Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
xíl·luk
Etnologia
Individu d’un poble nilòtic que habita a la banda esquerra del Nil Blanc i, en part, a la dreta, prop de la confluència amb el Subat, a la província del Nil Superior (República del Sudan).
Els xílluks uns 110 000 l’any 1970 són uns dels representants més purs de la raça nilòtida Refractaris a qualsevol influència estrangera, han conservat costums molt arcaics, com la nuesa masculina, l’avulsió ritual de les dents incisives inferiors, l’armament típic nilòtic clava, llança i escut oval de pell, etc Habiten en cabanes cilíndriques de sostre cònic L’economia es basa en l’agricultura i en la cria de bestiar, sobretot de bovins S'organitzen en clans exogàmics, per descendència patrilineal, amb reminiscències totèmiques Es distingeixen de la resta dels nilòtics per la presència d’un…
xerpa
Etnologia
Individu d’un poble del Nepal que habita a les zones altes de l’Himàlaia (entre 2 000 i 4 000 m d’altitud).
Provinents del Tibet oriental, els xerpes han representat fins avui una forma arcaica del lamaisme Coneguts mundialment per llur participació en expedicions i estudis d’alta muntanya, l’any 2000 eren uns 50 000, tres quartes parts dels quals habitaven al Nepal, i la resta a l’Índia el Bhutan i la Xina
santal
Etnologia
Individu d’un poble del NE de l’Índia que actualment habita els estats de Bihar i Orissa.
La població 2 811 000 h 1951, d’origen molt arcaic, racialment s’assembla als austràlids talla curta 1,59 i pell fosca Parlen el santali , de la família munda Tradicionalment pagesos i ramaders, actualment són minaires temporers a les mines de Jamshedpur
sanhaja
Etnologia
Història
Membre d’una confederació de tribus berbers originàries del Magrib meridional i central.
Subdividits en diversos grups, els installats a les actuals Tunísia i Algèria foren vassalls dels fatimites enfront de llur confederació rival zenata que collaboraren amb els omeies andalusins fins que s’independitzaren formant la dinastia zírida Un altre grup constituí 1017-1152 la dinastia hammadita De les tribus meridionals, del grup lamtūna , en sorgí l’imperi almoràvit, i el conjunt de tribus nòmades del Sàhara interior forma el subgrup tuàreg Actualment n'hi ha nuclis disseminats, fortament arabitzats, al Sàhara occidental, a Mauritània i al Senegal La tradicional rivalitat entre les…
samoiede | samoiedea
Etnologia
Individu d’un poble uraloaltaic, amb caràcters físics mongòlids (xantoderm), dispers per la tundra occidental, des del riu Pečora (a Europa) fins al riu Khatanga, a Sibèria.
Molt russificats culturalment i religiosament, conserven, amb tot, moltes de les pràctiques xamàniques Són nòmades i practiquen la ramaderia de rens Viuen en tendes còniques cobertes de pells La família és de tipus patriarcal i s’agrupen en tribus regides per un cap i per l’autoritat espiritual del xaman
salvatgisme
Etnologia
En l’antropologia de L. Morgan, estat primer de la societat en el qual hom no coneixia encara el torn dels terrissaires i al final del qual aparegueren l’arc i les fletxes.
sagrat
Etnologia
Religió
Sociologia
Dit de tot allò que és relacionat, més o menys íntimament, amb la divinitat, amb la religió i amb els seus misteris i que, per això mateix, suscita una actitud complexa de reverència, d’admiració, d’atracció, de reserva, d’avidesa i sovint de terror.
Concepte fonamental en l’estudi de les religions, és també indefinible, llevat en la seva contraposició a profà és tot allò que no és profà En totes les religions hi ha éssers i coses, més o menys determinats, que es troben separats del món profà quotidià i que són objecte d’un respecte i d’una atenció, que són suficients per a explicar llur caràcter sagrat Émile Durkheim 1897, seguint RSmith 1894, fou el primer que veié en l’oposició sagrat-profà el pol entorn del qual la religió organitza tota la realitat el sagrat és el separat, el prohibit, i el culte és el mitjà emprat per a mantenir la…
rotse
Etnologia
Individu d’un poble d’Àfrica central (anomenat també lozi i barotse) que viu a l’actual república de Zàmbia i al nord de Zimbàbue.
Són fonamentalment pastors i agricultors uns 300000 individus 1960 El 1884 François Coillard hi establí una missió evangèlica que desenvolupà una gran tasca, sobretot en el camp de l’educació
tarasca
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Llengua independent parlada pels tarasques (uns 20 000 com a llengua única).
tarasca
Etnologia
Individu d’un poble amerindi que habita al NW de l’estat de Michoacán (Mèxic), a la regió dels llacs, prop de Pátzcuaro.
La seva cultura —reflectida en la Relación de Michoacán , crònica del s XVI— és mantinguda en gran part per la població actual uns 50 000 individus Són excellents artesans treballen l’os, la fusta i la laca