Resultats de la cerca

Sacerdot 1913 i abat dels canonges regulars del Laterà, fou professor d’història del cristianisme a Bari 1950-64 Estudiós de la Bíblia i els orígens del cristianisme, la seva producció comprèn, entre altres estudis, la versió i els comentaris de Jeremies, Job i Càntic dels Càntics, la Storia d’Israele 1932-34, la Vita di Cristo 1941, Paolo Apostolo 1949, Giuliano l’apostata 1956, etc

Professor a Roma 1563 i a París 1563-76, fou encarregat per GregoriǏII de la revisió del text dels Setanta Escriví Commentarii in IV Evangelistas 1596-97, Disputatio de fide 1601, Commentarii in praecipuos Veteris Testamenti libros 1643 i Opera varia theologica 1677

Jesuïta 1919, fou professor de Sagrada Escriptura a Lyon-Fourrière 1938 i al Pontificio Istituto Biblico de Roma 1943 Fou un dels especialistes més destacats del Nou Testament i collaborà en la coneguda Bible de Jérusalem Entre moltes altres obres, publicà Les origines de la version arménienne de la Bible et du Diatessaron 1951, Theologia biblica Novi Testamenti 1957, La storia della salvezza nella lettera ai Romai 1967

El nom del llatí Petrus i del grec Pétros , forma masculina de la versió grega de l’arameu Kēfā , ‘roca’ és el sobrenom donat per Jesús a Simó, fill de Jonàs, conegut també pel seu patronímic Bar-Ionā ‘fill de Jonàs’ Germà de l’apòstol Andreu i, com ell, pescador, vivia a Cafarnaüm en ésser cridat per Jesús Ocupa sempre el primer lloc en el catàleg dels apòstols i és anomenat príncep dels apòstols Amb Joan i Jaume pertanyia al grup d’amics íntims de Jesús que foren testimonis de la seva transfiguració i de la seva agonia a Getsemaní Després de confessar la messianitat de Jesús a Cesarea de…

En morir el seu pare fou el capdavanter de l’oposició contra Antíoc IV Epífanes i els successors s II aC Morí en un combat poc abans de cloure un pacte amb Roma

Jesuïta, fou director de l’Institut Bíblic de Roma 1918-24 Del 1929 al 1947 residí a Jerusalem S’especialitzà en geografia bíblica És autor d’una Vida de NS Jesucristo segona edició, Madrid 1954

Una versió tardana de l’apòcrif Actes de Pilat la identifica amb la dona que patia pèrdues de sang i que fou guarida en tocar la borla del mantell de Jesús A desgrat que el nom de Verònica no és recollit en el martirologi romà, la seva festa se celebra el 12 de juliol

Estudià al seminari de Vic i el 1904 fou enviat a Roma, on es graduà en Sagrada Escriptura Fou professor de la seva especialitat i de grec i hebreu al seminari de Vic Collaborà en diverses publicacions religioses i en especial en la Gazeta de Vic i en Analecta Sacra Tarraconensia Traduí els Psalms i Isaïes per a la Bíblia del Foment de Pietat Morí assassinat al principi de la guerra civil

Religiós caputxí, estudià teologia a Friburg de Suïssa i es doctorà a Roma el 1972, amb la tesi Los discursos de adiós de Gn 49 a Jn 13-17 Pistas para la historia de un género literario en la antigua literatura judía 1976 És secretari de l’Associació Bíblica de Catalunya des de la seva fundació 1973 i cap del departament de Bíblia i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya Ha estudiat els manuscrits hebreus de Girona

Cosí de Bernabé, era conegut entre els primers cristians de Jerusalem, que es reunien a casa de la seva mare Acompanyà Pau i Bernabé en llur primer viatge missioner més tard acompanyà Bernabé tot sol, i, finalment, estigué al costat de Pau, empresonat a Efes o a Cesarea, i al costat de Pere, a Roma La tradició antiga li atribuí el segon evangeli No té fonament seriós la tradició que el fa primer bisbe d’Alexandria El seu símbol iconogràfic és el lleó La seva festa se celebra el 25 d’abril