Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
asteca
Àrea cerimonial del Templo Mayor de les ruïnes asteques de Tenochtitlán, a l’actual Ciutat de Mèxic, Mèxic
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble de parla nàhuatl que habitava l’altiplà central de Mèxic.
Els asteques, anomenats també tenotxques i mexiques, aparegueren a la vall de Mèxic vers la segona meitat del segle XII A causa de llur extraordinària organització militar dominaren en poc temps totes les altres poblacions del país i establiren un imperi que s’estengué des del límit sud de l’actual Michoacán fins més enllà de l’istme de Tehuantepec Vers el 1325 els asteques fundaren una gran ciutat, Tenochtitlán, erigida damunt un llac, que convertiren en capital de l’imperi actual ciutat de Mèxic De primer, els asteques eren un grup de caçadors migratoris En poc temps es convertiren en…
apatxe
Etnologia
Individu d’un poble de l’Amèrica del Nord, de parla atapascana, que al final del s XV vivia a l’àrea cultural del sud-oest (actual Arizona i Nou Mèxic) com a recol·lector.
En el curs dels dos segles següents aprengueren el domini del cavall i es convertiren en grans caçadors de bisons i temuts guerrers Alhora, en contacte amb els hopi, aprengueren l’agricultura i la terrisseria Practicaren el bandidatge contra la població indígena els pueblos i la blanca A la darreria del s XIX, vençuts i delmats, entraren a distintes reserves dels EUA reserva Fort Apache a Arizona, reserva Mescalero al sud de Nou Mèxic, etc Posteriorment, alguns caps chiricahues Cochise, Victorio i Geronimo es revoltaren, però foren derrotats Algunes de les tribus més conegudes…
cultura de Nok
Etnologia
Cultura de l’Àfrica occidental que es desenvolupà del segle X aC al III dC, a la regió central de l’actual república de Nigèria.
Aquesta cultura pren el nom d’un petit poblat miner situat prop de Jos, capital de l’estat de Plateau Les primeres troballes es produïren en unes mines d’estany són petits caps humans, fets de terra cuita, de tipus realista i d’una gran finor, que per llurs trets recorden les creacions artístiques de les cultures nigerianes, molt posteriors en el temps —segles XIII-XIX—, d’Ife i Benín i àdhuc les talles de fusta dels actuals iorubes Així, doncs, sembla com si la gent de la cultura de Nok haguessin estat els creadors d’una tradició artística africana que ha arribat fins avui
arauac
Etnologia
Individu del grup de pobles de llengua arauac, àmpliament distribuïts per l’Amèrica del Sud i les Grans Antilles.
Són considerats originaris dels vessants de l’Orinoco i del riu Negre Les restes arqueològiques més antigues es troben a l’àrea de les selves tropicals de l’Amèrica del Sud, que en continua essent l’hàbitat actual La forma de vida dels arauacs es basa en l’agricultura Fan ceràmica de colors amb decoracions antropomòrfiques, zoomòrfiques i geomètriques La seva organització social i política consisteix en poblats, agrupats i dirigits per caps territorials que hereten els càrrecs Els pobles arauacs es regeixen per sistemes de parentiu diversos afiliació per línia materna i afiliació…
xosa
Etnologia
Individu d’un grup de tribus pertanyents al grup meridional dels nguni.
De llengua bantú, els xoses 3 907 000 l’any 1970 habiten entre les conques del Kei i del Great Fish, fins a la costa de l’oceà Índic, al districte de Transkei, a la província del Cap República de Sud-àfrica Les tribus més importants són els gcaleka, ngqita, ndlamba, dushane, qayi i gqunkhwebe en part d’origen hotentot Poble agricultor i ramader, s’organitza en clans patrilineals, units per llurs caps a la tribu, dirigida pel cap del clan principal Practiquen la poligàmia, i els nois són circumcidats en arribar a la pubertat A partir del 1960 molts homes emigraren com a…
ayllu
Etnologia
Història
Unitat social i geogràfica característica de la regió andina (Perú i Bolívia), els membres de la qual formaven una comunitat políticament definida.
Fou la forma política inferior a l’estat dels aimara i dels quítxues des dels temps anteriors a l’imperi dels inques L' ayllu posseïa en comú les terres de conreu, pastures, aigües, boscs, etc, immediats al poblat que li corresponia Les seves propietats es mantingueren en general sota la dominació castellana en la mesura que no en foren desposseïts després de la independència, persisteixen fins al present Practicaven l’endogàmia local, bé que no necessàriament el matrimoni entre consanguinis El cap de cada ayllu era elegit per una reunió de caps de família d’entre els vells de…
daiak
Etnologia
Individu pertanyent a alguna de les ètnies protomalaies de raça indonèsica localitzades a l’illa de Borneo, de la qual constitueixen la població indígena, i que parlen llengües del grup indonèsic.
Comprenen poblacions diverses —els grups kayan i kenyah, les tribus ngaju i els iban, entre les més importants— sense cap sentiment comú d’identitat, per bé que culturalment presenten semblances considerables En general, basen la seva subsistència en el conreu itinerant de l’arròs, amb la cacera i la pesca com a activitats complementàries Treballen la fusta, el ferro i els metalls preciosos L’habitatge en les “cases llargues” comunals és un costum usual, per tal com les comunitats daiaks són força igualitàries Tanmateix, els kenyah i els kayan presenten un grau d’estratificació remarcable El…
tutsi
Etnologia
Individu d’un poble etiòpid originari de la zona del Nil que al segle XIV envaí la regió compresa en els actuals estats de Ruanda i Burundi.
S’imposaren als autòctons, els hutus hutu o rundi, i als twa poble pigmeu, amb els quals, no obstant això, comparteixen estretes afinitats lingüístiques els tutsis adoptaren la llengua dels hutus, del grup bantú i culturals ruanda Els tutsis són el grup més meridional dels etiòpids i són famosos per llur estatura, excepcional, i per llurs danses La forma de vida tradicional dels tutsis es basava en la ramaderia nòmada i la guerra Formaven reialmes amb una organització de tipus feudal, al capdamunt de la qual un rei o mwami totpoderós recolzava sobre una aristocràcia formada pels…
olmeca
Escultura olmeca trobada a les ruïnes de Teotihuacán, a Mèxic. Els olmeques varen ser els primers pobladors d’aquesta ciutat
© Corel Professional Photos
Etnologia
Individu d’un grup de pobles precolombins que es desenvoluparen a la costa del golf de Mèxic, a l’actual estat de Veracruz, entre el 800 i el 300 aC.
Es tracta de la cultura mexicana més antiga i qui sap si la més creadora, car la seva influència es troba pràcticament a l’etapa preclàssica de totes les cultures de l’antic Mèxic El primer centre olmeca fou la ciutat de La Venta, la més antiga de Mèxic, situada en una petita illa envoltada d’aiguamolls, on s’han descobert places cerimonials, plataformes de terra apilotada, piràmides, grans altars i esteles de pedra tallada plens de relleus, i, sobretot, sis monumentals caps humans de pedra de 3 metres d’alçada i de 15 tones de pes, admirablement tallats i molt realistes També s’…
gitano | gitana
Etnologia
Individu d’una de les tribus del NW de l’Índia, amb una llengua pròpia, que vers l’any 900 dC iniciaren un èxode cap a Occident (als Balcans, hom en troba al segle XIV).
Adoptaven superficialment la religió dels països on residien eren excellents músics, dansarins i cantadors, i es dedicaven a la metallisteria o al bescanvi de bestiar, principalment de cavalls Les dones exercien la quiromància i la mendicitat Cap al principi del segle XV, en una nova diàspora, molts s’encaminaren a l’Europa central i occidental, pretextant, en molts casos, que complien una penitència per tal d’obtenir lletres de trànsit que els legalitzessin els viatges Hom els anomenava sarraïns, moros, nubis, etíops, tàrtars o indis i atribuïa títols nobiliaris altisonants als caps…