Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
axioma de Zermelo
Matemàtiques
Axioma segons el qual, donada una col·lecció de conjunts, existeix un ‘‘mètode’’ de designar un element particular de cada conjunt com un element ‘‘especial’’ d’aquest conjunt.
Aquest axioma, anomenat també axioma de l’elecció , és equivalent al teorema de Zermelo, segons el qual tot conjunt admet una relació d’ordre que en fa un conjunt ben ordenat Hi ha una versió més dèbil de l’axioma de l’elecció en el cas d’ésser finita la collecció de conjunts
regla de Ruffini
Matemàtiques
Mètode per a comprovar, donats un polinomi p(x) i un valor a, si aquest valor és solució de l’equació p(x) = 0, és a dir, si x - a divideix el polinomi p(x).
El mètode dóna, a més, el polinomi p x / x-a , i així, d’una forma successiva, hom pot arribar per reiteració a determinar totes les solucions reals del polinomi És, però, un mètode de comprovació i no pas un algorisme de resolució El mètode és el següent sigui, per exemple, el polinomi x 2 + x - 2 hom escriu els coeficients 1, 1, -2, i a continuació, suposat un valor qualsevol escollit entre els divisors del coeficient independent que en aquest cas és -2, per exemple 1, hom fa els càlculs següents És a dir, el primer coeficient resta igual al segon hom suma el producte del…
martingala
Matemàtiques
Procés estocàstic
de Markov {
X n
} que, a més de tenir una esperança matemàtica finita per a tot valor de t
, té una esperança condicionada
essent aquest el valor pres en l’instant
t n - 1
.
L’origen d’aquest nom prové de l’estudi dels jocs d’atzar quan hom vol descriure la fortuna d’un jugador immers en un sistema de jocs que són “neutres” en el sentit de l’esperança matemàtica
postulat d’Euclides
Matemàtiques
Postulat cinquè del sistema de postulats d’Euclides, que, en llenguatge modern, diu que, donada una recta i un punt exterior, hom només pot traçar per aquest una recta paral·lela a la recta donada.
Aquesta proposició, enunciada per Euclides com a postulat, semblà als geòmetres posteriors que era demostrable a partir dels altres postulats del sistema, és a dir, que era un teorema Fins al s XIX se succeïren els intents de demostració sense resultat, fins que gairebé simultàniament Gauss, Bolyai i Lobačevskij tractaren de desenvolupar una teoria basada en els altres postulats d’Euclides i la negació del cinquè Si aquest hagués estat un teorema, la seva negació hauria conduït a una contradicció no tan sols no trobaren cap contradicció, sinó que obtingueren noves geometries, per…
ordre d’un element d’un grup
Matemàtiques
Donat un element d’un grup, ordre del subgrup engendrat per aquest element.
teorema de Bernoulli
Matemàtiques
Donat un nombre ε arbitràriament petit, la probabilitat que la diferència entre la freqüència relaiva f de l’esdeveniment favorable en una sèrie de proves i la probabilitat p d’aquest esdeveniment sigui, en valor absolut, superior a ε tendeix a zero en augmentar indefinidament el nombre de proves.
O sigui Aquest teorema fa aparèixer el lligam que hi ha entre freqüència relativa i probabilitat, la qual és el valor mitjà de la freqüència per a un nombre molt gran de proves Com que hi intervé un nombre de proves tant gros, aquest teorema és conegut també amb el nom de llei dels grans nombres
nombre
Matemàtiques
Resultat de comptar les coses que formen un agregat (dos, tres, quatre, etc., i també un, o sia, la unitat) o qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitzar aquest concepte.
El concepte de nombre ha anat evolucionant al llarg de la història així, al principi anava enllaçat amb el simple ús de xifres o guarismes per a comptar sistemes de numeració Els nombres 1, 2, 3, 4, etc, ja eren usats en les antigues cultures babilònica, egípcia, xinesa la qual coneixia els negatius i índia la qual introduí el zero Aquest ús de xifres no implicava, però, cap concepte abstracte de nombre A l’antiga Grècia els pitagòrics consideraren que el nombre era una estructura determinada, immanent a totes les coses això generà la numerologia grega o mística, basada en les…
teorema d’Apol·loni
Formulació vectorial del teorema d’Apol·loni
Matemàtiques
Teorema de geomètria mètrica segons el qual en tot triangle la suma dels quadrats de dos costats és igual al doble de la suma del quadrat de la meitat del tercer costat més el quadrat de la mitjana corresponent a aquest darrer costat.
En la seva formulació actual, amb vectors i normes, aquest teorema s’anomena també llei del parallelogram i estableix que la suma dels quadrats de les dues diagonals del parallelogram és igual a la suma dels quadrats dels quatre costats
funció convergent en un punt
Matemàtiques
Funció que té límit en aquest punt (límit d'una funció en un punt).