Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
conjunt
Representació gràfica de la relació de pertinença i de les operacions d’unió i intersecció dels conjunts
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Reunió d’objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat (Cantor).
Aquesta definició, des del punt de vista matemàtic, no és vàlida, i, així, en matemàtiques la noció de conjunt no és definida, i s’inclou dins del desenvolupament d’una teoria axiomàtica que eviti les paradoxes i contradiccions com les que, a començament del segle XX, posaren en qüestió no solament la teoria de conjunts, sinó bona part de la matemàtica Hom no defineix, doncs, ni conjunt, ni element, ni la relació de pertinença, i es conforma amb la idea intuïtiva del que signifiquen frases com Un conjunt és format per elements, o l’element 4 pertany al conjunt dels nombres naturals La…
angles conjugats
angles conjugats
Matemàtiques
Parella d’angles determinats per una recta secant a dues rectes, que es troben al mateix costat de la secant i són interns o externs.
angle complet
angle complet
angle positiu
Matemàtiques
Angle generat pel moviment rotatori d’una semirecta en el sentit antihorari a partir d’una línia inicial i al voltant del vèrtex.
angle negatiu
Matemàtiques
Angle generat pel moviment rotatori d’una semirecta en el sentit horari a partir d’una línia inicial i al voltant del vèrtex.
arrel d’un polinomi
Matemàtiques
Donat un polinomi p(x) amb coeficients en un anell o un cos K, element k de K tal que el valor numèric de p(x) en x = k és igual a 0, és a dir, tal que p(k) = 0.
L’element k és una arrel o zero d’un polinomi no nul p x si, i solament si, p x és divisible per x – k
anàlisi de l’error
Matemàtiques
Estudi del comportament dels errors comesos en realitzar un càlcul, amb relació a les operacions implicades.
Suposem, en general, que coneixem els valors aproximats
geometria de Bolyai-Lobačevskij
Matemàtiques
Geometria no euclidiana en què una línia té com a mínim dues línies paral·leles per un punt exterior.
fitar
Matemàtiques
número d’or
número d’or
Matemàtiques
Nombre irracional algebraic positiu que, elevat al quadrat, és igual a ell mateix més una unitat: (1 + ⎷5 ) ⁄ 2 = 1,618.
El número d’or apareix en molts problemes geomètrics relatius a les divisions harmòniques de segments o a proporcions de rectangles, o entre mides Així, un rectangle té de proporció el número d’or si, i solament si, té la mateixa proporció del rectangle que resulta de treure del rectangle original un quadrat Aquest nombre és el límit dels quocients 1 ⁄ 1, 2 ⁄ 1, 3 ⁄ 2, 5 ⁄ 3 dels termes de la successió de Fibonacci i té una important presència en elements naturals i artístics, especialment en pintura i arquitectura, ja que que el número d’or és igual al cosinus de 36º i, per tant, està lligat…