Resultats de la cerca

Els ous emprats en alimentació són designats amb el nom de l’espècie de gallina, ànec, oca, gall dindi, colom Hom es menja també els de tortuga i de certs peixos caviar Tant els ous dels rèptils com els dels monotremes són generalment de color uniforme, mentre que els dels ocells presenten una gran varietat de formes, dimensions i colors, segons les espècies Així, ultra ovoides amb un extrem ample i l’altre estret, poden ésser ellíptics, piriformes, gairebé esfèrics, etc Dels ocells actuals, els més voluminosos són els que pon l’estruç 15 × 13 cm i 1 450 g de pes, i els més petits els d’un…

Fan la posta a l’interior de piles de matèria vegetal en descomposició o la colguen a la sorra de la platja Els polls poden volar al cap de 24 hores d’haver sortit de l’ou Els gèneres més importants són Alectura, Leipoa i Megapodius Habiten a Indonèsia, la Melanèsia, Austràlia i la Polinèsia

Bàsicament serveix per a mantenir la posta junta i que els ous no s’escampin, redueix les pèrdues calorífiques dels ous durant la incubació i dels polls nidícoles, i els ofereix un refugi relativament segur, fins que són capaços de volar El niu pot ésser construït directament a terra, entre la vegetació, flotant sobre l’aigua i excavat en el sòl o en la fusta També hi ha espècies que aprofiten accidents del terreny escletxes de les roques, esquerdes a les parets, buits en soques d’arbres, etc Gairebé tots els ocells que fan la posta en un niu el construeixen ells mateixos, però —ultra els…

Presenta el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l’extrem de la cua negres i la resta del cos blanca És gregari, nia a terra i la posta és de tres ous Habita a les costes de tots els continents, excepte els polars nia a la costa valenciana, la Camarga i el delta de l’Ebre

Presenta les parts superiors negrenques amb taques i llistes falbes o d’un blanc groguenc, el pit negre amb ratlles blanques i el coll també negre amb una franja ampla de color castany És gregari i s’alimenta d’insectes, gra i brots tendres Nia a terra, i la posta és de 6 a 12 ous Habita a Xipre i a l’Àsia Menor

El plomatge és blanc i rosat, amb la vora de les ales negra És gregari i s’alimenta de petits crustacis, d’algues, d’insectes i llurs larves i de peixets Habita als llacs poc profunds, als aiguamolls i a les riberes marines, on nia en indrets amagats durant els mesos de maig i juny la posta és de dos ous És comú a tota la Mediterrània

Té una taca negra a la cara que recorda el falcó mostatxut, una cua més llarga que els altres falcons i la cera del bec d'un groc pàllid, gairebé blanquinós Ocell migratori, nidfica a les contrades litorals de Catalunya, les Illes Balears i els Columbrets, amb una reproducció tardana, relacionada amb la captura d'ocells en migració autumnal Tenen una posta de 2 o 3 ous, que es desclouen al setembre També s'hi troben exemplars de manera regular a les comarques del Berguedà i el Solsonès 

Presenta les plomes escapulars, els flancs i el dessota de color blanc, i la resta del plomatge és negre amb reflexos verds, blaus i morats És molt sociable i gregari a l’hivern S'alimenta d’insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i culotis d’altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues Nia generalment en arbres alts i la posta és de 6 a 8 ous Habita a tot Europa, excepte Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears, a la zona temperada d’Àsia, l’Àfrica septentrional i l’oest de l’Amèrica del Nord

El plomatge és negre a les parts superiors, i el coll és gris pàllid als gens i blanc a les parts inferiors les potes són ataronjades Es posa dret i reposa horitzontalment És gregari i s’alimenta de peixets, crustacis, cucs i molluscs Nia en caus de conill abandonats i en forats excavats o anfractuositats naturals en penya-segats de la costa la posta és d’un sol ou Habita als litorals escandinau, islandès o escocès a l’hivern emigra cap al sud i arriba a la meitat de la Mediterrània occidental és comú, en aquesta època, als Països Catalans