Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
songo
Etnologia
Individu de tres diferents pobles bantús, de raça paleonègrida, que viuen als actuals estats d’Angola i la República Democràtica del Congo.
Es dediquen al comerç
singalès | singalesa
Etnologia
Individu d’un poble de llengua indoària, majoritari a Sri Lanka (82% de la població), on ocupa sobretot la part central i meridional, i amb una colònia important a les Maldives (15 milions en total el 1996).
Alts i dolicocèfals, tenen influències racials dels veddes a les terres altes de Kandy A les terres baixes practiquen l’agricultura, el comerç i la pesca Posseeixen un considerable desenvolupament cultural Són de religió budista hīnayāna a Sri Lanka i musulmans a les Maldives
txam
Etnologia
Individu d’un poble de raça paleomongòlida que viu al centre del Vietnam i a Cambodja descendent de les tribus malaiopolinèsies, molt influïdes per la civilització índia, que fundaren el regne de Txampa
.
Al Vietnam —n'hi ha uns 160 000, gairebé tots assimilats a la població autòctona—, conreen arròs i practiquen el comerç A Cambodja —n'hi ha uns 100 000— han adoptat l’islamisme dels malais, bé que conserven trets originals, com el predomini de l’oncle matern La llengua txam pertany al grup de llengües monkhmer
haussa
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà de raça sudanesa que habita a les repúbliques de Nigèria i Níger.
Per contacte amb els fulbes i amb els pobles musulmans de raça blanca, del nord, els hausses han estat islamitzats Agricultors sedentaris, es dediquen als treballs artesans Excellents marroquiners, treballen el lleutó, les perles de vidre i els teixits, brodats amb gran habilitat Es dediquen, a més, al comerç de llurs productes per tota l’Àfrica negra
bugui
Etnologia
Individu d’un poble malai que habita, conjuntament amb els macassaresos, la península sud-occidental de les Cèlebes, així com la costa oest de Cèlebes central, i que s’ha estès, a més, en diverses colònies a les costes veïnes de Borneo, Bali i Lombok.
Els buguis 4 000 000 d’individus, aproximadament, practiquen el conreu de l’arròs, del blat de moro i de la palma de coco, la ramaderia, la pesca i el comerç marítim i dominen la tècnica dels metalls Són organitzats en famílies matrilocals, formades d’unes 20 persones, que habiten en una mateixa casa A la primeria del s XVII foren islamitzats, però conserven força restes de les creences hindús i prehindús anteriors
lunda
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de la República Democràtica del Congo, al NW de Zàmbia i al NE d’Angola.
Els lundes crearen, al s XVI, un important reialme de tipus feudal al curs alt del Kasai, que durà fins a mitjan s XIX, basat en el comerç d’ivori i d’esclaus La forma de vida tradicional de les comunitats es basa en poblats organitzats mitjançant sistemes de parentiu diferents segons la zona Practiquen l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Bé que tots ells parlen llengües bantús, només uns 310 000 parlen la llengua lunda anomenada també chilunda
bamileké
Etnologia
Individu d’un poble de llengua bantúida dels altiplans del Camerun Occidental, que formen el País Bamileké, amb capital a Dschong.
Són d’origen i de cultura comuns Els bamilekés uns 500 000 individus es dediquen principalment a l’agricultura mill, blat de moro, cacauets en petits camps encerclats Treballen els metalls i coneixen els teixits i la fabricació de terrissa Habiten en petits poblats d’altes cases quadrangulars de coberta piramidal La família és patriarcal polígina, i són de religió musulmana Constitueixen un dels pobles més importants del Camerun, i es dediquen principalment al comerç en diverses regions de l’estat, fora de llur país d’origen
yao
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de Tanzània, a Moçambic (entre els rius Rowuma i Lugenda) i al S de Malawi.
En contacte amb tribus de l’interior i amb els àrabs de la costa s XVIII, establiren un comerç d’esclaus, que els colonitzadors suprimiren encetat el s XIX Conreadors de cotó, blat de moro i melca, a Malawi han iniciat el conreu del tabac Habiten en pobles de 75 o 100 persones, sota l’autoritat d’un cap —normalment el primogènit de la germana més gran en línia materna—, que n'és el responsable moral i material Actualment els yaos —entre 750 000 i un milió— són pràcticament islamitzats
merina
Etnologia
Individu d’un poble malgaix, que habita a l’altiplà central de Madagascar.
Racialment, els merines presenten trets predominants de la raça indonèsica i una lleugera aportació melanoafricana En nombre d’uns dos milions, des del s XV constituïren un reialme i són encara l’ètnia políticament dominant a Madagascar Organitzats en clans patrilineals, estan dividits en castes, les inferiors de les quals palesen trets negroides més accentuats, per tal com són descendents d’esclaus africans Llur economia gira entorn del comerç, l’agricultura i la indústria Són cristians, però subsisteix entre ells el culte als avantpassats Parlen un dialecte malgaix que ha…
escita
Etnologia
Història
Individu d’un antic poble nòmada de les estepes de l’Àsia central i del SE d’Europa durant el primer mil·lenni aC.
Hom comença a tenir-ne documentació quan, després d’atacar els cimmeris cimmeri a les estepes pòntiques, feren incursions al Pròxim Orient i arribaren fins a Egipte, on el 611 el faraó Psammètic I els hagué de pagar tribut per tal que es retiressin Atacats pels medes, que acabaven d’ocupar Nínive el 612, travessaren el Caucas i s’establiren al sud de Rússia i bona part entraren a la vida sedentària Establiren relacions amb les colònies gregues del nord de la mar Negra regne del Bòsfor , a través de les quals es desenvolupà un comerç grecoescita important, controlat primer pels…