Resultats de la cerca

En realitat aquesta imatge correspon millor a un segment o tros de recta la recta és, de fet, infinita en tots dos sentits La geometria no dóna cap definició directa de recta, sinó que, en fixar l’axiomàtica o conjunt de proposicions bàsiques de les quals hom dedueix totes les altres que constitueixen les diverses geometries, resten definits indirectament els conceptes fonamentals punt, recta, pla L’intent de definir cada element a partir d’altres de més simples no pot prosseguir indefinidament sense caure en un cercle viciós, puix que algun element ha d’ésser el primer d’aquesta…

És - a b = - ab = a -b - a - b = a b on a ∈ℝi b ∈ℝ, i pot ésser generalitzada a qualsevol anell commutatiu Hom pot enunciar-la dient que si els signes són iguals el producte és +, i si són diferents és -

Una aplicació és involutiva si f = f - 1

Si f x és una funció d’una variable real i derivable n vegades, la fórmula que expressa el teorema de Taylor és Els n +1 primers sumands d’aquesta expressió són coneguts com a polinomi de Taylor de grau n , per a f en el punt a , mentre que el terme R n+1 a x és anomenat resta Aquest terme compleix la següent condició d’aproximació És, per tant, un infinitèsim d’ordre superior a x-a n , i pot ésser expresat per qualsevol de les dues maneres següents per a algun t ∈ a,x , per a algun t ∈ a,x En el cas que f n⁺ 1 es pugui integrar en a,x , hom té l’expressió integral de la resta La…

Per a cada nombre real x , la funció de distribució F X pren el valor F X x = P {ϖ| X ϖ ≤  x } = P X  ≤  x format per tots els esdeveniments elementals tals que el valor X ϖ no ultrapassa x Les propietats més importants que compleix la funció de distribució són si X és una variable aleatòria i F X la seva funció de distribució, sempre que x 1 < x 2 hom tindrà que F X x 1 ≤  F X x 2 si F X és una funció de distribució d’una variable aleatòria X , i si F X és la funció de distribució d’una variable aleatòria X , Les principals funcions de distribució són la distribució binomial ,…

Així, el mcd dels nombres a i b s’obté fent ab que dóna resta r, br que dóna resta r 1 , rr 1 que dóna resta r 2 , etc La darrera resta no nulla és el mcd dels membres a i b