Resultats de la cerca

Fou capità de la milícia nacional durant el Trienni Liberal 1820-23 L’any 1839 establí una impremta, on edità periòdics El Cisne , El Mole i La Tribuna , el 1840 La Perla , el 1843, a més d’obres de JMBonilla, Pasqual Pérez i altres Vers el 1848 la impremta passà al seu fill, Josep Mateu i Garín — Madrid 1891, que la continuà fins el 1867, i hi edità La Esmeralda 1847-49, La Ilustración Valenciana 1856-57, El Rubí 1859 i diversos llibres Les seves germanes — Àngela , Desemparats i Francesca — havien installat, vers el 1861, la impremta d' El Avisador Valenciano , on editaren…

Continuà el negoci del seu pare, Josep Domènech i Taberner, en el qual figurava l’edició del diari “Las Provincias” de València En els seus tallers tipogràfics foren impreses la majoria de les obres fonamentals de la cultura valenciana de la segona meitat del s XIX i de començament del XX Serrano i Morales, baró d’Alcahalí, Societat Valenciana de Bibliòfils, etc, a més de la collecció de sainets d’Eduard Escalante En l’orientació de “Las Provincias” mantingué l’autoritat de Teodor Llorente i Olivares, i després 1911, la de Teodor Llorente i Falcó, amb una tendència conservadora i…

És autor d’un Diccionario castellano-Dictionnaire français-Diccionari català 1642, que imprimí ell mateix i dedicà al lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya, el mariscal de Brézé , primer manual de conversació per al coneixement de llengües modernes a Catalunya que conté uns exemples de colloquis, el diccionari pròpiament dit i unes notes pràctiques de gramàtica Com a impressor també edità a Perpinyà el Sumari… dels títols d’honor… 1628, d’ Andreu Bosc , i a Barcelona,  Variarum resolutionum 1653, de Jaume Càncer , Epítome de los principios y progresos de las guerras de Cataluña en…

Llicenciat en dret Publicà un Diccionari castellà-català, català-castellà 1961, molt reeditat, un Diccionari de la llengua catalana 1975, un Diccionari biogràfic 1966-70 en quatre volums i els estudis historicopolítics L’onze de Setembre 1964 i El republicanisme català i la Restauració monàrquica 1875-1923 1972 Del 1954 al 1962 edità 68 títols en la “Nova collecció Lletres”, que incorporà molts autors inèdits a les lletres catalanes, i el 1957, la publicació miscellània Quart Creixent 4 fascicles Continuà la seva tasca com a editor, principalment amb la reedició dels diccionaris…

El 1549 es traslladà a Múrcia, però retornà a València, gràcies a la subvenció que li fou oferta pels jurats es féu veí de València i obrí una llibreria El 1552 pensà d’establir-se a Alcalá, on obrí una nova impremta, que, tanmateix, abandonà aviat, a causa dels nous oferiments dels jurats valencians per a retenir-lo a la ciutat Publicà des dels Furs 1545, 1555 i les Constitutiones de la seu 1546 fins a texts universitaris de Francesc Joan Mas, de Pere Joan Nunyes, l’edició catalana de la Crònica de Beuter 1538 i les Apologiae d’Anyes La seva vídua, Jerònima Galès , continuà la…

El 1916 creà l’editorial Cervantes, inicialment amb seu a València i traslladada el 1920 a Barcelona Fins el 1924, que tancà, edità nombroses traduccions al castellà dels clàssics de les literatures europees, entre les quals antologies de Heine, Leopardi i Goethe Escriví el recull de poemes La dicha y el dolor 1920 i les proses Gusano de luz 1923 El seu fill Carles Maristany i Mathieu 1913-1985 creà l’editorial Zodíaco després de la guerra civil i edità llibres d’una acurada presentació obres de CJ Cela, S J Arbó, traduccions de Turgèniev, Stevenson, etc Afeccionat a la música, organitzà…

El 1925 fundà una església baptista a Terrassa, la qual ha originat altres comunitats a la mateixa ciutat, i el 1933 organitzà una nova església a Manresa Durant la Guerra Civil del 1936-39 gestionà i assolí la tramesa de queviures des d’Anglaterra Acabada la lluita, es dedicà a ajudar els republicans internats als camps de concentració francesos Havent retornat a Terrassa, no féu cas de les disposicions oficials en matèria religiosa i continuà celebrant el culte fins que el temple li fou clausurat oficialment Treballà activament en l’alliberament d’empresonats protestants…

Fill dels impressors Joan Mei i Jerònima Galès De molt jove dirigí la impressió de la Crònica de Ramon Muntaner feta per la seva mare 1557 i en redactà la dedicatòria S'establí, el 1577, com a impressor a Tarragona, sota la protecció de l’arquebisbe Antoni Agustí, de qui imprimí diverses obres Mort aquest, retornà a València 1588, on continuà exercint la professió Des del 1589 fou professor de la universitat, i a partir del 1592, catedràtic des del 1604 fou, a més, catedràtic de grec És autor d’una traducció castellana, en octaves, de les Metamorfosis d’Ovidi, Del Metamorfoseos…

Aprengué l’ofici a Igualada i Manresa El 1886 passà a Barcelona i exercí de tipògraf a les impremtes Ramírez i L’Acadèmia Fou regent de la casa Ronsard i Companyia 1888 i el 1894 formà part de la raó social Tobella, Costa i Pinyol S'installà tot sol el 1909 El 1915 comprà a Antoni Rovira i Virgili la Societat Catalana d’Edicions, que continuà i amplià Sabé compaginar la tradició tipogràfica de Rafael Farga i Pellicer amb l’estètica del seu temps, primer modernista i després noucentista Fou un dels principals impressors renovadors del 1900 S'especialitzà en treballs artístics,…

Fill del també impressor Vicenç Verdaguer i Vila Barcelona 1752 — Perfeccionà el seu ofici a París S'establí a Barcelona el 1828 i installà la primera premsa de ferro Stanhope Fou un dels principals impressors de les primeres obres de la Renaixença Posteriorment obrí també la Llibreria Verdaguer a la Rambla, que es féu famosa per la seva tertúlia literària La seva germana Francesca Verdaguer i Bollich Barcelona 1790 — treballà com a caixista a la casa Brusi i aconseguí una bona anomenada en el seu ofici Durant la guerra del Francès organitzà una premsa volant anà després a Mallorca i el…