Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
prova
Matemàtiques
Operació efectuada per tal de verificar l’exactitud d’una altra operació, d’un problema o d’un càlcul qualsevol.
La prova de cada operació és específica de l’operació el resultat de la qual hom vol verificar Així, la prova de la suma consisteix a repetir l’operació però agafant els sumands en ordre invers la prova de la resta , a sumar el residu al subtrahend per obtenir el minuend la prova de la multiplicació , a repetir l’operació invertint el multiplicand i el multiplicador o, també, a dividir el resultat per un dels factors, per obtenir l’altre factor la prova de la divisió , a multiplicar el quocient pel divisor i sumar al resultat el residu, per obtenir el dividend La prova del nou , que és…
superposició
Matemàtiques
Principi geomètric segons el qual figures iguals admeten un moviment rígid o isometria que transforma l’una en l’altra.
Aquestes figures són dites superposables així, dos triangles de costats iguals ho són El principi de superposició permet de classificar les figures Aquest és l’objecte central de la geometria mètrica
mòdul d’un sistema de logaritmes
Matemàtiques
Nombre pel qual cal multiplicar els logaritmes d’una base per a obtenir els logaritmes corresponents d’una altra base.
epicicloide
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba descrita per un punt d’una circumferència que roda sense lliscar sobre una altra, mantenint-se tangents exteriorment ( cicloide
).
La seva equació és on r és el radi de la circumferència fixa, i a , el radi de la circumferència mòbil Si r = na , l’epicidoide té n cúspides n , nombre natural Si r = a la corba degenera en una cardioide Si r= 2 a , ho fa en una nefroide
minuend
Matemàtiques
Quantitat de la qual ha d’ésser sostreta una altra quantitat, anomenada subtrahend; la quantitat resultant és la resta o diferència
.
transformació integral
Matemàtiques
Operació mitjançant la qual una funció f(x) és transformada en una altra funció F(y) gràcies a relacions de tipus integral.
L’exemple més senzill és la simple integració F y = ∫ a y f x dx Una expressió vàlida per a un nombre important de transformacions integrals és F y = ∫ a b K x,y f x dx en la qual K x,y rep el nom de nucli i caracteritza l’esmentada transformació en molts casos, els límits d’integració són 0, ∞ i -∞, ∞ Cal esmentar, com a exemples importants, la integral ponderada, la integral de convolució, la transformada de Fourier anàlisi de Fourier, la de Laplace, la de Kankel, i la de Mellin
semianell
Matemàtiques
Estructura algèbrica d’un conjunt on hi ha definides dues operacions associatives, una de les quals essent distributiva respecte a l’altra.
En són exemples els nombres naturals amb la suma i el producte, una família de conjunts amb les operacions d’intersecció i unió, etc Tot anell és també un semianell
perpendicular
Matemàtiques
Dit d’una recta, d’un pla, que cau sobre una recta o un pla sense inclinar-se més a un costat que a un altre, formant angles rectes.
Una recta perpendicular a una altra Una recta perpendicular a un pla Dos plans perpendiculars entre ells
prova khi quadrat de Pearson
Matemàtiques
Prova khi quadrat que mesura la distància entre una distribució de freqüències observada i una altra de predita amb un model estadístic determinat.
És la prova khi quadrat més utilitzada