Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
identitat de Bézout
Matemàtiques
Donats dos elements a i b d’un anell principal A, existència d’elements x i y de A tals que d = x·a + y·b, on d és el màxim comú divisor de a i b.
teoremes de Guldin
teoremes de Guldin: (a) primer teorema; (b) segon teorema
© fototeca.cat
Matemàtiques
Teoremes que relacionen el centre de massa d’una corba o d’una superfície amb l’àrea o el volum, respectivament, que generen en girar al voltant d’un eix.
Segons el primer teorema de Guldin , donada una corba plana C , de longitud l , que gira al voltant d’una recta R del seu pla, la qual no talla, l’àrea A de la superfície de revolució que genera és A = 2π dl , on d és la distància des del centre de massa I de la corba a la recta R en el cas purament geomètric, el centre de massa és calculat assignant la mateixa “massa” a tots els punts de la corba matemàtica en el cas físic, el centre de massa és el del sistema de masses puntuals de la corba material El segon teorema de Guldin afirma que, donada una superfície plana S , d’àrea A , que gira al…
teorema de Jordan
Matemàtiques
Teorema segons el qual tota corba tancada i plana determina en la resta del seu pla una partició en dues regions, l’una de les quals, dita interior, és finita, mentre que l’altra, dita exterior, no és finita.
Ambdues regions són separades per la corba i són connexes, és a dir, és possible d’unir dos punts d’una regió per mitjà d’un arc que no talli la corba donada
teorema de Gödel
Lògica
Matemàtiques
Teorema segons el qual, si una teoria T és no contradictòria i si els axiomes de l’aritmètica són teoremes de T, aleshores T no és categòrica (dit d’una altra manera, existeixen relacions indeterminables en T).
D’aquí es desprèn que una teoria que contingui l’aritmètica és no contradictòria
teorema de Feit-Thompson
Matemàtiques
Teorema que afirma que tot grup simple finit no commutatiu és d’ordre parell i que tot grup finit d’ordre senar és resoluble.
teorema de Desargues
V és el punt de concurrència de les rectes AA’, BB' i CC' i l és la línia que conté els punts de concurrència de AB i A'B', de BC i B'C' i de CA i C'A'
© fototeca.cat
Matemàtiques
Teorema segons el qual, donats dos triangles ABC i A’B’C’ tals que les rectes AA’, BB’ i CC’ són concurrents, els punts de concurrència de AB i A’B’, de BC i B’C’ i de CA i C’A’ són alineats.
sumabilitat de Cesaro
Matemàtiques
Generalització natural de la sumabilitat usual de les sèries, la qual engloba com un cas especial, definida considerant la successió de mitjanes aritmètiques de les sumes parcials.
El terme general és donat per l’expressió ν ν = 1/n u 1 + u 2 + + u n Hom diu que la sèrie { u n } és sumable en el sentit de Cesaro si la successió ν ν convergeix Qualsevol sèrie convergent en el sentit usual és sumable en el sentit de Cesaro, i la suma dóna el mateix valor però, a més, moltes sèries divergents en el sentit usual, com per exemple la sèrie u n = - 1 n , són sumables en el sentit de Cesaro
teorema de Brun
Matemàtiques
Teorema segons el qual la sèrie Σ(1/p), on p recorre els nombres primers bessons, és convergent: Σ(1/p) = (1/3+1/5)+(1/5+1/7)+(1/11+1/13)+(1/17+1/19)+....
Hom creu que el límit d’aquesta suma és 1,9021604±5×10 - 7
teorema de la invariància de dimensió de Brouwer
Matemàtiques
Teorema segons el qual si m ≠n, aleshores no hi ha cap homeomorfisme d’un obert de ℝm en un obert de ℝn.
teorema de Brianchon
Teorema de Brianchon
© fototeca.cat
Matemàtiques
Teorema segons el qual si un hexàgon té els costats tangents a una cònica, aleshores tres de les seves diagonals són concurrents.
Un hexàgon d’aquest tipus s’anomena un hexàgon de Brianchon , i el punt de concurrència s’anomena punt de Brianchon Aquest teorema és el dual del teorema de Pascal