Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
culte dels avantpassats
Etnologia
Religió
Conjunt de ritus o cerimònies celebrades en molts pobles i religions, en honor dels antecessors familiars morts: formes especials d’enterrament, lloc i disposició de les sepultures, ofrenes, sacrificis, festes familiars de difunts i participació dels avantpassats en les festes i esdeveniments familiars, etc.
El culte dels avantpassats és una part essencial del confucianisme i hom pot dir que forma part del patrimoni cultural xinès apareix també a la Roma antiga, al Japó i en moltes religions primitives de l’Àfrica Central, Amèrica i la Polinèsia Els avantpassats eren considerats sovint protectors de la família o de la seva prosperitat Sovint es troba lligat a la fe en la inmortalitat de l’home, bè que a vegades és basat només en la creença en una supervivència temporal, i d’altres en un pur sentiment de pietat envers els parents morts
arauac
Etnologia
Individu del grup de pobles de llengua arauac, àmpliament distribuïts per l’Amèrica del Sud i les Grans Antilles.
Són considerats originaris dels vessants de l’Orinoco i del riu Negre Les restes arqueològiques més antigues es troben a l’àrea de les selves tropicals de l’Amèrica del Sud, que en continua essent l’hàbitat actual La forma de vida dels arauacs es basa en l’agricultura Fan ceràmica de colors amb decoracions antropomòrfiques, zoomòrfiques i geomètriques La seva organització social i política consisteix en poblats, agrupats i dirigits per caps territorials que hereten els càrrecs Els pobles arauacs es regeixen per sistemes de parentiu diversos afiliació per línia materna i afiliació per línia…
taïno | taïna
Etnologia
Individu d’un poble extingit de les Antilles, de la família lingüística arauac, que a l’època de la conquesta espanyola habitava, sotmès als caribs, a l’E de Puerto Rico, a Haití, a Cuba i a Jamaica.
Vivien del conreu de la terra, de la caça i la pesca, agrupats en grans cases comunals bohío i en barraques caney Poble guerrer, donava culte a imatges de fusta zemi
dinka
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà que habita la conca central del Nil i que amb els alts xíl·luks, els nuers, els manais i d’altres formen els pobles de cultura nilòtica.
Poble ramader, practica també la pesca i la caça, i l’organització econòmica és determinada per l’existència de dues estacions, la plujosa maig-octubre i la seca novembre-març Agrupats en tribus políticament independents i en clans exogàmics i patrilineals, creuen en un ésser suprem i reten culte als avantpassats i als tòtems
vogul
Etnologia
Individu d’un poble pertanyent a la branca oriental dels finesos que habita a les valls septentrionals dels Urals i a les boscúries de la riba esquerra de l’Obi, a la vall de Tobol’sk, dins l’okrug autònom dels Khantis i dels Mansis, Rússia.
Els voguls o mansis es dediquen sobretot a la caça i a la ramaderia de rens i bovins A l’estiu habiten en cabanes còniques cobertes d’escorça de bedoll, i a l’hivern en petites cabanes quadrangulars de troncs Conserven molts elements del folklore tradicional cants, llegendes, culte de l’os, etc Practiquen el xamanisme
banda
Etnologia
Individu d’un poble de llengua sudànica que habita la part central de la República Centreafricana, des del nord-est, i penetra en territori de la República Democràtica del Congo dellà l’Ubangui.
Els bandes uns 250 000 individus són de cultura paleonègrida, i conreen la melca i el moresc practiquen també la caça, i desconeixen el teixit, en lloc del qual empren encara l’escorça Habiten en cabanes còniques La família és polígina i de residència patrilocal s’agrupen en clans totèmics exogàmics patriarcals Practiquen el culte a un ésser suprem i a diverses categories d’esperits
tswana
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita a la República de Sud-àfrica, a Namíbia i a Botswana, a les zones veïnes del desert de Kalahari.
Per la seva contínua relació amb els boiximans i hotentots presenten un fort mestissatge amb aquests pobles Llur economia és essencialment ramadera, però també practiquen l’agricultura, a la qual es dediquen les dones S'agrupen en clans patriarcals, que integren una tribu amb un tòtem comú Animistes, centren llur religió en el culte als avantpassats i al tòtem Hom estima la seva població en uns dos milions
ainu
Etnologia
Individu d’un grup ètnic de raça ainuida de l’Àsia oriental (uns 17.000 individus) que habita en diverses illes septentrionals del Japó (Sakhalin, Hokkaidō).
Els ainus actualment practiquen l’agricultura, però llur base de subsistència tradicional era la pesca, i, secundàriament, la caça i la recollecció Vivien formant petits poblats, en barraques rectangulars de fusta i fibres vegetals Es vestien amb túniques de fil d’escorça, i, a l’hivern, amb pells La unitat social bàsica era la família Un cap elegit per un consell de vells governava els poblats Sovintejava el matrimoni poligin De religió animista, destacava el culte a l’os, objecte de diversos rituals Actualment els ainus es troben gairebé del tot assimilats als japonesos
tolteca
Chac mool tolteca, trobat a l’antiga ciutat tolteca de Tula, Mèxic. Els Chac mool són unes escultures antropomòrfiques emprades en les cerimònies rituals de sacrifici.
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí pertanyent probablement al grup nahua que desenvolupà a Mèxic una de les cultures postclàssiques més importants (segles IX-XII).
El seu caràcter guerrer i militarista es reflectia en l’organització de castes i, sobretot, en la religió Texcatlipoca, déu guerrer, obligava a una guerra constant per tal de satisfer la seva necessitat de víctimes hom li sacrificava els presoners A la seva capital, Tula, fou imposat temporalment el culte del pacífic Quetzalcóatl dels teotihuacans Els seus devots foren expulsats al Yucatán, on donaren nova esplendor a Chichén Itzá Derrotats 1168 pels txitximeques es refugiaren a Txolula i a Calhuacan Els asteques foren uns hereus de llur cultura
merina
Etnologia
Individu d’un poble malgaix, que habita a l’altiplà central de Madagascar.
Racialment, els merines presenten trets predominants de la raça indonèsica i una lleugera aportació melanoafricana En nombre d’uns dos milions, des del s XV constituïren un reialme i són encara l’ètnia políticament dominant a Madagascar Organitzats en clans patrilineals, estan dividits en castes, les inferiors de les quals palesen trets negroides més accentuats, per tal com són descendents d’esclaus africans Llur economia gira entorn del comerç, l’agricultura i la indústria Són cristians, però subsisteix entre ells el culte als avantpassats Parlen un dialecte malgaix que ha…