Resultats de la cerca

És adoptada per a representar la raó constant que existeix entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre longitud de la circumferència, 2πR àrea del cercle, πR 2 àrea de l’esfera, 4πR 2 volum de l’esfera, L’ús d’aquesta llegra grega per a designar la relació entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre es remunta solament al s XVII, i es generalitzà a partir de la publicació de l’obra d’Euler Introductio in analysim infinitorum el mateix Euler i JBernoulli usaren P i c , respectivament, com a símbol representatiu A Egipte hom havia fet aproximacions…

El seu llibre Introducció a l’aritmètica , d’inspiració pitagòrica, fou considerat durant tota l’edat mitjana un dels més típics representants de la ciència grega Escriví també un Manual d’harmònica , que tingué una àmplia difusió dins el món medieval

Autor de l’obra més antiga de la matemàtica grega conservada sencera, coneguda com a Petita Astronomia Primitivament era dividida en dues parts De l’esfera en moviment i De la sortida i la posta dels astres , en les quals intentà d’explicar algunes dificultats de la teoria de les esferes homocèntriques Influí en Euclides, més jove que ell, i en els matemàtics àrabs

El zero és l’element neutre en la suma de nombres enters, ja que a + 0 = a , per a tot a Les regles algèbriques del zero són a + 0 = a a 0 = 0 0/ a = 00 si a ≠ 0 0 = 1 Les expressions a /0 i 0/0 són indeterminades ja que 0/0 = 1, car 0 = 1 0, però també 0/0 = 2, car 0 = 2 0, etc, és a dir, que el zero no pot dividir mai El nombre zero i la xifra zero és una creació de la cultura hindú Āryabaṭha, Brāhmagupta, Bhāskara, etc, que cap al segle V dC fou introduït conjuntament amb el sistema decimal de numeració posicional, sistema que els àrabs incorporaren al seu coneixement i divulgaren com…

El concepte de nombre ha anat evolucionant al llarg de la història així, al principi anava enllaçat amb el simple ús de xifres o guarismes per a comptar sistemes de numeració Els nombres 1, 2, 3, 4, etc, ja eren usats en les antigues cultures babilònica, egípcia, xinesa la qual coneixia els negatius i índia la qual introduí el zero Aquest ús de xifres no implicava, però, cap concepte abstracte de nombre A l’antiga Grècia els pitagòrics consideraren que el nombre era una estructura determinada, immanent a totes les coses això generà la numerologia grega o mística, basada en les…

Hom obté el conjunt dels nombres reals completant el conjunt dels nombres racionals amb tots els nombres irracionals que poden ésser representats sobre la recta, tals com etc La manera més simple d’introduir teòricament i d’utilitzar en la pràctica els nombres reals és per mitjà de llur expressió decimal Tot nombre real és expressat en forma decimal amb infinites xifres que, en el cas dels nombres irracionals, no es repeteixen periòdicament Això suposa que per a definir un nombre real cal donar una llei que permeti d’obtenir tantes xifres decimals com hom vulgui A la pràctica, però, hom pren…

El resultat d’un problema pot ésser de natura molt diversa cal distingir, dins la matemàtica, els problemes de calcular, els problemes de construir i els problemes de demostrar En els problemes de calcular , és possible que per analogia amb altres problemes ja coneguts hom pugui aplicar unes regles que donen directament la solució, que pot constar d’un o més nombres Quan aquestes regles no són fàcils de descobrir hom recorre a expressar algèbricament les condicions de l’enunciat, és a dir, expressar per mitjà d’equacions les relacions entre les dades i les incògnites del problema si aquestes…

La teoria elemental de les àrees dels polígons pren com a unitat d’àrea el quadrat que té per costat la unitat de longitud Un rectangle de costats de longitud entera conté tants quadrats unitat com indica el producte de les seves dimensions Si les mesures dels costats del rectangle són fraccionàries hon divideix els costats en parts iguals, tantes com indiquen els denominadors d’aquelles mesures Resulta sempre la mateixa regla hom obté l’àrea d’un rectangle multiplicant les seves dues dimensions Si les mesures dels costats són irracionals hom pren aproximacions per defecte i per excés L’àrea…

És el desenvolupament modern del càlcul infinitesimal, elaborat durant els segles XVII i XVIII, que tenia com a principals problemes el de les quadratures determinació de la longitud d’una corba i de les àrees i volums de figures i el de la tangència traçat de tangents a corbes i superfícies Els coneixements que s’anaren acumulant sobre aquests temes formaren els càlculs integral i diferencial, cor d’aquesta disciplina matemàtica L’anàlisi matemàtica presenta els trets distintius de l’abstracció i generalitat dels seus mètodes, característics del rigor del raonament lògic És el resultat d’una…