Resultats de la cerca

Monjo de Montserrat des del 1933, estudià teologia a Friburg Suïssa i a Salamanca i s’especialitzà en Sagrada Escriptura a l’École Biblique de Jerusalem Prengué part activa en els estudis bíblics  de Montserrat especialment, s’encarregà de la traducció i els comentaris de les Epístoles Catòliques 1958 i dels llibres d’Esdres i Nehemies, a més d’altres introduccions i notes En el Nou Testament de Montserrat, del 1961, tingué cura de la versió i les notes de les Epístoles Catòliques i de les notes dels Actes dels Apòstols i de les Epístoles de Sant Pau En la versió de…

Una versió tardana de l’apòcrif Actes de Pilat la identifica amb la dona que patia pèrdues de sang i que fou guarida en tocar la borla del mantell de Jesús A desgrat que el nom de Verònica no és recollit en el martirologi romà, la seva festa se celebra el 12 de juliol

De pares grecs de Quios, entrà a l’Escola Pia, on excellí com a mestre de grec, llatí i hebreu Preceptor reial sota Carles III i Carles IV, fou preconitzat bisbe de Segòvia 1795, càrrec que no arribà a ocupar És famós per la seva versió castellana de la Bíblia Vulgata, editada a València 1791-93

Parts i versions de la Bíblia El terme Bíblia és una forma plural del mot grec βιβλίον, diminutiu de βίβλοέ, que significa ‘full escrit’ A partir del segle XIII hom començà a interpretar-lo com un singular llatí, forma que ha estat assumida per les llengües modernes Els cristians divideixen la collecció bíblica en dues parts Antic Testament i Nou Testament La primera part conté escrits composts abans de la vinguda de Crist la segona conté escrits composts durant el primer segle després de Crist El mot Testament és convencional La versió grega dels Setanta tradueix berit per…

Sacerdot 1913 i abat dels canonges regulars del Laterà, fou professor d’història del cristianisme a Bari 1950-64 Estudiós de la Bíblia i els orígens del cristianisme, la seva producció comprèn, entre altres estudis, la versió i els comentaris de Jeremies, Job i Càntic dels Càntics, la Storia d’Israele 1932-34, la Vita di Cristo 1941, Paolo Apostolo 1949, Giuliano l’apostata 1956, etc

Monjo jerònim a San Isidoro del Campo Sevilla, abraçà la reforma protestant i hagué de fugir a Londres A Estrasburg preparà l’edició de la seva versió castellana de la Bíblia, que aparegué el 1569 A més d’aquesta traducció, que fou revisada posteriorment per Cipriano de Valera , escriví un llibre sobre l’Evangeli de Mateu 1573 i deixà unes cartes i altres escrits

Tant la versió babilònica de l’epopeia de Gilgameš com la narració bíblica del Gènesi , que sembla inspirar-s’hi, parlen d’un anunci previ del diluvi per part de la divinitat i de l’ordre de construir una nau de salvació arca de Noè La intenció del relat bíblic és eminentment teològica i estranya a qualsevol preocupació historicista Hom troba també aquest tema en la mitologia clàssica Deucalió