Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Josep Bellvitges
Literatura catalana
Gramàtica
Cristianisme
Gramàtic i eclesiàstic.
Prevere, fou professor de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1790, on l’any 1800 llegí la memòria Sobre por qué tratados de ortografía o por cuáles medios se arregló en lo antiguo el modo de escribir en catalán A l’Acadèmia es conserven altres treballs seus sobre retòrica i eloqüència, també en castellà Publicà, amb Joaquim Esteve i Antoni Joglar , el Diccionario catalán-castellano-latino 1803-05
,
Bernat Ortín i Benedito
Literatura catalana
Gramàtica
Escriptor i gramàtic.
Fou secretari general de Nostra Parla 1918 i professor de l’Escola d’Artesans de València En els Jocs Florals d’aquesta ciutat obtingué la flor natural 1923 i 1934 Publicà poemes a Taula de lletres valencianes i altres publicacions i escriví algunes obres teatrals Autor d’una Gramàtica valenciana 1918, escolar, en què s’acostava a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, organitzà diversos mitjans d’introducció del català a l’escola
,
Artur Balot i Bigues
Gramàtica
Literatura catalana
Gramàtic i dramaturg.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres Treballà a les oficines de correcció d’originals de la Generalitat Del 1932 al 1936 mantingué una emissió de converses de divulgació de gramàtica catalana per Ràdio Barcelona Les converses del Míliu , que foren publicades Fou actor i autor d’algunes obres de teatre, entre les quals La Malcasada , representada el 1953 Els anys quaranta, malgrat les dificultats, reprengué la seva tasca docent i la continuà fins que morí
,
Adolf Blanch i Cortada

Adolf Blanch i Cortada
© Fototeca.cat
Periodisme
Economia
Historiografia
Gramàtica
Literatura catalana
Poeta, gramàtic, economista, historiador i periodista.
Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, en el Diario de Barcelona 1948, El Sol 1850, El Áncora 1852 i La Renaixença , de la qual fou redactor de temes econòmics Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari de l’Institut Industrial i del Foment de la Producció, i a través de la Revista del Fomento de la Producción Española , que dirigí fins el 1882, La Verdad Económica i altres periòdics econòmics, divulgà l’ideari proteccionista El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos , en el qual inclogué, en català, “Cants…
, ,
Joaquim Esteve i Subietlos
Gramàtica
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic, escriptor i gramàtic.
Fill de l’arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, fou prevere, beneficiat de la parròquia de Sant Miquel Estudià a Barcelona i a Salamanca, on es doctorà Fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1786-90 i de la de Bones Lletres 1787, on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en collaboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar , el Diccionario catalán-castellano-latino
,
Onofre Pou
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Llatinista i lexicògraf.
Format en lletres humanístiques a Girona i doctorat en arts a València on fou deixeble de J Lorenzo Palmireno, fou prevere, rector de Sant Jaume de Canet de Rosselló 1573 i catedràtic d’arts a la Universitat de Perpinyà 1578 És autor del vocabulari català-llatí, Thesaurus puerilis València 1575 redacció definitiva Barcelona 1580, Perpinyà 1591, Barcelona 1600, amb diversos tiratges, important i variadíssim repertori lèxic per a l’ensenyament del llatí, destinat a catalans i valencians, on el lèxic és distribuït segons un ordre conceptual Fou traduït al castellà per Bernabé Soler…
,
Carles Salvador i Gimeno
Gramàtica
Literatura catalana
Poeta, gramàtic i activista per la llengua.
El 1911 obtingué el títol de magisteri i el 1915 obtingué per oposició la plaça de Benassal Alt Maestrat fins el 1934, que fou destinat a Benimaclet, a la ciutat de València El 1919 publicà el fullet El valencià a les escoles i el 1921 llançà un manifest, Pro Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana , sense gaire èxit Mantingué estrets lligams amb els intellectuals de la Societat Castellonenca de Cultura Fou actiu collaborador de la premsa de Castelló de la Plana, de València i de Barcelona i un dels principals animadors de les revistes Taula de les Lletres Valencianes i La República…
,
Enric Valor i Vives

Enric Valor i Vives
© Fototeca.cat
Folklore
Gramàtica
Literatura catalana
Escriptor, folklorista i gramàtic.
Vida i obra Feu cursos de comerç i es dedicà a oficis diversos i, simultàniament, estudià llengua i literatura catalanes de manera pràcticament autodidàctica Collaborà des de molt jove a la premsa del País Valencià d’abans de la guerra civil El Luchador i, en català, a El Tio Cuc , El Camí , El País Valencià , publicacions en les quals impulsà l’adopció de l’ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans i de després Jornada , Levante , Esclat i altres Com a gramàtic, fou el principal difusor, a través d’una sèrie de manuals, de l’ortografia fabriana al País Valencià durant el franquisme, amb…
,
apòstrof

L’apòstrof en català
©
Gramàtica
Signe ortogràfic consistent en una coma volada (’), que empren algunes llengües per a assenyalar l’elisió d’algunes lletres, generalment una vocal, o la afixació d’un pronom asil·làbic.
Ex cast ant d’aquel , l’aspereza fr l’oncle , s’envoler it l’esattezza , dall’esperienza angl I've I have , Bill’s Bill is my son's health genitiu saxó En català hom empra l’apòstrof quan l’article definit el , l’article antic i dialectal lo , l’article dialectal es o l’article personal en és adjuntat a un nom masculí començat en vocal o h , o quan l’article definit la , l’article dialectal sa o l’article personal na és adjuntat a un nom femení començat en vocal o h , llevat quan la i o la u és àtona quan la preposició de és adjuntada a un mot començat en vocal o h en la afixació de…
Antoni Artigues i Bonet
Gramàtica
Filòleg i activista cultural.
Es llicencià en filosofia i lletres, secció pedagogia 1975 i en filologia romànica, especialitat llengua catalana 1979 per la Universitat de Barcelona, on el 1983 es doctorà en aquesta especialitat sota la direcció d’Antoni M Badia i Margarit Des del 1977 impartí magisteri a la Universitat de les Illes Balears , on des del 1986 fou catedràtic d’escola universitària Subdirector de l’Escola de Magisteri 1986-88, fou també professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General d’aquesta universitat, investigador del Grup de Recerca en Art i Educació i secretari del…