Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
sondeig d’opinió
Matemàtiques
Sociologia
Mètode per a saber l’opinió pública sobre un tema determinat.
Definit per George Horace Gallup als EUA, està basat en les respostes d’una mostra de la població a determinades qüestions, el conjunt de les quals constitueix l’opinió sobre un tema Aquests sondeigs tenen particular aplicació per a preveure el resultat de les eleccions En molts països hom ha creat instituts especials de l’opinió pública
Józef Marja Hoene Wroński
Matemàtiques
Matemàtic polonès.
S'establí a França a partir del 1801 Estudià les equacions algèbriques i diferencials i el desenvolupament en sèrie de funcions és notable l’estudi que féu dels determinants n'establí uns d’especials que duen el seu nom Estudià també la física i la mecànica celestes i establí unes hipòtesis filosoficoreligioses que aplicà a la matemàtica
quadratura del cercle
Matemàtiques
Operació consistent a trobar, mitjançant mètodes geomètrics, un quadrat d’igual àrea que la d’un cercle donat.
Això, que constituí un cèlebre problema clàssic, ha estat resolt modernament, gràcies a l’obra de Galois essencialment, perquè ha estat demostrat que aquest problema no té solució hom ha demostrat la impossibilitat de construir amb regle i compàs un segment de longitud π a partir d’un segment unitat La quadratura del cercle només és possible amb l’ús de corbes transcendents especials anomenades quadratrius
operand
Matemàtiques
Qualsevol dels elements que intervenen en una operació per donar el resultat.
Cada operació n'exigeix un nombre fix, normalment dos però també un, o tres, etc segons aquest nombre, l’operació s’anomena diàdica o monàdica com ara la identitat o la complementació, triàdica , etc En algunes operacions els operands reben noms especials segons el lloc que ocupen primer o segon, respectivament augend i addend i sumand qualsevol dels dos en l’addició, minuend i subtrahend en la subtracció, multiplicand i multiplicador i factor qualsevol dels dos en la multiplicació, dividend i divisor en la divisió, implicador o antecedent i implicat o conseqüent en la…
clotoide
Construcció i obres públiques
Matemàtiques
Corba d’acord o de transició en planta resolta amb la clotoide.
Per la propietat que la defineix, un vehicle ideal que la recorre a velocitat constant és sotmès a un acceleració centrífuga uniformement variable, directament proporcional a la distància recorreguda entre el punt de tangència amb la recta valor 0 i un punt determinat valor V 2 /R Per aquesta raó, és la corba d’acord més utilitzada en el traçat en planta de ferrocarrils i carreteres per a passar d’una alineació recta a una corba circular o d’una corba circular a una altra d’un radi diferent És definida pel paràmetre que li correspon Hi ha plantilles especials per a dibuixar-la i…
papir Rhind

Costat esquerre del dors del papir Rhind
British Museum
Matemàtiques
Papir egipci, que conté un tractat matemàtic, d’època faraònica i en molt bon estat de conservació, que fou adquirit a Tebes l’any 1858 pel viatger britànic A. Henry Rhind i a la seva mort pel British Museum, on és conservat.
Alguns petits fragments del mateix papir foren comprats per Edwin Smith i es troben actualment a la Historical Society de Nova York Data del regnat d’Auserre ApopisI, rei hikse de la dinastia XV ~1674-1567 aC És còpia, però, d’una obra escrita sota Amenemhat III 1842-1797 aC, com indica l’escriba Ahmés en la introducció Comprèn una sèrie de taules per al càlcul de fraccions i noranta problemes aritmètics i geomètrics, la natura dels quals no és teòrica, sinó pràctica càlcul de superfícies, repartiment de béns entre diverses persones, etc Hi són emprats uns algorismes especials de…
triangle

triangles
Matemàtiques
Figura formada en unir tres punts (anomenats vèrtexs) no alineats amb tres segments de línia recta.
Un triangle és anomenat acutangle si els seus angles interiors són aguts, obtusangle si té un angle interior obtús, escalè si cap costat és igual als altres dos, isòsceles si té dos costats iguals, equilàter si té tots tres costats iguals, i rectangle si un dels angles interiors és un angle recte 90° Si no és rectangle és anomenat obliquangle L’àrea d’un triangle és igual a la meitat del producte de la base qualsevol costat per l’altura recta perpendicular des del vèrtex oposat a la base fins a aquesta base La resolució d’un triangle , és a dir, la determinació dels seus angles i costats, a…
polígon

Elements d’un polígon (dalt); polígon inscrit en un cercle (baix esquerre); polígon circumscrit a un cercle (baix dreta)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Figura plana i tancada formada per segments rectes.
P 1 P 2 , P 2 P 3 , P n - 1 P n , i P n P 1 , són anomenats costats del polígon, essent els punts P 1 , P 2 , , P n , amb n ≥3, els anomenats vèrtexs del polígon Una diagonal del polígon és el segment recte que uneix dos vèrtexs no correlatius La porció de pla que és envoltada pels costats constitueix l' interior del polígon Elsangles determinats per cada parell de costats adjacents, i que són a l’interior, són dits angles interiors del polígon Un polígon és convex si cada angle interior és menor o igual a 180° Un polígon és…
regle de càlcul

Regle de càlcul
(CC0)
Construcció i obres públiques
Matemàtiques
Petit instrument portàtil de fusta, metall, plàstic, etc. que permetia fer càlculs numèrics d’una manera ràpida i amb una certa aproximació raonable.
Consisteix en un regle proveït de diverses escales graduades, que duu, a més, un petit regle també graduat, desplaçable respecte al regle principal mitjançant unes ranures i uns encaixos adequats, i un cursor transparent, també desplaçable, proveït d’una o més ratlles verticals molt fines Totes les escales són logarítmiques, llevat d’alguna d’especial El principi en què es basa el regle de càlcul és la teoria dels logaritmes, de manera que per a multiplicar dos nombres, de fet hom suma dos segments graduats logarítmicament, i la divisió, anàlogament, consisteix a fer la diferència dels dos…
equació diferencial
Matemàtiques
Equació funcional (en el sentit que les incògnites són funcions) on apareixen les derivades de la funció incògnita.
Si la funció és d’una sola variable, l’equació és una equació diferencial ordinària Per tal que aquesta definició, molt general, no inclogui certes classes d’equacions especials com és ara les equacions diferencials en diferències f ´ x = f x + h , hom precisa que la funció incògnita i les seves derivades tan sols poden ésser sotmeses a operacions algèbriques El tipus general d’equació diferencial és escrit F t,x,x´,,x n = 0 Hom defineix l' ordre d’una equació diferencial com el de la màxima derivada que apareix en l’equació Si F té forma polinòmica, hom parla de grau de l’equació…