Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Mateu
Mateu, evangelista, acompanyat per la figura de l’home
© Corel Professional Photos
Bíblia
Un dels dotze apòstols.
Segons el text del primer evangeli, era un publicà de Cafarnaüm, que deixà el seu ofici per acompanyar Jesús Al moment de la seva conversió, Lluc potser també Marc li donà el nom de Leví Segons la tradició antiga, Mateu fou el primer d’escriure un evangeli , que, tanmateix, no correspon exactament a l’evangeli que ara porta el seu nom El seu símbol iconogràfic, basat en la visió del profeta Ezequiel, és una figura d’home La seva festa se celebra el 21 de setembre
evangelis de la infància
Bíblia
Nom donat als dos conjunts de narracions, incloses en l’evangeli de Mateu (1,18-2,23) i en el de Lluc (1,5-2,52), respectivament, sobre el naixement i la infància de Jesús, per distingir-les, en llur específic gènere literari, de la resta dels evangelis.
Llur contingut ha estat objecte molt freqüent dels evangelis apòcrifs Quant a la intenció, la del conjunt narratiu de Mateu subratlla la continuïtat entre l’Antic Testament i l’esdeveniment cristià figura de Josep, com a pare legal de Jesús fugida a Egipte, com a expressió que Jesús és el nou Israel visita al temple, com a senyal de la religiositat jueva del Crist, mentre que la del de Lluc ressalta el paper de la dona visita a Isabel, preponderància de la figura de Maria sobre la de Josep, profecia d’Anna al temple i de la pobresa cant del magníficat, naixement de Jesús,…
qúestió sinòptica
Bíblia
Qüestió plantejada per la moderna crítica històrica (G.E. Lessing plantejà per primera vegada, el 1778, la hipòtesi d’un evangeli primitiu) per donar una explicació de les coincidències i divergències entre els Evangelis sinòptics.
Ha rebut respostes diverses, sia cercant el primer evangeli en una forma arcaica de Mateu possiblement en arameu, sia fent de Marc la font principal de Mateu i Lluc, sia cercant els contactes literaris d’aquests tres evangelis en les mateixes fonts o en els documents que en precediren la redacció final, com els apotegemes i els lògia de Jesús lógion o les colleccions de materials discursos, narracions sobre la infància, la passió i la ressurrecció, etc de la tradició relativa a Jesús
evangelista
Bíblia
Cadascun dels quatre escriptors als quals hom atribueix la redacció definitiva dels Evangelis.
Són Mateu, Marc, Lluc i Joan Tradicionalment, hom els representa amb la forma d’home, de lleó, de bou i d’àguila, respectivament
sermó
Bíblia
Nom amb què, bé que d’una manera que no sembla gaire apropiada, hom sol designar els més extensos reculls de paraules de Jesús que formen una part important dels evangelis.
En són típics exemples el sermó de la muntanya , el de la missió , el de les paràboles , l' eclesial i l' escatològic , o de les darreries , en l’evangeli de Mateu i el sermó del pa de vida , o eucarístic , en l’evangeli de Joan
Rut
Bíblia
Dona moabita, casada amb un dels avantpassats de David, protagonista del llibre de Rut, que en la Bíblia hebrea forma part dels llibres sapiencials, i, en les versions, dels històrics, per tal com la narració se situa a l’època dels jutges.
L’escrit, no anterior al s VI aC, és per a alguns una reacció contra les reformes de Nehemies sobre els matrimonis mixts es tracta possiblement d’una bella llegenda sobre l’antic motiu de la dona que anhela una descendència Rut és esmentada per l’evangeli de Mateu en la genealogia de Jesús
lógion
Bíblia
Sentència de Jesús.
Les preteses colleccions de lógia del Senyor —que havien estat, ja des de l’antigor, objecte d’estudi i comentari per part de Policarp i Eusebi, entre altres— foren interpretades a partir del s XIX, en relació amb la teoria de la doble font de l’evangeli de Mateu, com a diferents dels reculls de sentències de Jesús incloses en els sinòptics
Casiodoro de Reina
Bíblia
Teòleg i biblista reformat andalús.
Monjo jerònim a San Isidoro del Campo Sevilla, abraçà la reforma protestant i hagué de fugir a Londres A Estrasburg preparà l’edició de la seva versió castellana de la Bíblia, que aparegué el 1569 A més d’aquesta traducció, que fou revisada posteriorment per Cipriano de Valera , escriví un llibre sobre l’Evangeli de Mateu 1573 i deixà unes cartes i altres escrits
Judes Iscariot

La traició a Crist: Judes rep de mans del sanedrí, monedes de plata com a recompensa (miniatura del mestre Alexander, 1430)
Koninklijke Bibliotheek
Bíblia
Apòstol.
Ocupa el darrer lloc en les llistes dels dotze apòstols Traí Jesús revelant al sanedrí el lloc on passaria la nit Segons l’evangeli de Joan, Judes no creia de debò en Jesús i sostreia diners de la caixa comuna El record del seu suïcidi anava lligat al nom d’un camp de Jerusalem Mateu i els Actes dels Apòstols el conten diversament, seguint models bíblics de la mort de l’impiadós
Marie-Joseph Lagrange
Bíblia
Exegeta francès.
Havent entrat a l’orde dominicà 1879, fou actiu promotor de l’estudi crític de la Bíblia en el camp catòlic, tot i les dificultats amb què topà per part de l’integrisme catòlic Fundà, a Jerusalem, l’École Pratique d’Études Bibliques 1890 i la “Revue Biblique” 1892 Entre les seves moltes obres es destaquen Méthode historique 1911, els comentaris als quatre Evangelis Marc, 1911 Lluc, 1921 Mateu, 1923 Joan, 1925 i Introduction à l’étude du Nouveau Testament , en tres volums 1933-37