Resultats de la cerca

Ocupà la càtedra de química de la Universitat d’Uppsala investigà sobre l’afinitat dels elements fou el primer que assenyalà la influència de la concentració en un sistema de dues sals dissoltes i en equilibri i el mecanisme de desplaçament d’aquest, observacions que molt posteriorment conduïren a la llei d’acció de massa Fou autor de nombrosos treballs sobre mineralogia, geologia i astronomia

A partir del 1925 fou professor a la Universitat d’Hamburg, però el 1937 se n'anà als EUA El 1958 retornà a la Universitat d’Hamburg És un dels principals exponents de la moderna escola alemanya i els seus treballs han obert noves vies de recerca en tots els camps de l’àlgebra moderna, principalment en teoria dels nombres i en geometria algèbrica Les seves publicacions més importants són Theorie der Gammafunktion 1931, Galois theory 1942, Geometric algebra 1957 i Field Theory 1961

El 1816 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i del 1822 al 1824 en fou professor de matemàtiques i cosmografia També fou professor a l’Acadèmia d’Artilleria 1828 i catedràtic dels Estudis Generals de Barcelona 1836 Escriví memòries refutant una suposada quadratura del cercle 1817, sobre els cossos elàstics 1820 i les propietats dels sistemes de numeració 1838 Publicà, a més, un treball sobre la fórmula general de potenciació de polinomis

Educat a la Universitat de Copenhaguen, fou editor del Journal for Geophysical Research i fou un notable investigador sobre problemes estadístics en biologia i física atòmica

Vida i obra Del clan dels asclepíades, era fill de Nicòmac, metge i amic d’Amintes II de Macedònia A divuit anys ingressà a l’Acadèmia Els primers temps fou el deixeble predilecte de Plató, però les divergències posteriors els distanciaren A la mort del mestre 347, Aristòtil abandonà Atenes i passà tres anys a Assos, on s’uní amb Herpillis, de la qual tingué un fill, Nicòmac, al qual dedicà un dels tractats d’ètica D’Assos passà a Mitilene d’aquesta època daten molts dels seus treballs de biologia En 343-342 aC Filip de Macedònia li encarregà l’educació d’Alexandre Aristòtil, que atribuïa una…

Féu un gran nombre d’investigacions sobre geometria diferencial i establí el tríedre i les fórmules que duen el seu nom tríedre de Frenet

Deixeble de JBernoulli a la Universitat de Basilea, fou professor de física 1730 i de matemàtiques 1733 a l’Acadèmia de Ciències de Rússia a Peterburg Nomenat, per Frederic el Gran, director de la secció de matemàtiques de l’Acadèmia de Ciències de Berlín, Caterina II el nomenà director de l’Acadèmia de Peterburg 1766 Fou membre de la Royal Society 1746 i de l’Académie Française des Sciences 1755 Estudià les sèries algèbriques i demostrà que només poden ésser emprades quan són convergents Introduí la notació f x , el nombre π, el nombre e com a base de logaritmes, la i per a representar la…

Professor a Moscou, féu estudis sobre mecànica teòrica, i a partir del 1900 s’especialitzà en aeronàutica i aerodinàmica, camps en els quals treballà extensament Entre els seus resultats cal destacar el teorema que establí l’any 1905 sobre moviment dels fluids, teorema que el 1902 havia donat a conèixer independentment el físic alemany Martin Wilhelm Kutta Pittschen, 1867 - Stuttgart, 1944, anomenat teorema de Kutta-Žukovskij

Féu recerques en teoria de conjunts, i donà a conèixer l’axioma que duu el seu nom, el qual ha originat grans controvèrsies, perquè no ha estat acceptat per tots els matemàtics

Comparà les superfícies dels polígons isoperímetres i arribà a la conclusió que el cercle és el que enclou l’àrea màxima arribà també a una conclusió anàloga pel que fa a l’esfera