Resultats de la cerca

Les diferents successions resulten d’una elecció concreta dels dos primers termes u₀ i u₁ Hom anomena, generalment, successió de Fibonacci aquella que fa u₀ = u₁ =1, la qual té per terme general i els primers termes de la qual són 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55,, anomenats nombres de Fibonacci Aquesta successió de Fibonacci té propietats força interessants u n =Σ i j , on el sumatori s’estén per als índexs tals que i - j = n i j ≤ n u n i u n - ₁ són primers entre ells que és el nombre d’or Hom ha definit també successions de Fibonacci generalitzades , donades per u₀ = a, u₁ = b i per…

És emprat per a descriure l’elongació d’un moviment harmònic o el valor d’una magnitud variable en corrent altern Dues magnituds u 1 i u 2 , variables periòdicament amb el mateix període, són en fase quan en tot instant tenen ambdues la mateixa fase altrament presenten una diferència de fase o desfasament , i hom diu que són desfasades Quan són desfasades π radiants hom diu que són en oposició , i quan ho són π/2 radiants, en quadratura El valor de la fase a l’instant t = 0 és anomenat fase inicial

La funció f definida sobre l’obert U és holomorfa en el punt z 0 ∈ U si és derivable en z 0 , és a dir, si existeix el límit La funció f és holomorfa en un obert U si és holomorfa en tot punt de U La funció f és holomorfa a l’infinit si existeix un nombre real positiu a tal que, per a tot z ∈ℂque verifiqui | z |> a, f és holomorfa en z

L’ordre de la derivada que figura en l’equació amb major grau determina el grau de l’equació Històricament feren la seva aparició amb el problema de la corda vibrant que conduí al prestigiós matemàtic i filòsof francès Jean le Rond d’Alembert a l’equació en derivades parcials , essent la incògnita la funció u = u t , x

definida en una regió R del pla i tal que u sigui regular i contínua en R i en la seva frontera F , condició consistent a considerar coneguda la derivada normal du / dn de la funció u damunt la frontera F problema de Dirichlet

És un punt de retrocés de primera espècie si existeix un entorn U´ de P tal que els punts de C ∩U´ són repartits entre els dos costats de T , i és un punt de retrocés de segona espècie si són al mateix costat respecte a T Un punt de retrocés és anomenat també cúspide o punt cuspidal

Hom diu que el producte infinit és convergent quan la successió { P n } és convergent, i hom diu que és absolutament convergent quan convergeix sigui quin vulgui l’ordre dels factors

Les funcions inverses de f, g i h es denoten, respectivament, per sn, cn i dn i satisfan les següents propietats cn u + sn snu cnu = 1 dn 2 u + a 2 sn 2 u = 1 cn´ u = -sn u dn u dn'u = - a 2 sn u cn u

Concretament, si E , F , G , e , f , g són funcions diferenciables definides en un obert V ⊂ ℝ 2 , amb E > 0, G > 0 i EG – F 2  > 0 tals que satisfan les equacions de compatibilitat de Gauss i de Mainardi-Codazzi, aleshores per a cada q ∈ V existeix un entorn U ⊂ V de q i un difeomorfisme x U → x U ⊂ ℝ 3 tal que la superfície regular x U ⊂ ℝ 3 té E , F , G , e , f , g per coeficients en les seves formes fonamentals Amés, si U és connex i x’ U → x’ U ⊂ ℝ 3 és un altre difeomorfisme que satisfà les mateixes condicions, aleshores existeix una translació T i una transformació…