Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
corba bipolar
Matemàtiques
Corba plana que pot ésser definida com el conjunt de punts les coordenades bipolars dels quals, respecte a dos focus F i F´, satisfan una determinada relació, anomenada equació bipolar de la corba.
P ex, l’ellipse és determinada pel fet que els seus punts satisfan r + r' = 2 a , essent a el semieix major i r i r' les distàncies dels punts als focus F i F'
fracció periòdica
Matemàtiques
Fracció l’expressió decimal de la qual conté una xifra o grup de xifres (anomenades període) que es repeteixen indefinidament.
P ex, el període d’1/3 = 0,333 és 3, el d’1/6 = 0,1666 és 6 Quan el període comença a les dècimes, la fracció és anomenada periòdica pura en la resta de casos és anomenada periòdica mixta
allisatge
Matemàtiques
Conjunt de mètodes per al tractament de dades estadístiques de tipus cronològic o sèries temporals, que tenen per objecte fer previsions a curt termini basades en les dades anteriors.
Hom tracta de separar la fluctuació aleatòria de la llei subjacent del fenomen, allisant els valors històrics anteriors La més emprada és la tècnica anomenada de les mitjanes mòbils , que pren com a previsió la mitjana aritmètica de les N darreres dades Hom pot veure fàcilment que S t +1 = S t + X t — X t-N /N Si es tracta, p ex, de preveure les vendes d’un producte per al més següent t+ 1, hom pren la mitjana dels darrers dotze mesos, amb la qual cosa hom suposa que s’eliminaran les variacions aleatòries El mètode de l' allisatge exponencial representa una elaboració de l’…
teoria de les catàstrofes

teoria de catàstrofes Les cinc catàstrofes elementals de codimensió menor que quatre
Física
Matemàtiques
Corpus teòric desenvolupat pel matemàtic francès René Thom d’ençà del 1972, i originat en l’intent de modelitzar els canvis discontinus que hom observa en la natura.
En molts sistemes, una petita variació quantitativa de les condicions inicials dóna lloc a una enorme diferència qualitativa en el comportament a llarg termini del sistema situació anomenada bifurcació de comportament Això és important per a l’estudi dels fenòmens d’estabilitat estructural, on cal que el sistema sigui insensible a petites pertorbacions En la teoria de les catàstrofes, aquest requeriment implica que el sistema dinàmic que modelitza el fenomen natural pugui ésser descrit localment per mitjà d’una de les set formes normals conegudes com a catàstrofes elementals , tot i que…
parell de nombres primers bessons
Matemàtiques
Parell (p,q) de nombres primers, en el qual q=p+2, p ex (5,7), (17,19).
Hom desconeix si llur nombre total és finit, però si sabem que la sèrie , on p recorre els nombres primers bessons, és convergent teorema de Brun
distància
Matemàtiques
Donat un conjunt E
, aplicació d
: Ex
E →ℝ +
que satisfà els següents axiomes:
o sia, la distància és estrictament positiva, simètrica i compleix la desigualtat triangular.
Tot conjunt E en el qual hi ha definida una distància d és un espai mètric , i d és la mètrica de l’espai Per exemple, en el conjunt dels números reals ℝhom pot considerar d x,y = | x — y |, valor absolut de la diferència x — y , on x,y ∈ℝ
discret
Física
Matemàtiques
Dit de la variable que només pot prendre un conjunt finit o numerable de valors (p ex, l’energia d’un sistema quantitzat o el spin), per oposició a una variable contínua.
funció generatriu d’un conjunt de funcions
Matemàtiques
Funció de dues variables f
( z,u
) tal que el seu desenvolupament en sèrie de potències respecte a una de les variables, p ex u
, té com a coeficients d’aquestes potències les funcions del conjunt en qüestió.
Així, la funció és la funció generatriu de les funcions de Bessel d’índex enter, J n z
àlgebra

Triàngle numèric, més tard conegut com a triangle de Pascal, d’un manuscrit xinès del 1303
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia les estructures algèbriques dels conjunts.
Hom l’aplica, per tant, en les situacions on hi ha un conjunt ben definit i una noció clara d’operació entre els seus elements operació interna o entre aquests i els elements d’altres conjunts operació externa L’àlgebra ha evolucionat des de l’interès inicial per a resoldre problemes fonamentalment pràctics fins al desenvolupament del mètode abstracte Dues inclinacions diferents han desembocat en l’àlgebra moderna D’una banda, l’ àlgebra clàssica , simple instrument per a fer càlculs i resoldre equacions que usava només els conceptes immediats que hom reconeixia al problema les quantitats…