Resultats de la cerca

Entre els més corrents hi ha el signe de sumar +, el signe de restar -, el signe de multiplicar ×, el signe de dividir i el signe radical √

Així, hom diu que 4 és el residu en la congruència 3 2 ≡4 mòdul 5 Qualsevol conjunt d’enters que té la propietat que dos elements no pertanyen a la mateixa classe numèrica mòdul n és anomenat un sistema complet residual mòdul n Així 1, 9, 3-3, 5-1, 7 és un sistema d’aquest tipus respecte al mòdul 7 Dos nombres a, b són congruents mòdul n —que hom representa a ≡b mòdul n — si a-b és un múltiple de n o, equivalentment, si b és el residu de dividir a per n fixat n , els valors possibles que hom pot obtenir per a b són anomenats residus , i el conjunt que determinen és anomenat…

El zero és l’element neutre en la suma de nombres enters, ja que a + 0 = a , per a tot a Les regles algèbriques del zero són a + 0 = a a 0 = 0 0/ a = 00 si a ≠ 0 0 = 1 Les expressions a /0 i 0/0 són indeterminades ja que 0/0 = 1, car 0 = 1 0, però també 0/0 = 2, car 0 = 2 0, etc, és a dir, que el zero no pot dividir mai El nombre zero i la xifra zero és una creació de la cultura hindú Āryabaṭha, Brāhmagupta, Bhāskara, etc, que cap al segle V dC fou introduït conjuntament amb el sistema decimal de numeració posicional, sistema que els àrabs incorporaren al seu coneixement i…

Graduat en matemàtiques per l’Escola Normal Superior ENS de París 1957, obtingué el doctorat per la Universitat d’Estrasburg el 1966 Ha desenvolupat la seva trajectòria docent i de recerca successivament a l’escola militar Prytanée 1960-63, la Universitat d’Estrasburg 1963-66, la Universitat de París-Sud 1966-80, l’École Polytechnique 1980-86, la Universitat de París-Dauphiné 1985-95 i al centre de matemàtiques CMLA de l’ENS fins a la jubilació 2008, d’on fou nomenat professor emèrit Ha fet aportacions a la teoria dels nombres i, especialment, a l’anàlisi harmònica, camp en el qual, en…

La prova de cada operació és específica de l’operació el resultat de la qual hom vol verificar Així, la prova de la suma consisteix a repetir l’operació però agafant els sumands en ordre invers la prova de la resta , a sumar el residu al subtrahend per obtenir el minuend la prova de la multiplicació , a repetir l’operació invertint el multiplicand i el multiplicador o, també, a dividir el resultat per un dels factors, per obtenir l’altre factor la prova de la divisió , a multiplicar el quocient pel divisor i sumar al resultat el residu, per obtenir el dividend La prova del nou ,…

Per tal de poder sumar o restar fraccions cal reduir-les a un mateix denominador, dit comú denominador