Resultats de la cerca

Des del profeta Sofonies, pren un sentit religiós en el seu infortuni, el pobre confia en Jahvè Finalment, després de l’exili s VI aC la paraula expressa la situació del poble d’Israel, fidel a Déu en els seus infortunis, potser un moviment de gent piadosa, nascut pel profetisme o els humils o simplement els justs En les benaurances benaurança són els privilegiats del Regne de Déu

Sovint constitueix una addició posterior d’origen litúrgic

Donat a Jahvè a l’Antic Testament, suposa no solament un poder general sobre tot, com a creador, sinó que hi té un sentit teocràtic sobre Israel per raó de l'aliança, i sobretot escatològic messianisme L’expressió dels salms “Jahvè és rei” sembla suposar una festa anual d’entronització de Jahvè En el Nou Testament la dignitat reial passa al Messies, que a la fi dels temps la tornarà a Déu Atribuït a Crist que l’Apocalipsi anomena Rei dels reis, és objecte d’una celebració especial Crist Rei que Pius XI instituí 1925 per al diumenge darrer d’octubre

La Bíblia presenta la benaurança de Déu com el símbol d’una situació a la qual tot home aspira Jahvè vol que els homes participin de la seva benaurança, i per això la promet al poble que el tindrà per Déu La font de la benaurança sempre és Déu, però el concepte evolucionà segons les èpoques Inicialment consistia en l’acumulació de béns terrenals Aviat hom s’adonà que aquesta benaurança era relativa, i que l’home no podia evitar l’angoixa per la brevetat d’aquest benestar Llavors començà a tenir cos la concepció d’una benaurança ultramundana i eterna La literatura sapiencial…

Una imatge semblant fou aplicada per Isaïes al “servent de Jahvè"

Darrer dels jutges, la imatge que en dóna la Bíblia recull diverses tradicions Consagrat a Jahvè des de la infantesa, cresqué sota la tutela del sacerdot Helí Representà Jahvè en la seva relació amb el poble, defensà els seus drets i n'executà els plans Promogué el jahvisme més estricte, tot rebutjant qualsevol sincretisme religiós Instituí a contracor la monarquia i ungí Saül i David, els dos primers reis D’ell prenen nom els llibres de Samuel , dos llibres històrics de l’Antic Testament coneguts en les versions grega i llatina de la Bíblia com a llibres I i II dels Reis Tret dels dotze…

Considerada com el tron on residia Jahvè i on manifestava la seva presència, tenia una funció especial en el ritual del sacrifici pel pecat del poble

Originàriament els mots hebreus ro'eh ‘vident’ i ḥozeh ‘guaita’ es referien a endevins que tenien la facultat de veure sobre l’èxit d’una empresa o sobre circumstàncies ignorades per a obtenir-ne l’oracle de Jahvè

En són trets característics l’ús del nom de Jahvè i no pas Elohim, del d’Israel en lloc de Jacob, etc Té una visió universalista de la història i una concepció antropomòrfica de Déu Originària del regne de Judà, aquesta font és anterior al 721 aC Bíblia

No es tracta tant d’una categoria social com religiosa, que té les arrels en el pobre de Jahvè de l’Antic Testament Conscient de la pròpia insuficiència, ho espera tot de Déu La seva felicitat benaurança no li ve del fet d’ésser pobre, sinó del fet que deixarà d’ésser-ho en l’adveniment del Regne