Resultats de la cerca

Sovint el complement directe d’un verb transitiu pot ésser omès sense que el verb deixi d’ésser transitiu La nena menja un bocí de pa/La nena, que té gana, menja D’altra banda, alguns verbs intransitius poden ésser usats a vegades com a transitius Dorm el son etern, Viu una bona vida

L’oració o frase passiva correspon, per transformació, a una d’activa el subjecte de l’oració activa s’ha convertit, en la passiva, en subjecte agent introduït per la preposició per el complement objecte de l’activa s’ha convertit en subjecte pacient d’un verb format per l’auxiliar ésser més el participi passat del verb transitiu El director presideix la sessió La sessió és presidida pel director

És l’element bàsic del llenguatge, la unitat més gran de descripció gramatical D’altres gramàtics l’anomenen també frase, proposició, nexe Pot ésser simple o composta , segons que tingui un o més d’un predicat un verb Les oracions simples , des d’un punt de vista gramatical, poden ésser de predicat nominal predicat atributives atributiu o de predicat verbal predicat predicatives predicatiu aquestes darreres poden ésser de verb sol o predicació completa intransitives intransitiu i de verbs d'estat i de verb amb complement o predicació incompleta transitives transitiu —actives…

Si el subjecte del verb és l’agent de l’acció del verb que recau sobre un objecte, el verb és en veu activa , i l’oració que en resulta és una oració activa La mare estima els fills Si el subjecte del verb construït amb l’auxiliar ésser el participi passat d’un verb transitiu és, de fet, l’objecte de l’acció del verb és a dir, que ho seria, si el verb fos en veu activa, el verb és en veu passiva , i l’oració que en resulta és una oració passiva Els fills són estimats per la mare La veu passiva pot donar-se sense explicitar-ne l’agent els fills són estimats El grec té una altra…

El nom que el designa es presta força a confusió Els grecs el designaren amb l’adjectiu aitiotikē , que vol dir causatiu Els llatins, veient en la paraula causa un sentit afectiu i un sentit jurídic, traduïren el mot grec per causatiuus i molt més comunament per accusatiuus Així, els gramàtics illustraven la noció amb els exemples accuso hominem , o pel causatiuus , facio hominem El terme actual acusatiu , doncs, és de tradició romana i fruit de confusió Per als grecs, l’acusatiu era el cas que expressava la relació de causa-efecte Una definició més vaga però del mateix sentit…

Aquesta definició, molt general, no és tanmateix potser prou, car pressuposa que és possible de fer una distinció neta entre els constituents nominals i els verbals, i, si bé és molt versemblant que aquesta distinció es dóna a totes les llengües, no ha estat demostrat que sigui un fet cert Limitant-nos a les llengües ben estudiades, hom pot dir que la manifestació del cas pot ésser donada per mitjà de la flexió com en el llatí, i com en els pronoms catalans o bé per mitjà de mots auxiliars, del tipus de les preposicions com en el xinès, i com en els substantius catalans És va, de tota manera…