Resultats de la cerca

Ha fet estudis sobre àlgebra, anàlisi, teoria de funcions, equacions diferencials algèbriques, etc Entre les seves publicacions cal esmentar Theory of Functions 1947, Integration in Finite Terms 1948 i Differential Algebra 1950

Constitueix la base de la geometria descriptiva i té una aplicació important en el dibuix tècnic Entre els sistemes de representació més utilitzats cal esmentar els diferents tipus de projecció com el de planta i alçat i de perspectiva

Estudià a Lovaina i més tard s’establí definitivament a Duisburg És considerat un dels millors cartògrafs del seu temps i és autor de la projecció cilíndrica que porta el seu nom, projecció de Mercator Emprant aquest mètode publicà, el 1569, el primer mapa per a ús dels navegants De les seves obres escrites cal esmentar Tabulae geographicae ad mentem Ptolemaei 1578 i Atlas sive cosmo 1585

Estudià amb L Brunschvicg i fou professor 1941 a la Sorbona Estudià la teoria de conjunts i els problemes derivats de la seva axiomatització, i s’interessà també per la gènesi de les teories científiques Participà en la resistència i fou afusellat pels nazis Entre les seves obres cal esmentar Méthode axiomatique et formalisme 1937, Remarques sur la formation de la théorie abstraite des ensembles 1938 Pòstumament fou publicada Sur la logique et la théorie de la science 1947

Així, la teoria de funcions estudia les funcions reals o les complexes funció la teoria d’equacions estudia els mètodes de resoldre equacions, les relacions entre les solucions i les que hi ha entre aquestes i els coeficients de les equacions equació Cal esmentar també altres teories d’una gran importància, com la teoria de grups grup, la de conjunts conjunt, la de nombres nombre, la dels jocs , la de probabilitats probabilitat, la de catàstrofes catàstrofe, la de sistemes sistema, etc

L’exemple més senzill és la simple integració F y = ∫ a y f x dx Una expressió vàlida per a un nombre important de transformacions integrals és F y = ∫ a b K x,y f x dx en la qual K x,y rep el nom de nucli i caracteritza l’esmentada transformació en molts casos, els límits d’integració són 0, ∞ i -∞, ∞ Cal esmentar, com a exemples importants, la integral ponderada, la integral de convolució, la transformada de Fourier anàlisi de Fourier, la de Laplace, la de Kankel, i la de Mellin

Propugna que la matemàtica és l’estudi d’uns tipus de construccions mentals en les quals els objectes que hom maneja han d’ésser definits donant un criteri que en permeti la construcció i on el llenguatge emprat, sigui ordinari o simbòlic, només és un instrument auxiliar i no una part essencial de les construccions formalisme Hom accepta que la matemàtica intuïcionista és formada de tot allò que és conseqüència segons les normes de la lògica intuïcionista de la construcció de la successió dels nombres naturals ℕ, de la qual resulten evidents els axiomes de Peano base de la construcció formal…

Llicenciat per la Universitat de València, amplià estudis a les universitats de Tübingen i Besançon Professor, successivament, a la Universitat de les Illes Balears 1994 i a la Universitat Pompeu Fabra 1999, d’on esdevingué catedràtic el 2002, és autor d’uns 200 treballs publicats que el convertiren en el matemàtic de l’Estat espanyol més citat internacionalment Inicialment, es dedicà a l’anàlisi funcional i, posteriorment, al processament digital d’imatges i el seu tractament per ordinador, matèries en les quals esdevingué un referent internacional De les seves publicacions hom pot …

Aquesta definició és força descriptiva, però incompleta, i per això diversos matemàtics han intentat de definir la matemàtica tot assenyalant-ne els trets més característics Així, segons B Russell, la matemàtica consisteix només en afirmacions tals com “si una proposició és veritable referida a un objecte, aleshores una altra proposició també ho és”, de manera que la matemàtica és aquell camp en què hom no sap mai de què parla ni si allò que diu és veritat o no Dins aquesta mateixa línia, H Poincaré diu que els matemàtics no estudien objectes, sinó relacions entre objectes no els interessa la…

El nom prové de la seva primera aplicació la mesura de la Terra Els diversos apartats en què hom divideix la geometria fan referència a la natura dels objectes d’estudi i al mètode emprat Per a una definició unitària de la geometria elemental, l’any 1872 CF Klein proposà,en el “programa d’Erlangen”,la noció de geometria com a consideració d’un espai el conjunt dels punts i un grup de transformacions d’aquest espai, els invariants del qual serien les nocions de la geometria en qüestió El primer estudi de la geometria fou de caràcter intuïtiu, i consistí en la compilació de fets relatius a…