Resultats de la cerca

Doctor en teologia i beneficiat de la catedral de València Des del 1687 reuní a casa seva una tertúlia per tractar de temes matemàtics, físics i astronòmics hi assistiren TVTosca i JBCoratxà, que n'era el secretari, i constituïren el nucli científic i filosòfic més renovador És autor d’uns comentaris Cursus seu mundus mathematicus , 1674 sobre Claude FMilliet de Chales

Beneficiat de la seu de Girona, fou mestre de primeres lletres a la mateixa ciutat 1717-23 Publicà un  Compendi breu de les quatre regles generals de l’aritmètica pràctica  ~ 1717, del qual es feren com a mínim dotze edicions al segle XVIII i dues al segle XIX

El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit Publicà, amb Joan Modet, un Manual del pontonero 1853 Aquell mateix any fou membre de la comissió que havia de fer el mapa de l’Estat espanyol i inicià, així, els seus notables treballs geodèsics Feu construir, sota la seva direcció, a París, un aparell per a mesurar bases geodèsiques, que fou consultat pel govern egipci fou elegit membre de l’Institut Egipci Fou nomenat cap del primer districte geodèsic cadastral, que comprenia aleshores el País Valencià i les Illes Balears El 1864 publicà Estudio sobre la nivelación geodésica , i el…

Adscrit a la cort d’al-Ma‘mūn a Bagdad, escriví tota la seva aportació coneguda en àrab La seva obra, Algorithmi de numero indorum , conservada només en versió llatina, contribuí a la difusió del sistema numèric actual Desenvolupà considerablement el càlcul algèbric el terme “àlgebra”  i els seus derivats provenen del seu Kitāb al-muḫtasar fi ḫišab al-ǧabr wa-I-muqābala , sobretot la teoria de les equacions de segon grau, i també és autor de tractats de geometria, d’unes taules astronòmiques perfeccionades per al-Maǧritī i de diversos escrits sobre l’astrolabi Els termes “algorisme”  i “…

Emprengué l’organització sistemàtica de les matemàtiques i investigà la quadratura del cercle i la duplicació del cub També féu algunes investigacions astronòmiques

Estudià a Heidelberg, a Leipzig i a París, i fou catedràtic a Königsberg i a Göttingen Dedicat a la lògica matemàtica, aplicà a la geometria els nous instruments lògics introduïts per Peano Fou el cap de l’escola formalista i el creador de la metamatemàtica, s’esforçà per provar la consistència del sistema axiomàtic i inventà un simbolisme que, juntament amb els de Russell i Lukasiewicz, ha trobat una amplíssima audiència en el món científic Introduí el concepte d’espai que avui porta el seu nom, i fou l’autor de Grundlagen der Geometrie ‘Fonaments de geometria’, 1899

S'especialitzà en l’estudi de les corbes de tercer i quart ordre i introduí el determinant invariant que és conegut amb el nom de hessià

Establí una fórmula per a obtenir l’àrea d’un triangle sabent les longituds dels costats i un mètode aproximatiu per a calcular les arrels quadrades i cúbiques Trobà solucions algèbriques de les equacions de primer i segon grau i resolgué per mètodes aritmètics algunes equacions quadràtiques

Fou professor a l’École Polytechnique i a la facultat de ciències de París, i membre de l’Académie des Sciences Investigà en el camp de les matemàtiques pures i féu treballs sobre les funcions ellíptiques i la teoria dels nombres