Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
llibre de la Llei
Bíblia
Nom donat al Pentateuc (Torà) com a expressió típica de l’economia de salvació de l’Antic Testament, atribuïda a Moisès mateix.
D’aquí ve que hom anomeni també l’ordre salvífic veterotestamentari llei mosaica o llei antiga , per contraposició a la llei nova de l’Evangeli, expressió amb què alhora hom alludeix més en concret al conjunt de manaments morals decàleg i de reglamentacions relatives al culte, a la impuresa legal, etc
pobre d’esperit
Bíblia
Pobre segons l’esperit (pobresa).
No es tracta tant d’una categoria social com religiosa, que té les arrels en el pobre de Jahvè de l’Antic Testament Conscient de la pròpia insuficiència, ho espera tot de Déu La seva felicitat benaurança no li ve del fet d’ésser pobre, sinó del fet que deixarà d’ésser-ho en l’adveniment del Regne
sacrifici
Sacrificis d’animals a Dakshinkali, al Nepal, en honor a la deessa Kali
© X. Pintanel
Religió
Bíblia
Cristianisme
Donació, renúncia o immolació que fa l’home o la comunitat religiosa a la divinitat, com a resposta a la seva manifestació prèvia.
Part integrant del culte, és més que la simple ofrena i comporta la destrucció sia en forma s’àpat, de cremació, de libació, etc d’una víctima Hom n’ha reduït sovint el sentit a la fórmula mercantil do, ut des Amb tot, convé de tenir present, com ho posà en relleu G van der Leeuw, que el concepte de donació, religiosament entès, significa posar-se en relació, és a dir, adquirir una participació en una segona persona mitjançant un objecte que està lligat amb la pròpia vida En aquest sentit, hom pot afirmar que el sacrifici, d’acord amb la seva intenció més profunda, no és un afer mercantil de…
salm
Bíblia
Composició religiosa destinada a ésser cantada amb acompanyament d’un instrument de corda.
El terme que ve del grec ψαλμόζ, traducció de l’hebreu mizmor , designa actualment només els cants d’ús cultual, bé que originàriament podia ésser de caràcter tant profà com sagrat Hom desconeix la manera com eren cantats les cantilenes sinagogals i la tradició litúrgica cristiana salmòdia no en reflecteixen l’estil primitiu Els salms de lloança i d’aclamació acompanyaven la celebració diària del culte o la dels dies festius els de súplica, amb la corresponent acció de gràcies, devien néixer, igual que els cants de victòria, en ocasió d’esdeveniments singulars, tant personals com de tot el…
Epístola
Bíblia
Cadascuna de les vint-i-una cartes atribuïdes a diversos apòstols i que formen part del Nou Testament.
Ordinàriament mantenen la mateixa estructura un sobreescrit inicial, amb els noms dels corresponsals i dels destinataris i la salutació el cos de la carta, dividit sovint en un doble contingut doctrinari i exhortatiu, la longitud del qual és molt variable i una conclusió, que comprèn salutacions, consells darrers, encàrrecs personals i àdhuc una signatura personal que dóna autenticitat a l’escrit Llur gènere és mixt, intermedi entre la carta i l’epístola Hom les classifica en dos grans grups paulines i catòliques Hom anomena Epístoles paulines les catorze epístoles del Nou Testament…
Formgeschichte
Bíblia
Terme, que significa ‘història de les formes’, amb què és conegut, abreujadament, el mètode exegètic (formgeschichtliche Methode) iniciat en l’àmbit alemany al començament del segle XX per Martin Dibelius, Karl L. Schmidt i Rudolf Bultmann.
Convençuts que els evangelis escrits havien estat precedits per tota una tradició oral, aquests autors prepararen, independentment, un instrument de treball per a remuntar dels evangelis actuals a les primitives formes d’evangelització Així hom descobrí les variacions experimentades per les tradicions evangèliques en passar de Jesús als apòstols i d’aquests a les primeres generacions cristianes El mètode fou preparat, en part, per Hermann Gunkel, en determinar les formes estilístiques pròpies del material narratiu i poètic de l’Antic Testament sagues etiològiques, culturals i històriques,…
resurrecció
Religió
Bíblia
Cristianisme
Pas de mort a vida, sia que hom ho refereixi a la reanimació d’un mort, sia a l’acte final de la història en què Déu ressuscitarà els morts, sia al retorn a la vida de Jesús el tercer dia d’haver mort o resurrecció d’entre els morts.
La idea de ressorgir, redreçar, llevar-se un cos ajagut, reanimar, aplicada a un mort o, més literalment, a un cadàver, té sempre un sentit metafòric si el cadàver és el signe visible de la mort, la resurrecció o el redreçament d’un cadàver ho és del retorn a la vida És afirmar la vida més enllà de la mort Idea coneguda ja en altres contexts religiosos el parsisme, per exemple, o la religió de l’Egipte antic, el concepte pròpiament cristià té el seu origen en els escrits tardans de l’Antic Testament Des del llibre d’Isaïes fins a la literatura apocalíptica es multipliquen les referències —…