Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
punt impropi
Matemàtiques
Classe d’equivalència formada per totes les rectes que són paral·leles entre elles.
En el pla projectiu, els punts impropis són considerats exactament igual que els altres El conjunt de punts impropis és anomenat recta impròpia
correlació
Matemàtiques
Grau d’interdependència entre diverses variables o, dit d’una altra manera, entre diferents conjunts de nombres.
Si els valors de les diferents variables satisfan exactament una equació, hom diu que hi ha una correlació perfecta entre elles Quan hi ha dues variables, és anomenada correlació simple , i si el nombre de variables és superior a dues, correlació múltiple Donades dues variables aleatòries X , Y , la localització dels parells de punts X, Y damunt un sistema de coordenades rectangular rep el nom de diagrama de dispersió Si tots els punts del diagrama semblen trobar-se aproximadament damunt una recta, hom diu que la correlació és lineal quan els punts descriuen amb una certa…
divisible
Matemàtiques
Dit d’un nombre que conté exactament un altre nombre una certa quantitat de vegades.
interpolació
Matemàtiques
Procediment que, donats els n valors y 1, y 2, ..., yi, ..., yn d’una funció y = g(x) en els punts x 1, x 2..., xi, ..., xn, permet de calcular, aproximadament, els valors de g(x) en punts intermedis als donats.
Més exactament, la interpolació consisteix a trobar una altra funció y = f x , d’un tipus escollit, que passi pels punts x i , y i Una primera aproximació és constituïda per la interpolació lineal , que consisteix a imposar que, entre cada dos punts consecutius dels donats, f x sigui un segment de recta En la interpolació de Lagrange , f x és un polinomi de grau n- 1 donat per la fórmula Si els punts x i constitueixen una progressió aritmètica, és emprada la interpolació de Newton càlcul de diferències diferència
màxim comú divisor
Matemàtiques
El més gran dels nombres (o polinomis) que divideixen exactament dues o més quantitats (o polinomis).
derivable
Matemàtiques
Dit d’una funció que admet derivada.
Més exactament, hom parla de funció derivable a l’esquerra o derivable a la dreta en un punt si la funció té derivada a l’esquerra o a la dreta en aquest punt, respectivament Hom diu que una funció és derivable en un punt si hi és derivable a l’esquerra i a la dreta Hom parla també de funcions derivables en un interval obert o tancat f és derivable en l’interval obert a,b si és derivable en tot punt d’ell, i f és derivable en un interval tancat a,b si és derivable en a,b i ho és a la dreta de a i a l’esquerra de b
regressió
Matemàtiques
Estudi de la millor aproximació d’una variable estadística y a partir d’una família donada de variables estadístiques x1..., xn, mitjançant combinacions lineals del tipus a1 x1..., an xn + b, i prenent com a criteri de “millor aproximació” el del mètode dels mínims quadrats.
Dit d’una altra manera, cal cercar els anomenats coeficients de regressió a 1 , a 2 , , a n , b , tals que facin mínima la distància al quadrat d 2 y, a 1 x 1 + + a n x n +b Si hom representa els valors de les variables estadístiques en l’espai ℝ n + 1 , aleshores l’hiperplà y = a 1 x 1 + + a n x n + b és dit de regressió per a n = 1, hom té la recta de regressió , i per a n = 2, el pla de regressió En el cas que n = 1, la recta de regressió y = ax + b té per coeficients on x i , y i són els valors de les variables, i x, y , les seves esperances o valors mitjans En el núvol de…
correspondència
Matemàtiques
Una correspondència entre dos conjunts A
i B
és definida com un subconjunt del producte cartesià A × B
.
És fàcil de relacionar aquesta definició amb la idea intuïtiva de correspondència per exemple, si A és el conjunt dels països, i B el dels idiomes, la correspondència tal idioma es parla a tal país determina exactament un subconjunt de A × B el de les parelles a, b tals, que en el país a es parla l’idioma b En una correspondència el conjunt d’elements de A que apareixen com a primers elements de parelles de la correspondència és anomenat domini , i el conjunt d’elements de B que apareixen com a segons elements en les parelles de la correspondència, imatge Si cada element del…
hexagram místic
Matemàtiques
Hexàgon inscrit en una cònica i, més exactament, l’hexagram que resulta de trobar els punts d’intersecció dels seus costats oposats (teorema de Pascal).
grup
Matemàtiques
Estructura algèbrica constituïda per un conjunt G on hi ha definida una operació, designada per *, que per a qualssevol elements a, b, c de G té aquestes tres propietats: propietat associativa, o sia (a*b) *C = a*(b*c); G conté un element neutre e, o sia a*e = a; i per a qualsevol element a n’hi ha un altre de G, representat per a’, que és el seu invers (a*a’ = a’*a = e).
Si a més es compleix la propietat commutativa a*b = b*a , el grup és anomenat commutatiu o abelià i, en aquest cas, si hom representa l’operació amb el signe +, el grup és anomenat també additiu , mentre que si hom utilitza el signe o uns altres, el grup és anomenat també multiplicatiu Hom anomena ordre d’un grup el nombre d’elements que conté més exactament, és el cardinal del conjunt dels seus elements El grup és anomenat cíclic si qualsevol element s’obté per producte repetit d’un de fix, anomenat generador L’estudi en abstracte dels grups permet d’obtenir resultats…