Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
mesura
Principals unitats de mesura internacional
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Valor numèric obtingut experimentalment com a resultat d’un mesurament consistent a comparar una magnitud amb una altra de la mateixa espècie elegida com a unitat
, amb la finalitat d’establir unes relacions o la deducció d’unes conclusions.
Certes mesures, però, poden ésser de tipus qualitatiu “sí o no”, “més gran que o igual a”, “lineal”, etc, o poden estar relacionades amb una entitat gràfica d’imatge que serà donada per una “concentració” o per una probabilitat obtinguda per repetició del fet experimental El procés de mesura ha d’ésser objectiu i, per tant, la comparació ha d’ésser feta amb una magnitud unitat de la mateixa espècie i de similar dimensió Si hom l’efectua per un procés indirecte transductor, la magnitud final ha d’ésser calibrada en unitats de la magnitud primitiva No totes les magnituds són mesurables en un…
functorial
Matemàtiques
Dit d’una propietat o d’un procediment que permet de definir un functor.
cercle goniomètric
cercle goniomètric
Matemàtiques
Circumferència de radi unitat el centre de la qual és l’origen d’un sistema de coordenades cartesianes (eixos perpendiculars).
És emprat per a definir les raons trigonomètriques d’un angle sinus, cosinus, tangent, etc
modular
Matemàtiques
Dit del grup de transformacions del pla complex del tipus w = (az+b)/ (cz+d), essent a, b, c i d nombres enters que compleixen la condició ad-bc = +1.
Tota transformació d’aquest grup transforma el semiplà complex superior en ell mateix i deixa invariant l’eix real Aquest grup és utilitzat per a definir la funció modular J , que té un paper fonamental en l’estudi de les funcions ellíptiques
superfície helicoidal
Superfície helicoïdal
Matemàtiques
Superfície reglada engendrada per una recta que es mou recolzant sobre l’hèlix i a l’eix de l’hèlix i sempre perpendicular a aquest eix.
Hom pot definir la superfície helicoidal ordinària com una superfície reglada que té per directrius una hèlix, el seu eix i la recta de l’infinit dels plans perpendiculars a l’eix És la superfície que conté les arestes dels graons d’una escala de cargol
derivada d’una funció en un punt
Interpretació gràfica de la derivada d’una funció (a) i de les derivades parcials d’una funció de dues variables (b); en (a), tgα = f' (a); en (b), tgα1 = ϑf/ϑx (a) i tgα2 = ϑf/ϑy (a)
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donada una funció f: D⊂ℝ→ℝ i un punt del seu domini de definició, a ∈D, límit, si existeix del quocient [f(x) — f(a)]/(x-a) quan x tendeix a a tot mantenint-se a l’interior de D.
Quan aquest límit existeix, hom diu que la funció f és derivable en a , i el límit és notat per f´ a , df/dx a o Df a , i hom l’anomena derivada de f en el punt a Hom diu que f és derivable en un cert domini S si ho és a cada punt de S Aleshores, la funció f´ x que assigna a cada punt a ∈ S la derivada de f en a és anomenada funció derivada de f o, simplement, derivada de f Si f´ x és, al seu torn, derivable en un cert domini T , hom pot definir-n'hi la derivada, que és la derivada segona de f, f´´ x Hom procedeix consecutivament per tal de definir les…
derivada parcial d’una funció en un punt
Matemàtiques
Donada una funció real, f:D⊂ℝn→ℝ, i un punt del seu domini de definició, a=(a1,...,an) ∈D, derivada en el punt ai de les funcions d’una variable fi(xi) = f(a1,...,xi,...,an)
.
La i-èsima derivada parcial de f en el punt a és, doncs, el nombre ∂ f/∂x i a = df i /dx i a i Si aquesta és, al seu torn, derivable, hom pot definir derivades parcials d’ordres superiors , com, per exemple, ∂ 2 f /∂ x i ∂x j = ∂∂ f / ∂x i / ∂ x j
complement d’una part d’un conjunt
Matemàtiques
Donada una part A
d’un conjunt C, A ⊂C,
subconjunt de C
format pels elements de C
que no pertanyen a A
; és representat per CA
.
De manera menys precisa, hom pot definir també el complement d’un conjunt qualsevol C , com el complement del conjunt respecte al conjunt universal format per tots els possibles elements de tots els possibles conjunts, és a dir, el complement de C és el conjunt C' tal que C ∪ C' = U i C ∩ C' = ∅on U és el conjunt universal