Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
freqüència

Representacions gràfiques de la freqüència d’una distribució estadística: si el caràcter quantitatiu és discret, (1) és el seu polígon de freqüencies i (2) és la seva corba cumulativa; si el caràcter quantitatiu és continu, (3) és el seu polígon de freqüències i (4) és la seva corba cumulativa
© Fototeca.cat
Matemàtiques
En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, quocient entre l’efectiu d’un valor concret del caràcter, o d’una classe de valors, i el nombre d’individus que integren la mostra.
Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,,x n sobre una mostra de N individus, la freqüència o freqüència relativa del valor x i és el quocient f i = n i / N , on n i és l’ efectiu del valor x i és a dir, el nombre d’individus de la mostra que presenten el valor x i del caràcter La representació gràfica de la funció de distribució x i → f i és una línia poligonal obtinguda en unir els punts de coordenades x i , f i , i =1,, n , anomenada polígon de freqüències Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval C i = a i - 1 , a i del conjunt de…
efectiu
Matemàtiques
En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, nombre d’individus que presenten un valor concret del caràcter.
Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,, x n , sobre una mostra de N individus, l’efectiu del valor x i és el nombre d’individus de la mostra que presenten el valor x i del caràcter Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval del conjunt de valors del caràcter C i = a i - 1 ,a i , l’efectiu de la classe és el nombre d’individus que presenten un valor del caràcter que pertany a la classe
freqüència cumulativa
Matemàtiques
En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, suma de les freqüències dels valors del caràcter, o de les classes de valors del caràcter, anteriors al valor que caracteritza la freqüència cumulativa en qüestió.
Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,, x n , la freqüència cumulativa del valor x i és el nombre on f j és la freqüència del valor x j La representació gràfica de la funció x i → F x i és una corba esglaonada anomenada corba cumulativa o corba de freqüències cumulatives Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval C i = a i - 1 , a i del conjunt de valors del caràcter, la freqüència cumulativa del valor a i o de la classe C i és el nombre on f j és la freqüència de la classe C j La representació gràfica de la funció a i → F a i s’obté…
probabilitat
Matemàtiques
Concepte que permet d’expressar quantitativament el caràcter aleatori d’un esdeveniment o fenomen que hom creu que pot succeir.
El càlcul de probabilitats , branca de la matemàtica que presenta un gran nombre d’aplicacions científiques i tècniques, sorgí a França al s XVII amb els matemàtics B Pascal i P Fermat La motivació principal era l’estudi del guany esperat en els jocs d’atzar ruletes, daus, cartes, etc i, per tant, l’objectiu era el càlcul directe de la probabilitat utilitzant tècniques de combinatòria La noció de probabilitat en què hom es basava fou formulada l’any 1795 pel matemàtic francès P S Laplace de la següent manera “Si un fenomen pot produir un nombre de resultats diferents i igualment probables,…
potència
Matemàtiques
Caràcter comú de dos conjunts entre els elements dels quals hom pot establir una correspondència bijectiva.
Dos conjunts de la mateixa potència són equipotents
Emanuel Lasker
Escacs
Matemàtiques
Jugador d’escacs i matemàtic alemany d’origen jueu.
Es proclamà campió del món el 1894 en vèncer Wilhelm Steinitz, títol que conservà fins el 1921 La seva tècnica es distingí pel caràcter eminentment posicional, continuador del de Steinitz, i donà una embranzida definitiva a la nova concepció del joc d’escacs
Isaac Barrow
Matemàtiques
Cristianisme
Matemàtic i teòleg anglès.
Professor a Cambridge, cedí el lloc al seu deixeble Newton Fundà la biblioteca del Trinity College Fruit dels seus cursos són les Lectiones opticae 1669 i les Lectiones geometricae 1670 Féu importants aportacions al naixent càlcul infinitesimal i a la geometria, i edità Euclides, Arquimedes i Apolloni L’obra Treatise on the Pope's Supremacy 1680 és de caràcter polèmic
Adrien-Marie Legendre
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Introductor dels polinomis que porten el seu nom, és autor de treballs sobre les integrals ellíptiques Traité des fonctions elliptiques et des intégrales eulériennes , en tres volums, 1825-32, que posteriorment foren perfeccionats per Abel i Jacobi Moltes de les seves investigacions, utilitzades en geodèsia, tingueren el caràcter pràctic que desitjaven els governants de la Primera República i de l’època napoleònica, els quals serví patriòticament
espai afí
Matemàtiques
Caràcter d’un conjunt A
respecte a un espai vectorial E
, amb el qual hom pot definir una aplicació E
× A → A.
Es compleix que per a tot parell v , a , on v pertany a E i a pertany a A , li correspon l’element v + a de A , i que verifica les propietats L’espai afí s’estudia dins el context de la geometria analítica
estadística econòmica i social
Matemàtiques
Branca de l’estadística aplicada que utilitza els mètodes quantitatius en l’estudi numèric dels fenòmens col·lectius de caràcter econòmic i social.
Té dues branques, l' estadística descriptiva , desenvolupada ja als s XVIII i XIX, i l' estadística teòrica , que s’ha desenvolupat principalment al s XX Als Països Catalans, la primera anàlisi estadística és l' Estadística de Barcelona en 1849 , de Laureà Figuerola es refereixen també a la ciutat les publicacions a la Teoría general de la urbanización 1867, d’Ildefons Cerdà, i els treballs de Gumersind Colomer i Codina 1883 i de Pere Garcia i Fària 1893 A Mallorca és important el treball de Casimir Urech i Cifre Estudios sobre la riqueza territorial de las islas Baleares 1869 Un…