Resultats de la cerca

Cal controlar la manera amb què s’aproxima procés d’aproximació l’error en fer l’aproximació i, finalment, la propagació de l’error control i anàlisi de l’error

Una característica important d’aquests fenòmens és que llur realització depèn d’un conjunt de condicions massa complexes per a poder-les conèixer i estudiar totes Un esdeveniment que apareix inevitablement quan es produeix un conjunt de condicions és un esdeveniment cert respecte a aquestes hom anomena impossibles els que mai no poden aparèixer Els esdeveniments fortuïts són els que tant poden donar-se com no donar-se si es realitzen les condicions és a dir, si aquestes no reflecteixen del tot les condicions necessàries i suficients perquè es realitzi l’esdeveniment, i es tracta de fenòmens…

Si la funció és d’una sola variable, l’equació és una equació diferencial ordinària Per tal que aquesta definició, molt general, no inclogui certes classes d’equacions especials com és ara les equacions diferencials en diferències f ´ x = f x + h , hom precisa que la funció incògnita i les seves derivades tan sols poden ésser sotmeses a operacions algèbriques El tipus general d’equació diferencial és escrit F t,x,x´,,x n = 0 Hom defineix l' ordre d’una equació diferencial com el de la màxima derivada que apareix en l’equació Si F té forma polinòmica, hom parla de grau de l’equació…

Dins el concepte de simetria hom estudia modernament tots el moviments geomètrics del pla i de l’espai Una simetria axial és la transformació que per a tot punt P n'assigna un altre P' , de manera que la recta PP' és perpendicular a una recta donada dita eix de simetria i les distàncies de P a l’eix i de P' a l’eix són iguals Una simetria especular és la transformació que per a tot punt P n'assigna un altre P' , de manera que la recta PP' és perpendicular a un pla donat dit pla de simetria i les distàncies de P al pla i de P' al pla són iguals Una simetria central és una rotació de 180°…

En el pla hom considera la rotació al voltant d’un punt fix que correspon a moviments rígids circulars de centre al punt donat En l’espai hom considera la rotació al voltant d’una línia , en la qual qualsevol punt d’una figura es mou en sentit circular al voltant de la línia donada eix de rotació, en un pla perpendicular a aquesta i que passa pel punt donat Una rotació d’eixos correspon a una rotació que deixa fix l’origen de coordenades Aquestes rotacions permeten de passar d’un sistema de referència a un altre que pot ésser més adequat per a l’estudi d’un problema geomètric…

El problema consisteix a determinar les variables dependents, de manera que la integral sigui màxima o mínima En el cas més simple, la integral és de la forma on cal determinar la funció y x de manera que I sigui màxima o mínima També poden ésser considerades integrals de la forma on y 1 , , y n són funcions de x desconegudes o bé integrals múltiples tals com on z = z x,y és desconeguda com també poden ser-ho com integrals múltiples d’ordre superior o de diverses variables dependents L’integrant pot ésser també una funció en la qual intervinguin derivades parcials d’ordre superior En el…

Hom aplica aquest mètode per a trobar el rang d’una matriu qualsevol no necessàriament quadrada, considerant cada fila de la matriu com un vector

Si E és un espai vectorial de dimensió n sobre un cos algèbric K , hom defineix el tensor covariant d’ordre r com una aplicació T r definida en E X E X r X E = E r , i per a valors en K tal que és lineal en cada component, és a dir, que per a i= 1, 2, 3, , r es compleix a T r x ₁, , x i + y i , , x r = T r x ₁, , x i , , x r + T r x ₁, , y i , , x r b T r x ₁, , λ x i , , x r = λ T r x ₁, , x i , , x r Els tensors covariants d’ordre 1 formen l’espai E* , anomenat dual de E , és a dir, el conjunt d’aplicacions lineals de E en K E * és, alhora, un espai vectorial de dimensió n Un…

En l’espai vectorial de tres dimensions ℝ 3 els subespais són el mateix espai, l’origen de coordenades i totes les rectes i els plans que passen per l’origen F és un subespai de E si, donats qualssevol x , y de F i λ de K , aleshores la combinació lineal x ,-λ y pertany a F Tota família de vectors determina l’anomenada envolupant lineal , o mínim subespai, que els conté La intersecció M ∩ N de dos subespais M i N és un subespai, però la reunió M ∪ N no ho és en general La suma M + N definida per a tots els vectors que són suma d’un element de M i un de N és el mínim subespai que conté la…