Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
element simètric
Matemàtiques
Element x’ tal, que xTx’ = x’Tx = e
.
Si aquesta propietat existeix, hom diu que x’ és l’element simètric o invers de x, x ∈E , E essent un conjunt dotat d’una llei interna T i d’un element neutre e, i x, simetritzable
àlgebra de Lie
Matemàtiques
Estructura algèbrica consistent en una àlgebra E dotada d’una operació interna, sovint anomenada parèntesi de Lie, (x,y) →[x,y].
Satisfà les següents propietats x,y =0, per a tot x∈E, aquesta segona expressió és la identitat de Jacobi , L’espai euclidià, ℝ 3 , dotat del producte vectorial, té estructura d’àlgebra de Lie Tot grup de Lie té associada una àlgebra de Lie aquestes són, doncs, emprades per a estudiar els grups de Lie
distributiu | distributiva
Matemàtiques
Dit d’una llei de composició interna quan satisfà determinades propietats.
En un conjunt E dotat de dues lleis de composició internes o operacions, una d’elles és distributiva respecte a l’altra quan se satisfan les següents propietats si a * b° c = a * b ° a * c hom diu que * és distributiva per l’esquerra respecte a °, si b° c* a = b * a ° c * a llavors, * és distributiva per la dreta respecte a °, i si se satisfan ambdues condicions hom diu que * és distributiva respecte a ° A ℝ, la multiplicació és distributiva respecte a la suma, però no a l’inrevés
àlgebra de Lie
Matemàtiques
Estructura algebraica l’ús principal de la qual resideix en l’estudi d’objectes geomètrics com ara grups de Lie i varietats diferenciables.
Àlgebra E tal que la seva llei de composició x , y compleix les dues propietats següents per a tot x ∈ E , x , x = 0 i, per a cada terna x , y , z ∈ E , x , y , z + y , z , x + z , x , y = 0 Un exemple d’àlgebra de Lie el constitueix l’espai ℝ 3 dotat del producte vectorial L’estudi d’aquestes àlgebres és important per a l’estudi dels grups de Lie, ja que, a cada grup de Lie, se li pot associar una àlgebra de Lie
Henri Poincaré
Henri Poincaré
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic francès.
Professor a Caen i des del 1881 a la Sorbona de París, explicà successivament mecànica teòrica, física matemàtica, càlcul de probabilitats i astronomia Dotat d’una intelligència privilegiada, féu aportacions notables en tots aquests camps, des del descobriment de les funcions automorfes fins a l’exposició de la teoria ergòdica Proposà diverses teories fecundes i ha estat considerat com un precursor d’Einstein per les seves intuïcions sobre el principi de la relativitat i l’espai de quatre dimensions Entre les seves obres, publicades íntegrament en edició pòstuma Oeuvres, 11…
funció
Matemàtiques
Aplicació.
Segons els casos, hom fa ús d’un o de l’altre dels dos sinònims, funció o aplicació així, hom parla d’aplicació entre conjunts no numèrics o d’aplicació injectiva, però de funció entre conjunts numèrics o de funció derivable El concepte de funció és un dels conceptes fonamentals de la matemàtica Una funció entre dos conjunts A i B és representada per la notació fA →B A és el domini de definició o el camp d’existència de f , i el subconjunt de B format per les imatges dels elements de A , denotat per f A , és la imatge , abast, rang o recorregut de f Si x representa un element qualsevol de…
Carl Friedrich Gauss

Carl Friedrich Gauss
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
De família humil, extraordinàriament dotat per a les matemàtiques, pogué rebre ensenyament superior gràcies a la protecció del duc de Brunsvic, que l’envià a la Universitat de Göttingen Director de l’observatori i professor d’astronomia en aquella ciutat, hi residí fins a la mort, dedicat totalment a una fecunda tasca intellectual Els matemàtics li deuen aportacions transcendentals en la teoria dels nombres i en l’àlgebra noció de congruència i notació corresponent, sistematització de l’ús de demostració rigorosa del teorema fonamental de l’àlgebra, teoria de determinants , etc,…