Resultats de la cerca

Òbviament, f és la funció conjugada de f f i f són mútuament conjugades

L’exemple més simple és l’equació , on la funció f x és coneguda i cal trobar la funció f x En virtut del teorema fonamental del càlcul, la solució és, en certes condicions de regularitat, Aquestes equacions les trobem en la resolució matemàtica de problemes físics i tècnics

Sigui E un espai vectorial sobre un cos commutatiu K , per a cada parella p , q de nombres naturals, existeix una aplicació bilineal única T pq de T p E X T q E en T p+q E tal que, per a tot element x 1 ,, x p d’ E p i tot element x p+1 ,, x p+q d’ E q , T pq x 1 OOOoooOOO x p , x p+1 OOOoooOOO x p + q = x 1 OOOoooOOO x p+q , on T n E és la potència tensorial n -èsima d E Les aplicacions bilineals T pq defineixen sobre l’espai vectorial una estructura de K -àlgebra graduada És l’àlgebra tensorial de l’espai vectorial E i és designat T E

Àlgebra E sobre un cos commutatiu K que és suma directa d’una successió de subespais { E n n ∈ ℕ } i, per a cada parella p , q de nombres naturals, el producte d’un element d’ E p per un element d’ E q pertany a E p+q

Aquest mètode permet de decidir, a partir de les dades observades, si una hipòtesi estadística que hom ha fet sobre el model probabilístic del fenomen és correcta o no ho és Aquesta decisió hauria d’ésser presa sempre amb un cert grau d’incertesa Els problemes que tracta de resoldre aquesta teoria poden ésser, per exemple, decidir quin dels dos mètodes diferents de fabricació de bombetes elèctriques dona una mida mitjana més gran, o bé saber, a partir d’una sèrie d’anàlisis, si un malalt té una certa malaltia Sovint el model probabilístic consisteix en una llei de probabilitat teòrica donada…

Es compleix que f x = Σ a n x- x 0 n per a tots els punts x tals que | x- x 0 | < R, on R és el radi de convergència de la sèrie Aquesta sèrie és anomenada sèrie que desenvolupa la funció f en un entorn del punt x 0 , o sèrie de Taylor de f en el punt x 0 La sèrie de potències és utilitzada per a expressar el desenvolupament en sèrie d’una funció Així, per exemple, hom té la sèrie exponencial , que és convergent per a tot x

El conjunt de totes les possibles variacions de m elements presos de n en n , V n m , té cardinal El quocient de V n m per les possibles permutacions dels n elements P n = n = n n -1 21, dona el nombre de combinacions C n m dels m elements presos de n en n combinació Hom pot repetir cada element un nombre de vegades qualsevol, i això dona lloc a les variacions amb repetició VR n m El nombre d’aquestes és donat per l’expressió VR n m = m n

L’aplicació compleix que la mesura de la unió de dos conjunts A i B de ɑ és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir ∀ A ∈ ɑ i ∀ B ∈ ɑ tals que A ∩ B = ∅, m A + m B La terna Ω, ɑ, m és anomenada espai de mesura , i els conjunts de l’àlgebra ɑ són anomenats mesurables En el cas que ɑ sigui una σ-àlgebra de Borel, una mesura m és anomenada σ-additiva si la mesura d’una unió infinita i numerable de conjunts de ɑ disjunts dos a dos és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir essent A i ∈ ɑ i A i ∩ A j = ∅, per a tot i, j tals que i ≠ j Una mesura és anomenada fitada…

És a dir, d T x, T y = k, d x, y Dues figures són anomenades semblants si hi ha una semblança que transforma l’una en l’altra Les semblances conserven la forma de les figures però en canvien la grandària, eixamplant-la o reduint-la segons que la raó sigui respectivament major o menor que 1 Les semblances de raó 1 són dites isometries o moviments rígids , els quals són sempre el resultat de compondre una translació amb una transformació lineal ortogonal que conserva els angles Les homotècies  són exemples típics de semblances Tota semblança és el resultat d’aplicar successivament una…

Fill del català Pau Miquel i Costas, comerciant resident a l’Havana en el segle XIX A Cuba, estudià els primers estudis i el batxillerat, al Colegio de Belén Després d’aquesta etapa, passà tot seguit al País Basc, on estudià matemàtiques a la Universitat de Deusto Retornà a Cuba, on, el 1908, guanyà per oposició el càrrec d’ajudant facultatiu del gabinet d’astronomia Doctor en ciències fisicomatemàtiques, obtingué, el 1913, a la Universitat de l’Havana, la càtedra d’anàlisi matemàtica, on treballà durant més de 30 anys Entre la seva prolífica obra científica, cal destacar obres com Curso de…