Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
espai topològic
Matemàtiques
Conjunt X en el qual s’ha donat una topologia
.
Els conjunts de la família donada són anomenats oberts , i llurs complementaris, tancats Rep el nom d' entorn obert d’un punt tot conjunt obert que el conté Base de l’espai topològic és una família de conjunts oberts que per reunió poden donar qualsevol altre obert Alguns espais topològics tenen llur topologia definida per mitjà d’una distància, la qual determina la base d’oberts de la topologia formada per les boles o esferes En són exemples la recta real ℝ i els espais euclidians de dimensions superiors ℝ n Un subespai d’un espai topològic és una part de l’espai amb la topologia induïda…
autòmat finit
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Model matemàtic d’un sistema que té un nombre finit d’estats d’entrada i de sortida —els quals representen les diferents configuracions de signes (i estats interns) que representen la capacitat que té el sistema d’enregistrar els esdeveniments passats— i en el qual l’estat de sortida depèn en qualsevol moment de l’entrada present i dels estats interns.
Per tant, un autòmat finit es defineix pel conjunt finit dels estats d’entrada, de sortida i interns possibles per una funció que dóna el següent estat intern corresponent a un estat d’entrada i a un estat intern donats i per una funció que determina l’estat de sortida següent Aquest concepte és essencialment abstracte i té valor tant per a descriure programes com per a descriure aparells Un autòmat finit concret es defineix normalment per mitjà de la seva taula d’estats , que consisteix en una llista de les relacions existents entre els estats d’entrada, els de sortida i els…
grup
Matemàtiques
Estructura algèbrica constituïda per un conjunt G on hi ha definida una operació, designada per *, que per a qualssevol elements a, b, c de G té aquestes tres propietats: propietat associativa, o sia (a*b) *C = a*(b*c); G conté un element neutre e, o sia a*e = a; i per a qualsevol element a n’hi ha un altre de G, representat per a’, que és el seu invers (a*a’ = a’*a = e).
Si a més es compleix la propietat commutativa a*b = b*a , el grup és anomenat commutatiu o abelià i, en aquest cas, si hom representa l’operació amb el signe +, el grup és anomenat també additiu , mentre que si hom utilitza el signe o uns altres, el grup és anomenat també multiplicatiu Hom anomena ordre d’un grup el nombre d’elements que conté més exactament, és el cardinal del conjunt dels seus elements El grup és anomenat cíclic si qualsevol element s’obté per producte repetit d’un de fix, anomenat generador L’estudi en abstracte dels grups permet d’obtenir resultats…
nombre concret
Matemàtiques
Nombre no abstracte, és a dir, que expressa la quantitat d’una determinada cosa.
nombre
Matemàtiques
Resultat de comptar les coses que formen un agregat (dos, tres, quatre, etc., i també un, o sia, la unitat) o qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitzar aquest concepte.
El concepte de nombre ha anat evolucionant al llarg de la història així, al principi anava enllaçat amb el simple ús de xifres o guarismes per a comptar sistemes de numeració Els nombres 1, 2, 3, 4, etc, ja eren usats en les antigues cultures babilònica, egípcia, xinesa la qual coneixia els negatius i índia la qual introduí el zero Aquest ús de xifres no implicava, però, cap concepte abstracte de nombre A l’antiga Grècia els pitagòrics consideraren que el nombre era una estructura determinada, immanent a totes les coses això generà la numerologia grega o mística, basada en les propietats…
tensor
Física
Matemàtiques
Objecte abstracte que posseeix un determinat sistema de components en cada sistema referencial que hom consideri i tal que, sota transformacions de coordenades, les seves components variïn d’acord amb una transformació predeterminada.
Si E és un espai vectorial de dimensió n sobre un cos algèbric K , hom defineix el tensor covariant d’ordre r com una aplicació T r definida en E x E x r x E = E r , i per a valors en K tal que és lineal en cada component, és a dir, que per a i = 1, 2, 3, , r es compleix a T r x 1 , , x i + y i , , x r = T r x ₁ , , x i ,, x r + T r x 1 , , y i , , x r b T r x ₁ , , λ x i , , x r = λ T r x ₁ , , x i , , x r Els tensors covariants d’ordre 1 formen l’espai E *, anomenat dual de E , és a dir, el conjunt d’aplicacions lineals de E en K E * és, alhora, un espai vectorial de dimensió…
mesura
Matemàtiques
Aplicació m definida entre una àlgebra de conjunts ɑ d’un espai mesurable (Ω, ɑ) i el conjunt ℝ+ dels nombres reals positius.
L’aplicació compleix que la mesura de la unió de dos conjunts A i B de ɑ és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir ∀ A ∈ ɑ i ∀ B ∈ ɑ tals que A ∩ B = ∅, m A + m B La terna Ω, ɑ, m és anomenada espai de mesura , i els conjunts de l’àlgebra ɑ són anomenats mesurables En el cas que ɑ sigui una σ-àlgebra de Borel, una mesura m és anomenada σ-additiva si la mesura d’una unió infinita i numerable de conjunts de ɑ disjunts dos a dos és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir essent A i ∈ ɑ i A i ∩ A j = ∅, per a tot i, j tals que i ≠ j Una mesura és anomenada fitada…
axiomatització
Filosofia
Matemàtiques
Utilització, per part d’una ciència, d’una estructura formalitzada o sistema purament abstracte i formal, que parteix d’uns axiomes o postulats i s’expressa en un simbolisme el més precís possible (axiomàtica).
L’axiomatització té la seva aplicació sobretot en lògica i matemàtiques L’axiomatització d’una ciència pot ésser feta de diverses maneres, puix que per a cada una hi ha diversos sistemes d’axiomes equivalents L’elecció d’un sistema d’axiomes o altre depèn del fi de base crítica dels fonaments, exposició didàctica, aplicacions tècniques, etc Una de les tendències de la lògica actual és de descobrir els mètodes més precisos d’axiomatització i una teoria completa dels símbols lògics per poder fomalitzar tant com sigui possible tots els sistemes L’axiomatització d’una teoria pressuposa tenir-ne…
espai vectorial
Matemàtiques
Grup abelià E
en el qual hi ha definida una llei de composició externa amb elements d’un cos K
, K
× E
→ E tal, que al parell (λ, e
) correspon l’element λ e
.
I acomplint-se les propietats λ + μ e = λ e + μ e , λ e + f = λ e + λ f , λμ e = λμ e i 1 e = e Els elements de E són anomenats vectors , i els elements de K , escalars Una part de E que sigui subgrup respecte a la suma i que sigui estable respecte al producte per qualsevol escalar, és anomenada subespai de E , i amb les mateixes operacions de E és un altre espai vectorial Si F és un subespai de E , hom pot definir congruències a E mitjançant la relació d’equivalència x ≡ y mòd F , si i només si la diferència x — y pertany a F Això permet de formar el conjunt quocient E/F quocient, el…