Resultats de la cerca

Estudià probablement a Atenes i residí a Alexandria, on fundà una escola matemàtica Desenvolupà les seves teories en els Elements , en 13 volums Donà un tractament lògic a la geometria i la dotà d’un cos d’axiomes i de postulats que feren que fos considerada l’única geometria possible durant 19 segles, fins a l’aparició de geometries no euclidianes, les quals no segueixen els seus postulats Estudià les fraccions i les proporcions i enuncià una teoria dels nombres Demostrà que la sèrie de nombres primers és indefinida i que és un nombre irracional Ideà un procés de càlcul per a obtenir el…

Aquesta proposició, enunciada per Euclides com a postulat, semblà als geòmetres posteriors que era demostrable a partir dels altres postulats del sistema, és a dir, que era un teorema Fins al s XIX se succeïren els intents de demostració sense resultat, fins que gairebé simultàniament Gauss, Bolyai i Lobačevskij tractaren de desenvolupar una teoria basada en els altres postulats d’Euclides i la negació del cinquè Si aquest hagués estat un teorema, la seva negació hauria conduït a una contradicció no tan sols no trobaren cap contradicció, sinó que obtingueren noves…

Són els següents donats dos punts qualssevol, hom pot traçar una recta que els uneix tota línia recta finita es pot prolongar indefinidament donat un punt qualsevol, hom pot traçar una circumferència amb radi arbitrari i centre en el punt esmentat tots els angles rectes són iguals entre ells i, finalment, donada una recta i un punt exterior, hom només pot traçar per aquest una recta parallela a la recta donada

Així, el mcd dels nombres a i b s’obté fent ab que dóna resta r, br que dóna resta r 1 , rr 1 que dóna resta r 2 , etc La darrera resta no nulla és el mcd dels membres a i b

Els espais euclidians clàssics són els ℝ n la recta, el pla, l’espai, etc

Sintetitzà perfectament el treball dels antics matemàtics grecs i li donà una major coherència lògica amb les noves definicions de línia i de pla i, sobretot, amb la introducció del cinquè postulat millorà també l’ordenació i les demostracions de les proposicions Malgrat ésser un text de compilació, hom no pot posar en dubte que la planificació global de l’obra i el mètode expositiu, com també un bon nombre dels seus teoremes, són obra del mateix Euclides

Escriví cinc llibres sobre Els llocs sòlids on formulà teoremes sobre els cinc sòlids regulars i sobre les corbes còniques Influí sobre Euclides, bé que el tractat d’Aristeu és més important i original Les seves obres només són conegudes per referències de Pappus i Euclides Això fa que tota l’originalitat de l’estudi de les còniques recaigui sobre Apolloni de Perge

Estudià les obres dels grecs i publicà diversos tractats basats en aquestes Traduí els Elements d’Euclides 1756 i escriví Selectionum conicarum 1735, seguint l’estil d’Apolloni

Fou el primer que analitzà i discutí el conegut cinquè postulat d’Euclides i proposà una geometria no euclidiana, que en prescindia Publicà Quaesita Geometrica 1693 i Logica demonstrativa 1697

L’axioma de la parallela resulta equivalent al cinquè postulat d’Euclides i la seva no-inclusió en el sistema axiomàtic euclidià portà a la descoberta de les geometries no euclidianes