Resultats de la cerca

És comú als grans boscs i també en vegetació baixa, matolls a prop dels rius, etc És centreeuropeu i mediterrani, abunda als Pirineus i nia en molts llocs de la península Ibèrica

Habita a pantans i aiguamolls de vegetació baixa i espessa a l’Europa central i meridional, i hiverna a l’Àfrica És comú a la Catalunya continental i ocasional rar a les Illes

El bec és robust i les potes són llargues Habita en canyars i aiguamolls de vegetació densa al sud de la península Ibèrica, a Sicília, Sardenya, el Marroc i Algèria Actualment és escàs a l’Albufera de València i molt rar a la resta dels Països Catalans

Habita entre la vegetació aquàtica a pantans, aiguamolls i terrenys humits de tot Europa, fins al cercle polar, a Egipte i el nord-oest d’Àfrica És migrador parcial i molts rasclons de l’Europa septentrional i central hivernen cap al sud És comú als Països Catalans

El plomatge és de tons foscs, a vegades amb taques llampants Habiten a la vora dels estanys i poden caminar i córrer per damunt de la vegetació flotant Es reparteixen en cinc gèneres, tots tropicals, subtropicals o intertropicals Els representants més importants són els jacanes i el gallet africà Actophilornis africanus , que habita a tot el sud d’Àfrica

El mascle té la part superior del cap i el coll grisenca i el pit rosat, i la femella té la part superior del cap i el coll runencs Habita als camps oberts amb vegetació baixa, a tot Europa, llevat del N d’Escandinàvia i Islàndia, i al NW d’Àfrica, i hiverna a les sabanes de l’Àfrica tropical És comú als Països Catalans

El dors és de color castany amb fines ratlles blanques, el coll i el ventre, blancs, i la part superior del cap, negra, amb un plomall erèctil característic El bec és de color clar, gros, allargat, i les potes són de color groc S'alimenten de petits mamífers, sobretot rosegadors, d’ocells i de rèptils, així com de carronya Viuen en grups, en llocs de vegetació rasa Són propis del continent sud-americà

És fortament territorial i s’alimenta de cucs, petits insectes i aranyes, que captura a terra o entre el sotabosc, i de baies, especialment de saüc Hom n'aprecia el cant del mascle, no tan melodiós com el d’alguns altres moixons, però molt més virtuós i capaç de fer redoblaments brillants, matisos suaus i fortes notes És difícil de mantenir-lo engabiat, a causa del règim alimentari i de l’instint migrador a més, en captivitat gairebé no canta Habita en boscs amb vegetació baixa densa i maleses humides al nord-oest d’Àfrica, l’Europa meridional i central i l’Àsia Menor, i hiverna…

Els tallarols són de mida petita, entre 12-15 cm, tenen el bec fi, recte, les potes relativament llargues, la cua llarga i rectangular a la punta, les ales llargues fins més enllà de la base de la cua i el plomatge poc vistós i diferent segons el sexe Inclou nombroses espècies, onze de les quals habiten normalment als Països Catalans, on són sedentàries Nien a la vegetació baixa o en arbusts a tocar el sòl El tallarol emmascarat S hortensis , comú en alzinars, horts, conreus de tarongers i oliveres, presenta un típic plomall negre fins a sota els ulls El tallarol gros S borin , de plomatge…

Bàsicament serveix per a mantenir la posta junta i que els ous no s’escampin, redueix les pèrdues calorífiques dels ous durant la incubació i dels polls nidícoles, i els ofereix un refugi relativament segur, fins que són capaços de volar El niu pot ésser construït directament a terra, entre la vegetació, flotant sobre l’aigua i excavat en el sòl o en la fusta També hi ha espècies que aprofiten accidents del terreny escletxes de les roques, esquerdes a les parets, buits en soques d’arbres, etc Gairebé tots els ocells que fan la posta en un niu el construeixen ells mateixos, però —…