Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
gènere femení
Gramàtica
Gènere gramatical que s’aplica a les coses que tenen sexe femení o a d’altres que hi són assimilades per la terminació o l’ús.
La inclusió del mots en aquesta classe respon al criteri de separació de formes referides a éssers animats i amb oposició de sexe i de formes referides a éssers inanimats Des del punt de vista de la funcionalitat gramatical, el femení és una marca, la finalitat de la qual és assenyalar una concordança en els sintagmes la casa groga En català la marca principal del femení és el morfema -a nena, gata , oposat a una marca zero nen, gat oa una marca morfemàtica —sobretot -e, -o pobre, moror — del…
denominatiu | denominativa
Gramàtica
Dit del nom específic donat a una cosa o a una persona.
Són essencialment denominatius els anomenats noms propis una forma com Pere serveix només per a separar d’una espècie un element determinat, del qual, però, no és referida cap nota que li sigui pròpia
denominació
Gramàtica
Resultat del procés d’atribució d’un nom a una cosa o a una persona.
La denominació es refereix essencialment al caràcter denotatiu dels noms gramaticals, és a dir, a aquell caràcter que implica únicament la individualització d’un ésser determinat, sense indicar cap nota del seu contingut
exhortatiu | exhortativa

Les oracions exhortatives solen formar part dels cartells de prohibició. En el cas de l’exemple, és negativa
© Fototeca.cat-Corel
Gramàtica
Dit de l’entitat gramatical que significa exhortació a fer alguna cosa o a no fer-la.
gènere neutre
Gramàtica
Classe de la categoria gramatical gènere en les llengües que en tenen més de dos (masculí i femení) i en oposició a aquests.
Formalment, el català només conserva com a restes del gènere neutre els pronoms demostratius això , allò i els arcaics açò , ço , els indefinits tot , alguna cosa , quelcom , l’interrogatiu que , el pronom feble ho formes referides a alguna cosa indeterminada oa un conjunt d’antecedents presos collectivament
punt
Gramàtica
Signe de puntuació (.) que indica una pausa de llarga durada i, amb ella, el sentit complet d’una oració.
Hom l’anomena punt i seguit quan va al final d’una oració, i l’escriptura continua a la mateixa línia i punt i a part oa cap quan va al final d’un paràgraf, i l’escriptura continua a la línia següent Hom usa l’un o l’altre segons el gra de relació, més o menys estreta, que el text que li segueix manté amb l’anterior
proposició completiva
Gramàtica
Proposició que exerceix una funció sintàctica equivalent a la de qualsevol complement de la proposició simple.
Pot fer l’ofici de subjecte, d’objecte, de complement indirecte o circumstancial, o bé formar part d’algun d’aquests complements Hom l’anomena substantiva o adjectiva , segons que la determinació que estableixi sigui feta a la manera d’un substantiu oa la d’un adjectiu M'agrada ‘que estudiïs música' substantiva funció de subjecte Hem trobat el llibre ‘que havíem perdut' adjectiva completa el substantiu llibre
oració de possiblitat
Gramàtica
Proposició que expressa un fet com a possible o probable, sense existència real d’allò que hom formula.
Es construeixen en mode subjuntiu els verbs dependents d’un verb principal que signifiqui possibilitat o impossibilitat és possible que arribi demà no pot ser que costi tant pots pregar-li que t'ho faci Amb verbs independents hom forma una perífrasi amb el verb deure devien ser les vuit deuen haver-ho fet avui degueren trobar-ne moltes deurà ser un negoci molt lucratiu Sovint s’acosten molt a les oracions dubitatives dubitatiu o a les interrogatives interrogatiu
relatiu
Gramàtica
Dit del pronom que uneix a un nom, a un pronom (explícit o implícit) o a una part d’oració substantivada que representa (anomenats antecedent del relatiu) una proposició subordinada (anomenada relativa-adjectiva o substantiva) que l’especifica o l’explica.
El relatiu, en l’oració subordinada relativa, pot fer les mateixes funcions sintàctiques de subjecte, complement directe, indirecte o circumstancial, que pot fer el substantiu en la principal Els pronoms relatius catalans són el feble que , els forts què qui , el compost el qual amb les altres formes corresponents la qual, els quals, les quals i l’adverbial on Tipus de pronoms relatius categoria formes antecedent funció en l’oració relativa exemples oracions pronominal feble que substantiu subjecte Un home que parla així no pot enganyar adjectiva especificativa…
comparació
Gramàtica
Acció de comparar una única qualitat amb dos o més elements (‘ En Pere’ és més ‘estudiós’ que ‘en Joan
’) o bé més d’una qualitat referida a un sol element o a uns quants (‘ Aquest llibre’ és més ‘divertit’ que ‘interessant
’).
La comparació també pot ésser expressada per tota una oració composta Les cançons que he sentit avui m'han agradat ‘més que les que vaig sentir ahir'