Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
bisó
bisó europeu
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers bòvids de la subfamília dels bovins de cos robust i de cap gros, amb banyes laterals, curtes, dretes i cilíndriques, implantades sobre un front ample; tenen l’esquena molt alta, amb un gep voluminós.
El pelatge és espès i llanós, més llarg sobre el terç anterior del cos, i forma una crinera atapeïda al mentó i al final de la cua tenen també una tofa de pèl El bisó europeu B bonasus fa aproximadament 2,30 m de llarg i 1,50 m d’alt fins a l’esquena, amb un pes que pot arribar als 600 kg Abans vivia per tota l’Europa central, als boscs de bedolls i de coníferes, i s’alimentava de brots i fulles La pressió humana, amb la reducció creixent del seu hàbitat natural i la cacera indiscriminada, comportà la pràctica desaparició del bisó europeu, del qual els anys vint només sobrevivien uns quants…
marmosa
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels marsupials, de la família dels didèlfids, que atenyen de 8,5 a 19 cm de longitud, amb el cos esvelt i el pelatge curt de color gris fosc o terrós vermellós.
El cap és gros i proveït d’orelles arrodonides Les marmoses duen una vida solitària i s’alimenten de fruita i petits animals Viuen a l’Amèrica Central i del Sud
zebra

ZebresEquus (Hippotigris) grevyi
David Bygott (cc-by-nc-sa)
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers perissodàctils de la família dels èquids que pertanyen al gènere Equus, Dolichohippus i Hippotigris (considerats també a vegades com a subgèneres d’Equus).
Es caracteritzen pel pelatge clar blanc o groguenc, amb franges transversals fosques negres o brunes, de diversa amplada, a tot el cos, el coll gruixut, la crinera curta i recta i el cap gros i pesant Les dues espècies més importants són Equus Hippotigris grevyi , pròpia de l’Àfrica oriental, de pelatge fi, orelles grosses i cua semblant a la dels ases, i Equus Hippotigris zebra , limitada a la península del Cap i força escassa
bovins
Mastologia
Subfamília de mamífers bòvids que comprèn individus de grans dimensions i de cos massís i pesant.
Tenen el musell llarg, gros i nu el coll té una penjarella de pell característica, la barbellera manquen de llagrimers, de glàndules lacrimals i de glàndules interdigitals les femelles tenen dos parells de mamelles funcionals la cua és llarga, acabada en un pinzell de pèls les banyes solen ésser grosses, de tipus cavicorni, i són presents en ambdós sexes Són molt estesos arreu del món i ocupen gairebé tota l’àrea pròpia de la família Habiten les planes herboses i han estat utilitzats per l’home des de temps remots com a animals domèstics
elefant marí

Elefant marí
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels pinnípedes, de la família dels fòcids, d’una gran llargada (6,5 m), amb un apèndix en forma de trompa erèctil (40 cm) present només en els mascles.
L’espècie Mangustirostris té el cos molt gros i pot pesar fins a 3000 kg El tronc és fusiforme, i la pell, bruna grisosa, canvia de color segons l’edat, el sexe i l’estació Viu en petites colònies a les costes de Califòrnia i Mèxic L’espècie Mleonina arriba a pesar 3500 kg i viu en les mars australs Són espècies en procés d’extinció a causa de l’abusiva caça que hom n'ha fet, puix que de la seva gran quantitat de greix hom pot extreure molt d’oli
equidna

Equidna comú
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels prototeris
, de la família dels taquiglòssids, d’uns 40 cm de llargada, amb les potes grosses i proveïdes d’ungles molt poderoses i corbes i amb un musell en forma de tub a l’extrem del qual hi ha la boca.
El pelatge és format per pues dures i híspides Habita a Austràlia, en boscs àrids i garrigues fins a 100 m d’altura És nocturn, i menja tèrmits i d’altres insectes Quan adverteix un perill es fa una bola i resta amb les pues eriçades Es reprodueix per ous, que van a parar dins una bossa ventral, on són covats L’interior de la bossa conté les mames L' equidna de Tasmània Tachyglossus setosus es diferencia de l’equidna perquè és més gros i té les pues més curtes Habita exclusivament a Tasmània
cabirol
Mastologia
Gènere de mamífers remugants de la família dels cèrvids, de petites dimensions, més petits que els cérvols, de cos elegant, amb el pelatge de colors variables segons les estacions, de tons predominantment bruns rogencs, i clapat de blanc en els individus joves.
Les banyes dels mascles, petites i caduques, presenten poques ramificacions i són bifurcades a la punta Són molt àgils i ràpids habiten, en petits grups familiars, en boscs espessos de muntanya durant l’estiu, i baixen a les valls a l’hivern Són dòcils, tímids i pacífics s’alimenten d’herba, brots tendres, fulles i fruita Llur caça és reglamentada hom n’aprecia la carn i les banyes S’adapten bé a la vida en captivitat N’hi ha diverses espècies les més freqüents són C capreolus , pròpia de tot Europa, que habita als Pirineus i al sistema Ibèric, i C pygargus , una mica més gros…
lleopard

Lleopard
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels fèlids.
Fa aproximadament 1,50 m de llargada, 1 m de cua i 0,80 m d’alçada a les espatlles, de cos àgil i musculat, cap gros arrodonit i pelatge característic de fons falb amb matisos que van fins al groc pàllid, amb un gran nombre de taques negres amb el centre clar, sobretot al cap, al coll, a la cua i a les extremitats Viu en tota mena d’hàbitats, tant en boscs tropicals com en zones àrides, a la muntanya i a la plana Caça individualment o per parelles, i s’alimenta d’antílops, zebres, bous, etc S'enfila als arbres amb facilitat Entre els fèlids, és el que té una àrea de distribució…
dingo

Dingo
Glen Fergus (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors, de la família dels cànids, d’aspecte intermedi entre el gos i el llop.
El tronc és robust i assoleix de 50 a 55 cm a la creu el cos és recobert de pèl dens i de llargada mitjana, i la cua és molt llarga, amb pèl abundant Té el cap gros, amb el musell prolongat i arrodonit a l’extrem, i els ulls són també grossos Les potes són curtes i fortes i el pelatge és de to variable va del groc pàllid al negre És un animal que viu en grups de pocs individus i que ataca els cangurs i els ramats d’ovelles, per la qual causa ha estat molt perseguit Actualment, és molt hibridat amb els gossos introduïts per l’home La seva presència a Austràlia, on habita, és…
lleó

Lleó mascle a la reseva Balule, al Parc Nacional Kruger National Park (República de Sud-àfrica)
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer carnívor de l’ordre dels fissípedes, de la família dels fèlids, de cos robust (pot pesar fins a 200 kg) i no gaire llarg (ateny uns 180-250 cm de llargada, inclosa la cua, que fa uns 60-90 cm, i l’alçada a les espatlles és de 80-90 cm).
El cap és gros, amb la boca ampla i les dents molt desenvolupades les orelles són curtes i arrodonides, i la cua és llarga i acaba en una formació còrnia amagada dins un floc de pèls Els mascles presenten una cabellera molt característica que els cobreix tot el cap, el coll, les espatlles i el pit, i arriba fins als colzes El pelatge és de color falb, uniforme o d’intensitat variable Lleona © Fototecacat El lleó habita als espais oberts i a les grans sabanes, i s’alimenta d’antílops, zebres, etc, que caça sobretot de nits És polígam, i es reprodueix durant tot l’any arriba a…