Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
singalès | singalesa
Etnologia
Individu d’un poble de llengua indoària, majoritari a Sri Lanka (82% de la població), on ocupa sobretot la part central i meridional, i amb una colònia important a les Maldives (15 milions en total el 1996).
Alts i dolicocèfals, tenen influències racials dels veddes a les terres altes de Kandy A les terres baixes practiquen l’agricultura, el comerç i la pesca Posseeixen un considerable desenvolupament cultural Són de religió budista hīnayāna a Sri Lanka i musulmans a les Maldives
bali
Etnologia
Individu d’una tribu guerrera de les terres altes del Camerun central, al sud-est del Tibati.
bamileké
Etnologia
Individu d’un poble de llengua bantúida dels altiplans del Camerun Occidental, que formen el País Bamileké, amb capital a Dschong.
Són d’origen i de cultura comuns Els bamilekés uns 500 000 individus es dediquen principalment a l’agricultura mill, blat de moro, cacauets en petits camps encerclats Treballen els metalls i coneixen els teixits i la fabricació de terrissa Habiten en petits poblats d’altes cases quadrangulars de coberta piramidal La família és patriarcal polígina, i són de religió musulmana Constitueixen un dels pobles més importants del Camerun, i es dediquen principalment al comerç en diverses regions de l’estat, fora de llur país d’origen
endogàmia
Etnologia
Regla que estableix l’obligació de contreure matrimoni amb persones del propi grup, clan, etc.
Oposada a l'exogàmia, per regla general l’endogàmia és característica de societats que presenten una estratificació social accentuada i, dins d’aquestes, és practicada sobrebot per les aristocràcies i pels grups dominants per tal de mantenir llurs privilegis, com és el cas dels blancs a Sud-àfrica També es dóna en minories ètniques amb un fort sentiment d’identitat sociocultural enfront d’una altra o altres ètnies més poderoses, com ocorre entre els jueus ortodoxos respecte als gentils Entre les diferents menes d’endogàmia cal esmentar, com a cas extrem, la del sistema de castes propi de l’…
balinès | balinesa
Etnologia
Individu d’un poble indonesi que habita l’illa de Bali i parcialment l’illa de Lombok.
Els balinesos uns tres milions el 1982 han sofert la influència de successius poblaments javanesos i de la civilització índia Llur activitat principal és l’agricultura, en la qual han arribat a un elevat desenvolupament de les tècniques d’irrigació, principalment en el conreu de l’arròs Destaquen en el treball de la fusta i dels metalls i en el teixit La islamització de Java s XIII motivà que l’art hindú javanès es refugiès a Bali, on encara perdura Entre els monuments de l’illa sobresurten el temple excavat de Tampak-siring i el santuari de Sangsit Viuen en comunitats locals importants, amb…
xerpa
Etnologia
Individu d’un poble del Nepal que habita a les zones altes de l’Himàlaia (entre 2 000 i 4 000 m d’altitud).
Provinents del Tibet oriental, els xerpes han representat fins avui una forma arcaica del lamaisme Coneguts mundialment per llur participació en expedicions i estudis d’alta muntanya, l’any 2000 eren uns 50 000, tres quartes parts dels quals habitaven al Nepal, i la resta a l’Índia el Bhutan i la Xina
macá
Etnologia
Individu d’una tribu ameríndia que habita a les planes entre el riu Negro i les regions altes del riu Confusc, en el Gran Chaco
.
En nombre inferior als 1 000 individus, viuen de la cacera, la recollecció i l’agricultura itinerant
mixteca
Mosaics mixteques amb relleus geomètrics trobats a l’antiga ciutat de Mitla, a Mèxic. Els mixteques foren grans constructors d’edificis, i els decoraven amb relleus molt treballats
© Corel Professional Photos
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble indígena d’Amèrica que a l’època precolombina creà una interessant cultura (700-1350).
Els mixteques apareixen a Mesoamèrica cap al segle VIII, com a habitants de les terres altes de les valls d’Oaxaca Al segle X iniciaren l’ocupació de les valls que abans habitaven els zapoteques, i així conqueriren les ciutats de Monte Albán i Yágul Al segle XIV s’estenien ja per totes les valls i havien conquerit la ciutat de Mitla, que esdevingué llur capital Els mixteques es caracteritzen per llurs dots artístics Eren grans constructors, com demostren els edificis de Mitla, decorats amb magnífics i complicats mosaics de pedra Llurs ceràmiques policromes, de pasta finíssima, són les millors…
balkar
Etnologia
Individu d’un poble turc del Caucas septentrional establert a la República dels Kabardins i dels Balkars, a les valls altes del Baksan, del Čegem i del Terek.
Els balkars uns 61 000 individus el 1979 són pastors muntanyencs de religió musulmana sunnites El nombre de balkars era de 42 666 el 1939 Acusats de collaborar amb els alemanys durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 foren parcialment deportats a l’Àsia central, una part de llur territori fou cedit a Geòrgia i el seu nom desapparegué de la república El 1957 la república dels Kabardins recobrà el nom primitiu i fou permès als balkars de tornar de l’exili
maia
Relleu que representa Jaguar el Gran, rei-sacerdot maia, a l’antiga ciutat maia de Yaxchilán, construïda a l’època clàssica (segles IV-X)
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica Central, creador de la principal cultura precolombina, estès pel sud de Mèxic (estats de Yucatán, Campeche, Tabasco, una part de Chiapas i territori de Quintana Roo) i per Guatemala, Belize, l’occident d’Hondures i El Salvador.
Aquest vast territori és constituït per tres regions molt diferents les altes serres, cobertes de bosc i ben regades, de l’occident de Guatemala la regió central el Petén, coberta de bosc tropical, molt calorosa i humida i el nord del Yucatán, regió baixa, molt pobra d’aigua i de vegetació A diferència de les altres grans cultures de l’Amèrica precolombina asteca i inca, els maies mai no formaren cap estat homogeni, ans només ciutats estat, unides de vegades per llaços polítics, religiosos o culturals Hom no pot parlar, doncs, d’un desenvolupament històric coherent Amb l’arribada dels primers…