Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
mussol de Tengmalm
![](/sites/default/files/media/FOTO2/mussol_Tengmalm.jpg)
Mussol de Tengmalm
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de 25 cm, que té les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques amples.
Té els discs facials grossos i molt marcats, i els tarsos i els dits coberts de plomes blanques Habita al centre i al nord d’Euràsia i d’Amèrica És ocasional als Pirineus
perdiu blanca
![](/sites/default/files/media/FOTO3/lagopus_muta.jpg)
Perdiu blanca
carlosbocos (CC BY-NC)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids, de 35 cm, que presenta una carúncula vermella sobre cada ull, és blanc amb la cua negra a l’hivern, i té el cap, el coll i les parts superiors més o menys brunencs durant la resta de l’any.
Té els tarsos, i de vegades els peus, emplomallats El mascle, a l’hivern, presenta una ratlla negra des del bec a través dels ulls Habita a Finlàndia, Noruega, Lapònia, Escòcia, els Alps i els Pirineus
muscicàpids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes que fan de 10 a 35 cm; tenen el bec ample, una mica aplatat, amb l’extrem superior lleugerament ganxut i la base voltada de vibrisses.
Són de potes curtes, amb dits febles i la part anterior dels tarsos escatosa, i tenen 10 rèmiges principals i 12 rectrius Comprèn més de 300 espècies, que pertanyen principalment als gèneres Muscicapa, Bardornis i Rhipidura S'alimenten d’insectes, i habiten a Euràsia, Àfrica, Austràlia, Madagascar, Nova Zelanda, Melanèsia i les Hawaii
gall domèstic
![](/sites/default/files/media/FOTO/185439.jpg)
Gall domèstic
© Fototeca.cat - Corel
Ornitologia
Gall de la família dels fasiànids, caracteritzat pel fet de presentar una cresta carnosa en tota la línia central de la part superior del cap i carúncules facials molt més desenvolupades que els faisans.
És de cos gros, d’ales curtes i arrodonides gairebé inútils per al vol, de bec fort, de tarsos esperonats, de plomatge de coloració variable, segons les races, i de cua mitjanament llarga i arquejada cap enrere gallina El gall de Bankiva és considerat com de l’espècie salvatge que originà l’actual gall domèstic
trencalòs
![](/sites/default/files/media/FOTO2/trencalos_au.jpg)
Trencalòs femella
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels vultúrids, de 100 a 110 cm, que és de color blanc rogenc al cap i les parts inferiors, bru negrenc a les superiors i la cua, amb el raquis de les rèmiges i les rectrius blanc, i té una ratlla negra des de darrere de cada ull fins al bec, a la base del qual pengen dos flocs de plomes negres.
Té els tarsos coberts de plomes fins als dits i la cua és llarga i marcadament cuneïforme a l’extrem S’alimenta de carronya, especialment de la pell i dels ossos, que s’empassa sencers o bé els deixa caure volant fins que es trenquen i se’n pot menjar els fragments i la medulla Nia en els forats més inaccessibles dels penya-segats i habita a les grans muntanyes i serralades de l’Àsia central i el N d’Àfrica, i també a Europa, on actualment és molt escàs i localitzat a Grècia, Albània, Bulgària, Còrsega, Sardenya, els Pirineus i la serra de Cazorla Les legislacions espanyola i…
gallina domèstica
Ornitologia
Avicultura
Femella del gall, del qual es distingeix especialment per les dimensions, que són menors, per la cresta i la cua, més petites, i per la manca d’esperons.
Hom ha aconseguit, gràcies a nombrosos creuaments, races molt especialitzades de gallina domèstica , sia per a la producció d’ous i de carn avicultura, sia per a adornament Zootècnicament, la classificació d’aquestes races es basa essencialment en la presència o l’absència de còccix uropigis i anuropigis i la presència de quatre o cinc dits a les potes tetradàctiles i pentadàctiles , respectivament, mentre que la cresta, el plomall, els tarsos, etc, són característiques secundàries que determinen més subdivisions Les principals races de gallines ponedores són la de Leghorn ,…
oca
![](/sites/default/files/media/FOTO3/oca_comuna.jpg)
Oca comuna
Gonzalo Zepeda Martínez (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Nom donat a 15 espècies d’ocells de l’ordre dels anseriformes que pertanyen als gèneres Anser i Branta, de la família dels anàtids, i que són més petits que els cignes, però més grossos, d’aspecte més pesant i de coll més llarg que els ànecs.
Tenen els tarsos forts i relativament alts, les potes inserides força enrere, el bec curt i alt en la base, plomatge poc conspicu i idèntic en ambdós sexes Són bàsicament herbívors, més terrestres que nedadors, gregaris, fan una sola muda anual i tenen una notable tendència a la migració Nien a terra i en penya-segats, i quan migren volen en formacions en forma de V invertida o en filera L’ oca comuna o vulgar Anser anser fa uns 85 cm, té el plomatge de tons grisos i les potes de color de rosa Habita a prop d’aiguamolls És l’avantpassat de la majoria de les races d’oca…
psitaciformes
Ornitologia
Ordre d’ocells zigodàctils, de 8 a 100 cm, que tenen el bec robust, amb la mandíbula superior punxeguda i molt corba, i la inferior corbada cap amunt i amb l’extrem escapçat.
Els orificis nasals s’obren a la cera de la base del bec, el coll és curt, les clavícules són poc desenvolupades o manquen i els tarsos són curts i forts Són nidícoles i habiten a Austràlia, Oceania, Àfrica, al sud-est d’Àsia, a l’Amèrica del Sud i a l’Amèrica Central fins a Mèxic Comprèn 320 espècies, que pertanyen totes a la família dels psitàcids Representants més importants de l'ordre dels psitaciformes família dels psitàcids Agapornis sp agapornis , inseparable Amazona aestiva lloro de front blau, lloro de l’Amazones Amazona leucocephala lloro de front blanc Amazona…
caradriformes
![](/sites/default/files/media/FOTO3/ocell_tempesta.jpg)
Frarets
Jerry Dohnal (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ordre d’ocells constituït per espècies heterogènies, que difereixen principalment en la mida, la forma i el color.
En general tenen les potes llargues, amb els tarsos nus el dit posterior pot faltar o ésser rudimentari, i els dits anteriors sovint són units per una membrana interdigital El plomatge és abundant i hi ha una marcada diferència entre el d’hivern i el d’estiu S'alimenten de cucs i altres petits invertebrats Habiten en ambients humits, els maresmes i a les vores dels rius i de les mars Són abundants a tot el món Representants més importants de l’ordre dels caradriformes Nom científic Nom vulgar Família dels caràdrids Arenaria interpres remena-rocs Burhinus oedicnemus torlit…
cotxa blava
![](/sites/default/files/media/FOTO3/cotxa_blava.jpg)
Cotxa blava
Carles Pastor (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes El mascle té el pit d’un blau lluent a la primavera i de color blanquinós a la tardor Nia al nord i al centre d’Europa