscs A l’Emília, aquesta cultura es mantingué més temps, però fou també etrusquitzada Es caracteritza bàsicament per les seves necròpolis d’incineració, formades per urnes bicòniques amb una sola nansa, cobertes amb tapadores còniques, també amb una nansa, que contenen les cendres del difunt i que, en general, són de ceràmica, bé que…

Prengué el nom d’una important necròpoli de túmuls d’incineració i inhumació, descoberta el 1846 a la localitat de Hallstatt, a l’Alta Àustria, molt rica en materials metàllics, la majoria dels quals importats, fet que sembla relacionar-se amb l’explotació d’una important mina de sal La metallúrgia del ferro arribà a terres austríaques des de Grècia i d’Itàlia, i s’estengué cap a l’W, en direcció al Rin, al S d’Alemanya, a Suïssa, a França i a Catalunya Dividida en dues fases, la primera 700-600 aC es caracteritza per un tipus d’espasa llarga de ferro, i la segona 600-500 aC per un d’espasa…

Nom derivat del poblat d’El Argar, al terme d’Antas província d’Almeria Pere Bosch i Gimpera, que creà aquesta denominació vers el 1920, creia que des d’un focus original al sud-est peninsular s’havia estès per gairebé tot el territori hispànic, hipòtesi que fou unànimement acceptada Els estudis de Miquel Tarradell, a partir del 1949, demostraren que es limita a una zona que comprèn aproximadament les províncies de Granada, Almeria, Múrcia i Albacete, i entra fins a l’extrem sud del País Valencià jaciments del Cabezo Redondo de Villena, de Sant Antoni d’Oriola i de Callosa de Segura En són…

El nom prové del fet que aquesta ceràmica sovint té una forma que recorda vagament la d’una campana invertida, però n'és l’element més característic la decoració geomètrica, incisa, que hom pot trobar en peces que no tenen forma de campana Hom la troba en territoris molt extensos, des de la península Ibèrica fins a l’Europa central Bohèmia, Polònia, etc, també a Mallorca i, esporàdicament, a les illes de Sardenya i Sicília, i fins i tot al litoral de l’Àfrica del nord Marroc, Algèria Esdevé, doncs, un document excepcional que permet de relacionar cronològicament cultures de…