Resultats de la cerca
Es mostren 3269 resultats
teorema de Pitàgores
Matemàtiques
Teorema fonamental de la geometria segons el qual en un triangle rectangle l’àrea del quadrat que té per costat la hipotenusa és igual a la suma de les àrees dels quadrats que tenen per costat els catets.
Si a i b representen les longituds dels catets i c la longitud de la hipotenusa, el teorema Pitàgores és expressat per la igualtat c 2 = a 2 + b 2 Bé que la primera demostració del teorema sembla que fou feta pels membres de l’ escola pitagòrica Pitàgores vers l’any 550 aC, el teorema de Pitàgores, almenys en alguns casos particulars, ja era conegut pel poble egipci vers l’any 2000 aC, pels xinesos vers l’any 1100 aC i pels vedes vers l’any 800 aC D’altra banda, fou a partir del teorema que els pitagòrics descobriren que no n'hi ha prou amb els nombres enters i fraccionaris per a mesurar…
corba de Peano
Corba de Peano traçada unint els punts centrals dels successius quadrats en què hom divideix el quadrat inicial
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donat un quadrat, corba que, amb una longitud finita des del seu començament, ateny qualsevol punt del quadrat inicialment fixat.
axiomes de Peano
Matemàtiques
Conjunt d’axiomes que fonamenten la teoria dels nombres naturals sense necessitat de basar-se en la noció de conjunts equipotents.
teorema de Pascal
Teorema de Pascal
© fototeca.cat
Matemàtiques
Teorema segons el qual els tres punts d’intersecció dels costats oposats d’un hexàgon inscrit en una cònica determinen una recta anomenada recta de Pascal.
L’hexagram format és anomenat hexagram místic El dual d’aquest teorema és el teorema de Brianchon
teorema de Gauss
Física
Matemàtiques
Donat un camp vectorial A, per a tota regió de l’espai de volum V limitada per una superfície S, es compleix que: ∫∫sA·dS = ∫∫∫vdivA dV.
El primer terme de l’equació és el flux de A a través de S És anomenat també teorema de la divergència o d’Ostrogadskij En el cas d’un camp elèctric E , el teorema de Gauss pren la forma q essent-hi la càrrega total dins la regió limitada per S, i ε, la constant dialèctica del medi En el cas d’un camp magnètic B , el teorema de Gauss diu cosa que implica la inseparabilitat dels pols magnètics
nombre primer de Gauss
Matemàtiques
Cadascun dels nombres primers que poden ésser expressats per la fórmula 22n + 1.
Gauss els emprà en estudiar les possibles divisions del cercle, i arribà a la conclusió que hom pot construir amb regle i compàs tot polígon regular amb un nombre primer 2 2 n + 1 de costats
mètode de racionalització de Gauss
Matemàtiques
Algorisme emprat en l’estudi dels espais vectorials que, donats uns vectors arbitraris, permet de deduir-ne efectivament els que són linealment independents i que, per tant, també són base del subespai que generen.
Hom aplica aquest mètode per a trobar el rang d’una matriu qualsevol no necessàriament quadrada, considerant cada fila de la matriu com un vector
enter de Gauss
Matemàtiques
Nombre complex de la forma a + bi, a i b essent-hi enters i .
El conjunt d’enters de Gauss, ℤ i , té estructura d’anell amb unitat
campana de Gauss
Matemàtiques
Corba que té per equació cartesiana
.
En estadística representa la funció de distribució normal o de Gauss
postulat d’Arquimedes
Matemàtiques
Proposició segons la qual si hom pren dos elements qualssevol, α i β, d’un conjunt que tingui estructura de semigrup ordenat, existeix un nombre enter n tal que na ⩾ β, és a dir, hi ha múltiples del petit majors que el gran.
L’estructura de semigrup és la que té condicions mínimes per a poder enunciar el postulat d’Arquimedes Generalment, però, hom parla de cossos arquimedians Els conjunts en els quals es verifica aquesta proposició són anomenats conjunts arquimedians per exemple, els nombres reals i els altres conjunts no arquimedians per exemple, els nombres transfinits