Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
zebra

ZebresEquus (Hippotigris) grevyi
David Bygott (cc-by-nc-sa)
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers perissodàctils de la família dels èquids que pertanyen al gènere Equus, Dolichohippus i Hippotigris (considerats també a vegades com a subgèneres d’Equus).
Es caracteritzen pel pelatge clar blanc o groguenc, amb franges transversals fosques negres o brunes, de diversa amplada, a tot el cos, el coll gruixut, la crinera curta i recta i el cap gros i pesant Les dues espècies més importants són Equus Hippotigris grevyi , pròpia de l’Àfrica oriental, de pelatge fi, orelles grosses i cua semblant a la dels ases, i Equus Hippotigris zebra , limitada a la península del Cap i força escassa
bovins
Mastologia
Subfamília de mamífers bòvids que comprèn individus de grans dimensions i de cos massís i pesant.
Tenen el musell llarg, gros i nu el coll té una penjarella de pell característica, la barbellera manquen de llagrimers, de glàndules lacrimals i de glàndules interdigitals les femelles tenen dos parells de mamelles funcionals la cua és llarga, acabada en un pinzell de pèls les banyes solen ésser grosses, de tipus cavicorni, i són presents en ambdós sexes Són molt estesos arreu del món i ocupen gairebé tota l’àrea pròpia de la família Habiten les planes herboses i han estat utilitzats per l’home des de temps remots com a animals domèstics
cavall

cavall
© Xevi Varela
Mastologia
Ramaderia
Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, de dimensions mitjanes o grans i de constitució forta i àgil alhora. Les femelles reben el nom d’egua o euga, i els petits i joves són els pollins i els poltres.
Característiques dels cavalls Les extremitats són llargues, aptes per a córrer, i els peus prenen contacte amb el sòl només amb un dit el tercer, la darrera falange del qual és recoberta per una peülla o casc El dentat definitiu consta de 40 peces els ullals són rudimentaris i manquen en la femella estan separats de les premolars per un gran diastema o barra, on se'ls posa el menjar El cap, relativament gros, és sostingut per un coll llarg i musculós, i té orelles petites En els cavalls salvatges la crinera manca o és constituïda per crins curtes i sempre dretes en els cavalls domèstics, en…
bisó
bisó europeu
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers bòvids de la subfamília dels bovins de cos robust i de cap gros, amb banyes laterals, curtes, dretes i cilíndriques, implantades sobre un front ample; tenen l’esquena molt alta, amb un gep voluminós.
El pelatge és espès i llanós, més llarg sobre el terç anterior del cos, i forma una crinera atapeïda al mentó i al final de la cua tenen també una tofa de pèl El bisó europeu B bonasus fa aproximadament 2,30 m de llarg i 1,50 m d’alt fins a l’esquena, amb un pes que pot arribar als 600 kg Abans vivia per tota l’Europa central, als boscs de bedolls i de coníferes, i s’alimentava de brots i fulles La pressió humana, amb la reducció creixent del seu hàbitat natural i la cacera indiscriminada, comportà la pràctica desaparició del bisó europeu, del qual els anys vint només sobrevivien uns quants…
rinoceront

Rinoceront blanc
© Xevi Varela
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers perissodàctils de la família dels rinoceròtids que pertanyen als gèneres Rhinoceros, Didermoceros, Diceros i Ceratotherium.
Són animals de grans dimensions, cos pesant i massís, amb la pell molt gruixuda i generalment nua o gairebé, i amb una o dues banyes permanents situades a la regió nasal, l’una darrere l’altra, l’anterior més desenvolupada que la posterior, i a vegades una tercera unida a la segona, ulls petits en posició lateral, orelles petites al capdamunt del cap, cua molt petita, cap curt o mitjà segons les espècies, amb el morro aplanat i amb un perfil que descriu una corba descendent des de la regió cranial fins a la facial de nivell més baix, i amb les potes curtes, molt robustes i…
tapírids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels perissodàctils, d’aspecte molt pesant, que poden assolir una longitud total de 2 m, amb el cap acabat en una probòscide.
Viuen aïllats en petits grups en zones de vegetació humida Són de règim alimentari herbívor Comprèn un sol gènere, Tapirus , amb diverses espècies que habiten a l’Amèrica del Sud, a l’Índia i a Indonèsia
mastí dels Pirineus

Mastí dels Pirineus
Mastologia
Gos de guarda i defensa, gros (70-80 cm els mascles i 62-72 cm les femelles, a la creu) i pesant (45-55 kg, però pot arribar a 70 kg), propi de zones pirinenques i d’origen molt remot.
És tranquil i valent, té el pelatge de color blanc o groguenc, sovint amb taques negres o grises, i el cap fosc
os
os bru
© Fototeca.cat
Mastologia
Nom donat als diversos carnívors fissípedes de la família dels úrsids, agrupats en els gèneres Euarctos, Helarctos, Selenarctos, Melursus, Thalarctos, Tremarctos i Ursus.
Tots són de grandària considerable, cos molt corpulent, locomoció plantígrada amb els dits acabats en ungles ben formades, cua molt curta i preferentment carnívors, bé que hi ha espècies predominantment carnívores i d’altres predominantment herbívoresTot i el seu aspecte pesant i els seus moviments en general lents, poden ser molt àgils i ràpids en cas de necessitat Són també bons nedadors i la majoria de les espècies poden enfilar-se als arbres amb facilitat Entre les espècies actuals hi ha l’ os malai Helarctos malayanus , de Birmània i Indonèsia, notable pels costums arborícoles i per les…